divendres, 19 de juny del 2020

UNITAT DIDÀCTICA 6: LA DICTADURA FRANQUISTA A CATALUNYA I A ESPANYA (1939-1975).

UNITAT DIDÀCTICA 6: LA DICTADURA FRANQUISTA A CATALUNYA I A ESPANYA (1939-1975)

ACTIVITAT INICIAL

1. Per obtenir una visió general sobre les característiques del règim franquista i la seva evolució històrica fins a la dècada de 1950, podeu consultar aquest enllaç:


Una vegada heu visionat el document audiovisual, podeu respondre les preguntes següents:

- Per què el règim de Franco es qualifica de règim personal en el documental?
- Quins tres pilars sostenien el règim? Quina funció desenvolupava cadascun?
- Què era el Movimiento Nacional?
- Com es va organitzar l'oposició durant la postguerra? Explica qui eren els maquis.
- En quina situació va quedar l'economia espanyola després de la guerra? Quina política econòmica va adoptar el règim durant els primers anys?
- Com es va posicionar el franquisme respecte a la Segona Guerra Mundial.
- Descriu l'oci i la cultura durant la postguerra.
- Quina transformació en les relacions internacionals va tenir lloc durant la dècada de 1950? Quines conseqüències va tenir en l'àmbit econòmic i polític?

Cronologia del franquisme



1. QUINES VA SER LES BASES DEL RÈGIM FRANQUISTA?


La concentració de poders


Cartell que recorda l'afusellament de Lluís Companys.


Entrevista de Franco amb Hitler a Hendaia (França), 1940.

Visita del president nord-americà Eisenhower a Espanya, 1959.

Fosses comunes de la repressió franquista a la Guerra Civil.



Vídeos de la primera part del franquisme:




1.- El nou règim. Fonaments ideològics. (00:00 - 04:28) 2.- Represisó, guerrilla i exili (04:28 - 10:22)

3.- La cojuntura internacional. (10:22 - 22:08)

Leyes Fundamentales del Reino”, wikipedia, enllaç

Dossier d' El franquisme: El franquisme (1939-1975). Buxaweb.

Powerpoints d'el franquisme:






Activitat 1. Visiona aquest vídeo dels fonaments del franquisme i respon les preguntes següents:


- Qui va participar en la desfilada de la victòria franquista?
- Quins poders concentrava Franco? Quin era l'unic partit permès?
- Quina era la consigna del dictador?
- Per qui estava beneït?
- Com es declarava el nou Estat? Què és el que retorna l'Església catòlica?

Activitat 2. Visiona aquest vídeo sobre l'Estat totalitari franquista i respon a les següents preguntes:


- Quin tipus d'Estat va implantar Franco?
- Què va suprimir la dictadura? Què va passar amb els Estatuts d'Autonomia de Catalunya i el País Basc? I les seves llengues?
- Què va passar amb els mitjans de comunicació? I amb els funcionaris?
- Quins símbols va utilitzar la dictadura?
- Què van esdevenir els ciutadans espanyols?

Activitat 3. Visiona aquest vídeo de la repressió de la postguerra i respon les preguntes següents:


- A on anaven la  majoria dels vençuts? Què es van obrir per als repressaliats? Quin era el següent pas?
- Quants presos són condemnats a mort durant aquests anys? A altres què els va passar? En quines condicions van morir?
- Quina era una de les bases del nou règim? Fins quan van durar l'estat de guerra?
- Sobre els vençuts que cau?

Activitat 4. Aquest enllaç correspon a un vídeo que explica en primera persona, la repressió franquista a Catalunya:


Visualitzareu el vídeo i responeu les següents preguntes:

- Què passava amb el català durant el franquisme? Quin fet testimonial relacionat amb la nostra llengua us ha cridat més l'atenció?
- De l'any 1940 al 1950 hi havia molta oposició? Per quins motius encara no estava organitzada?
- La gent vivia atemorida? Quins exemples s'expliquen al vídeo?
- Quins exemples de repressió exposen els testimonis? A la vostra família n'heu sentit explicar algun?
- Dins d'aquest període de postguerra hi havia solidaritat? Com ho expliquen els testimonis?

ACTIVITATS DE REFORÇ

1. Relaciona amb fletxes aquests conceptes amb la seva definició:


2.  Analitzeu aquesta moneda:


moneda de 25 pts.



  • Què signifiquen les paraules al voltant del cap?
  • Qui devia escollir aquestes paraules?. Per què?.

ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ
WEB D'AMPLIACIÓ: ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ FRANQUISTES

1. Llegeix aquest article sobre els camps de concentració franquistes i després respon a les preguntes:




- Quanta gent va passar pels camps de concentració franquistes? Quins eren els patiments que van tenir?Quins treballs realitzaven?
- Quants morts van haver-hi en els camps de concentració?
- Quan van tancar els últims camps?
- A on estaven situats?
- Qui passava per aquests camps? Tenien un judici?
- Quina classificació tenien els repressaliats o en quins grups se'ls dividia? Quins patiments tenien?
- Per què s'ha mantingut amagats fins ara a l'opinió pública? Quin era el sentiments dels supervivents?


WEB D'AMPLIACIÓ : LA REPRESSIÓ CONTRA ELS MESTRES I PROFESSORS REPUBLICANS

2. Llegiu aquest article sobre la repressió contra els mestres i professors republicans per part de la dictadura franquista i desprès responeu les preguntes següents:


- Quants mestres republicans van ser repressaliats per la repressió franquista?
- Què els passava a molts mestres republicans? I als que van sobreviure?
- A alguns quina doble condemna van rebre?
- Què es va organitzar per part del règim amb aquests mestres o professors? Quines acusacions es feien als mestres?
- Quin era el motiu d'aquestes persecucions?
- Què es va convocar per suplir aquestes vacants? En quines condicions?
- Eren realment mestres o professors els que van aconseguir aquestes places? Quines professions tenien?
- Quins canvis van haver-hi d'una escola republicana a una franquista?
- Quines matèries s'impartien en consonància a la dictadura? Quins càstigs rebien els alumnes?

MÚSICA I HISTÒRIA

Barricada. Los maestros.

Cançó dedicada a tots els mestres de la II republica, assassinats o represaliats 
pels franquistes.Mestres, fervorosos defensors de la cultura i la llibertat, 
que van ser tota una lliçó de dignitat i d'amor als més humils. Perquè el seu 
record no s'oblidi amb el temps.




WEB D'AMPLIACIÓ: L'holocaust espanyol silenciat. 
L'historiador i hispanista britànic Paul Preston ha manifestat que, a diferència
de la resta de guerres, durant la Guerra Civil espanyola es va produir un 
holocaust "silenciat" dins i fora del nostre país. Per Preston el "silenci" 
de l'holocaust es va deure a el "rentat de cervell de tota una nació" durant 
els anys de la dictadura, així com a la col·laboració tàcita de les grans 
potències que necessitaven a Franco com aliat.

L' holocaust espanyol. Paul Preston.


3.Visioneu el vídeo següent titulat 27-G, Bandera blanca, l'entrada
dels nacionals a Mataró sobre l'arribada de les tropes franquistes 
a Mataró i responeu les següents preguntes:

27-G, Bandera blanca, l'entrada dels nacionals a Mataró.


- Com va ser la retirada dels soldats i de la gent republicanes?
- D'on venien i a on anaven?
- Com s'assabentaven la gent de les notícies?
- Què van fer les regidors de l'Ajuntament dels documents? Cap a on
van anar la majoria? Hi van quedar autoritats civils?
- Qui va ocupar l'edifici de l'Ajuntament?
- Què va fer la gent amb els aliments? Per què?
- Com funcionava la cartella de racionament?
- Què van fer els falangistes?

4.Visioneu aquest vídeo sobre la repressió a Manresa i en part a Catalunya
per part de la dictadura franquista:

Viure una dictadura. Memorial Democràtic.

- El franquisme què va abolir a Catalunya? Què es va prohibir?
- Com imposava la dictadura la seva ideologia? Què passava amb els 
mitjans de comunicació?
- En què es fonamentava la dictadura?
- Quines professions van exiliar-se? Quina aportació van fer a altres
països? Què va suposar per a Catalunya?
- Què feien alguns militars i les seves famílies?
- Quina repressió va fer la dictadura amb els republicans?
5. Comenteu aquest text: 

Por infracción de las disposiciones dictadas  por el Gobierno Civil respecto 
a la redacción de rótulos en el idioma nacional,han sido impuestas diversas 
sanciones pecuniarias a varios establecimientos de  esta ciudad. 
Esta disposición afecta igualmente a todo tipo de documentos  mercantiles.                                                     
LA VANGUARDIA, 7 de octubre de 1939
                                                                                                         
  1. De què tracta?. Poseu títol al text.
  2. Feu un resum de la informació que proporciona.
  3. Qui havia dictat les ordres que feia complir el governador civil? 
  4. a) Quin era l'idioma nacional?.
    b) Quin idioma utilitzaven aquests establiments sancionats? 
  5. Per què creus que es prohibia utilitzar altres idiomes?.
  6. Comenta les característiques polítiques d'aquest període.
6. Fes un cop d'ull a aquesta vinyeta i respon a les preguntes:




- Descriu el que representa la vinyeta.
- Creus que s'ha de donar una sepultura digne a les víctimes del 
franquisme?
- Per què no ha passat encara? A altres països passa el mateix?
- Investiga el número de víctimes que encara estan per classificar 
i quin és el lloc on està l'Estat espanyol en el món de víctimes 
en fosses sense desenterrar.



MÚSICA I HISTÒRIA: Les fosses del silenci. Pau Alabajos.




VÍDEOS D'AMPLIACIÓ

DOCUMENTAL. “Barcelona, any 39: arriba Franco“, TV3, 2014, 44 minuts, enllaç

DOCUMENTAL. “Desenterrant el silenci, Antoni Benaiges, un mestre català a una fossa de Burgos”.



HUMOR I HISTÒRIA : El règim de Franco. Polònia. TVC



Les habilitats del dictador amb l'anglés  (sembla del Polònia, però és real)


MÚSICA I HISTÒRIA


MÚSICA. “L’escola [franquista] de Ribera“, d’Ovidi Montllor, sobre l’ensenyament nacionacatòlic (1977).




CINEMA I HISTÒRIA

El laberinto del fauno.
Any 1944, cinquè any del règim franquista. Una nena de 13 anys, Ofelia, es trasllada amb la seva mare embarassada, Carmen, a un petit poble, a prop dels Pirineus, on es troba destinat Vidal, cruel capità franquista, el nou marit d’Ofelia i gens agradable als ulls d’Ofelia. La missió del capità Vidal és liquidar el maquis, és a dir, els darrers vestigis de la resistència republicana, que s’amaga en els boscos de la zona. Allí hi ha un molí que és el centre d’operacions de Vidal. Allí viu, també, Mercedes, una jove que dirigeix els altres membres del servei; i el metge, que tindrà cura de l’embarassada.
La primera nit, Ofelia descobreix les ruïnes d’un laberint on troba un faune, una estranya criatura que li revela un fet extraordinari: Ofelia en realitat és una princesa, la princesa Moana, última de la seva estirp, a qui els seus súbdits porten molt de temps esperant. Per poder tornar al seu regne màgic, la nena haurà de passar tres proves abans de la lluna plena…


La voz dormida.

Basada en la novel·la del mateix títol de Dulce Chacón, la pel·lícula ens explica la historia de la Pepita, una jove cordovesa d’origen rural, que viatja al Madrid de la postguerra per estar a prop de la seva germana Hortensia, militant comunista, que està embarassada i a la presó.
Pepita coneix Paulino, un guerriller antifeixista que lluita a la serra de Madrid, al costat de Felipe, el company d’Hortènsia. Tot i la dificultat de la sevanrelació, s’enamoren apassionadament. Hortensia és jutjada i condemnada a mort. L’execució no es durà a terme fins després del part. Pepita intenta per tots els mitjans i en totes les instàncies evitar l’execució. Va sempre que pot a la presó amb l’objectiu que li lliurin el fill d’Hortensia, suplicant que no el donin en adopció o l’internin en un orfenat…



2. LA LLARGA POSTGUERRA (1939-1959)

Pressupost mensual d'una família


Evolució dels sous reals a Espanya.


Escenes de pobresa

La cartella de racionament


Vídeo de l'etapa franquista de l'autarquia:



 3.- La cojuntura internacional. (10:22 - 22:08) 4.- La autarquia econòmica. (22:08 - 31:35)



Activitat 1.  Aquest enllaç presenta vídeo sobre el període de racionament a Espanya després de la Guerra Civil , il.lustrat amb el testimoni de diverses persones:


Després de veure el vídeo responeu les següents preguntes:

- Durant quins anys la poblacio espanyola va passar més gana?
- Com funcionava una cartilla de racionament? Què era l'estraperlo? Quin exemple apareix al vídeo?
- El racionament va afectar a tothom de la mateixa manera? Qui se'n va beneficiar?
- Què mostren les imatges? Sabeu com van passar la postguerra els vostres avis o besavis?

Finalment, podem fer un col.loqui sobre el racionament i el fenomen del mercat nere a partir dels testimonis del vídeo.

Activitat 2. Visioneu aquest vídeo sobre l'autarquia de postguerra i respon a les següents preguntes:

-

- Quin era l'objectiu econòmic del franquisme? Què era l'autarquia?
- Quina institució va crear el franquisme a principis dels anys quaranta?
- Quina producció es considerada prioritària?
- Quina va ser la conseqüència del bloqueig internacional?

Activitat 3. Comenteu aquesta imatge:



  1. Situació aproximada en el temps i l'espai.
  2. De què tracta?. Poseu títol al document.
  3. Feu un resum de la informació que proporciona.
  4. Expliqueu què és aquest document.
  5. Analitzeu les causes (polítiques i econòmiques) de l'existència d'aquest document.
  6. Comenteu les conseqüències.

ACTIVITATS DE REFORÇ

1. Defineix breument els conceptes següents:

- Autarquia:

- Estraperlo:

2. Llegiu aquest text i responeu les preguntes:

Hoy día 30 de noviembre de 1944 se repartiran en los mercados de Horta, Sagrera, San Andrés y Pueblo Nuevo patatas y boniatos. Patatas a razón de 2 kg por ración, a 1,25 pts. Kg, y boniatos a razón de 1 Kg. por ración, a 1 pesetas el Kg., contra entrega de la tira V semana 73.
                                                                                 Citado en LA VANGUARDIA, domingo 10 de diciembre de 1999
  1. On i quan situeu el document? De què informa aquesta font?.
  2. Amb quin tema dels estudiats el relacioneu?. Amb quina fase?. Raoneu la resposta.
  3. Què significa "contra entrega de la tira V semana 73". Com es diu aquest fenòmen?
  4. Quines eren les causes dels fets que descriu el text?
  5. Què reflecteix sobre les condicions de vida generals?
  6. Comenteu altres conseqüències d'aquests fets.
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ

1. Comentari de text. Llegiu aquest text i responeu les preguntes següents:

Los agentes de la Brigada Móvil han realizado un importante servicio con la detención de cuatro sujetos que acaparaban huevos, aceite y azúcar para vender estos artículos a precios superiores a los fijados por la autoridad. Después de comprobarse que los detenidos vendían los huevos a 12 pesetas la docena, el aceite a 11 pesetas el litro y el azúcar a 10 pesetas el kilo, la policía los puso a disposición de la autoridad.          
                                                                                                            LA VANGUARDIA, 3  de agosto de 1939
  1. De què tracta?. Poseu títol al text.
  2. Feu un resum de la informació que proporciona.
  3. Per què creus que s'acaparaven ous, oli i sucre?.      
  4. Qui fixava els preus dels productes?.
  5. Hi havia liberalisme econòmic?. Raona la resposta.
  6. Quin sistema econòmic que hi havia?
  7. Quina situació econòmica vivia Espanya en aquesta època?.

WEB D'AMPLIACIÓ: Joan March, els negocis de la guerra

Un personatge misteriós i secret conegut popularment com el "banquer de Franco". va arribar a ser un dels homes més rics i poderosos del món (The New Yorker va dir que era la setena fortuna del món) gràcies a les seves activitats legals i il·legals: contrabandista, traficant d'armes, espia, aventurer, empresari de premsa, industrial, especulador, terratinent, financer, diputat, mecenes. Va financiar el cop d'Estat que va iniciar la Guerra Civil.


CINEMA I HISTÒRIA

Pa Negre, Agustí Vilallonga. La postguerra a Catalunya i la repressió franquista.
 Evoca la dura i difícil postguerra espanyola en el món rural de la plana de Vic. El protagonista accepta i s’apunta a una victòria que sap que no és la seva.


Trailer:



Los santos inocentes (Mario Camus, 1984), vida rural, tràiler
Adaptació de la novel·la homònima de Miguel Delibes que narra la història d’una família de pagesos que viu subordinada a la classe que és propietària de la terra, domina els recursos i controla les seves vides. La vida d’aquests pagesos consisteix a renunciar i a obeir, en aquest cas en un mas extremeny. El seu destí està marcat i tan sols un fet violent, fora del món quotidià, trenca la seva condemna.


La colmena (Mario Camus, 1982), postguerra a Madrid

Bienvenido Míster Marshall (Luis García Berlanga, 1952), genial
L’alcalde del poble castellà de Villar del Río (Sòria), un home bondadós i una mica sord, en saber que pel poble passaran les autoritats americanes que faciliten ajuda econòmica al país, decideix disfressar la població a l’estil andalús per sorprendre els visitants i d’aquesta manera rebre més diners.





3. LES DONES DURANT EL FRANQUISME


Classe pràctica de l'assignatura de Llar.


La dona sota el règim franquista, enllaç


Activitat 1. Amb el següent vídeo podeu veure com la publicitat de l'època franquista tractava els rols femení i masculí:


Després de visualitzar l'espot, el comentarem contestant les preguntes següents:

- Quina escena representa l'anunci? Què fa l'home? I la dona?
- Quin és l'objectiu de l'anunci? Què creieu que pensaven les dones i els homes de l'època franquista en veure aquest anunci?
- Què en penseu vosaltres d'aquest espot? Per què és masclista?

Seguidament, mirarem aquest altre anunci publicitari actual i els compararem:


Per realitzar l'anàlisi comparatiu d'ambdós anuncis centrarem l'atenció en els següents punts:

- Actitud de la dona.
- Actitud de l'home.
- Accions realitzades per l'home.
- Accions realitzades per la dona.

2. Comenteu els següents consells que donava la Sección Femenina (1958) per aconseguir ser "una bona esposa":
Guía de la buena esposa: Guía de la buena esposa.

consejo 9






CINEMA I HISTÒRIA


Calle Mayor (Juan Antonio Bardem, 1956), la situació de la dona


ACTIVITATS DE REFORÇ

1. Completa aquesta taula amb els rols de l’home i la dona en el franquisme:


ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ

1. Llegiu el text i responeu les qüestions:

 No podrán ser testigos en los testamentos:
1º Las mujeres.
 2º Los varones menores de edad (...)  
5º Los que no entienden el idioma del testador
6º Los que no estén en su sano juicio    

  Article 681 del Codi Civil vigent en l'època de Franco

Qüestions:  

  1. Què és aquest document? De què tracta?             
  2. Què t'ha cridat l'atenció?. Comenta'l.
  3. Quin tipus de societat reflexa el text?.          
  4. Quina relació té aquest document amb el sistema polític que hi havia?.
  5. Veieu el vídeo sobre la situació de la dona durant la dictadura i comenteu-lo.
  6. Expliqueu el paper de la dona en la societat franquista.
2. Comparar situacions. Llegeix el text següent.

La mujer de España, por española, es ya católica y hoy, cuando el mundo se estremece en un torbellino guerrero en el que se diluyen insensiblemente la moral y la prudencia, es un consuelo tener a la vista la imagen, antigua y siempre nueva, de esas mujeres españolas comedidas, hacendosas y discretas. No hay que dejarse engañar por ese otro tipo de mujer que florece en el clima propicio de nuestra polifacética sociedad, esa fémina ansiosa de «snobismo» que adora lo extravagante y se perece por lo extranjero.
AGUSTÍN ISREN, setembre de 1943

•  Segons aquest text, com et sembla que era la vida de les dones en l’època de postguerra.
• Creus que hi havia igualtat de gèneres?
• Pregunta a casa teva com es va viure aquella època a la teva família: potser hi va haver exiliats, van haver d’emigrar, potser no se n’ha volgut parlar, o només recorden la manca de llibertats...
• Posa per escrit les teves reflexions.

4. "DESARROLLISMO" I LA CRISI DEL RÈGIM (1959-1975)

Inversions estrangeres a Espanya





Atemptat contra Carrero Blanco.

Portada de 1975: el conflicte del Sàhara


Vídeos de la segona part del franquisme: El règim franquista (1959-1975). Memoria de España.


1- Les Institucions i la consolidació del Règim. (00:00 - 01:47) 2- El Desarrollismo: creixement econòmic i transformacions socials. (01:47 - 07:55) 4- La crisi final del Règim Autoritari. (23:30 - 33:48)

Franquisme: Segle XX  part 2:


Powerpoints de la segona part del franquisme:

El franquisme. Creixement econòmic i inmobilisme polític (1959-1975). jcorbala.


Activitat 1. Visiona el següent vídeo sobre les millores econòmiques de la dècada dels anys cinquanta i respon a les preguntes:


- Quan es recupera el nivell econòmic d'abans de la Guerra Civil?
- Què desapareixen el 1952? Què es pot comprar?
- Què s'inicia a la dècada dels cinquanta? Per què els joves emigren del camp a la ciutat?


Activitat 2. Podeu obtenir més informació sobre el Plan de Estabilización consultant el següent enllaç:


Es tracta d'un breu vídeo que exposa les idees principals d'aquest pla. Després podeu respondre les preguntes següents:

- Quines conseqüències té l'autarquia per a l'Espanya de 1957?
- Quines conseqüències té la liberalització de l'economia espanyola el 1959?
- Saps el que és una devaluació? Per què creus que les autoritats econòmiques van afavorir la devaluació de la pesseta?


Activitat 3. Visioneu aquest vídeo sobre el desenvolupament econòmic dels anys seixanta i responeu les següents preguntes:


- A on sorgeixen els primers símptomes de recuperació econòmica? A quina societat s'incorporen els espanyols?

- Quin fenòmen es produeix? Quanta gent va emigrar?

- Què aconsegueix el Plan de Estabilización? Quin creixement anual es manté durant la dècada?

- Quin sector econòmic esdevé motor econòmic? Què deixa de ser el país? Com dirà aquest fenomen?


Activitat 4. Visioneu aquest vídeo sobre el final del règim i l'atemptat contra Carrero Blanco, després respon a les preguntes següents:

La crisi del règim i l'atemptat contra Carrero Blanco.

- El 1973 Franco a què va renunciar? A qui nomena cap de govern?

- En quina situació es troba el règim? Quines dues tendències hi ha dins del règim? Què passa fora del règim?

- El 20 de desembre de 1973 quin fet marca el final del franquisme? Qui el va assassinar? Per què va ser tant important aquest fet?


ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ

1. Comentari de text. Observeu la font i responeu les preguntes.

“El Pla de Desarrollo [...] instrumenta una acció extensa i intensa de l’Estat a favor de les zones menys desenvolupades amb la finalitat d’aconseguir una aproximació més gran entre els nivells de renda de les diferents regions espanyoles. Aquesta actuació es feia principalment per mitjà d’un doble ordre d’actuacions: les orientades a la millora de l’agricultura i les dedicades a fomentar la industrialització.

L’esforç econòmic més important s’utilitza a favor de la millor agrària [...]a les obres [...], a les obres de transformació en regadiu i colonització, concentració parcel·lària, conservació dels sòls, repoblament foral, millora ramadera [...].

Per accelerar la industrialització, el pla preveu establir pols i polígons. Per mitjà dels primers s’han de crear nuclis industrials importants [...]. Per mitjà dels polígons l’acció de l’Estat arribarà a aquelles poblacions que, sense reunir les condicions per poder ser pols de desenvolupament, permeten que s’hi estableixin indústries. “  

Primer Plan de Desarrollo, 1964. Traduït del castellà.


a) Digueu el tipus de font i de què tracta.

b) Explica el context històric de la font.

c) Comenteu DUES de les idees que conté la font.


2.  Analitzeu aquest quadre sobre la balança de pagamens espanyola durant el franquisme i responeu les preguntes següents.

La balança de pagaments espanyola


  1. Expliqueu amb les vostres paraules: balança de  pagaments, superàvit, dèficit.
  2. Descriviu la informació que es desprèn d'aquest quadre sinòptic.
  3. Amb quin tema dels estudiats el relacioneu?. Amb quina fase?. Raoneu la resposta.
  4. Si només s'hagués disposat de les exportacions per finançar la industrialització espanyola, aquesta s'hauria pogut dur a terme?. Raona la resposta.
  5. Segons aquesta font, quins van ser els factors econòmics decisius  que expliquen el desenvolupament econòmic de la dècada dels anys seixanta a Espanya?. Comenteu-los.
  6. Expliqueu  les raons de la inversió estrangera a Espanya i per qué l'atur interior era baix.
  7. Quines conseqüències socials va tenir l'evolució econòmica d'aquest període?.
  8. Feu un esquema en claus de  l'etapa franquista des del Pla d'Estabilització fins a la mort del dictador.
  9. Quants anys va durar la dictadura?. Doneu algunes raons que expliquin perquè va durar tant de temps.
3. Analitzar un text històric. Llegeix el text i respon:

Juan Carlos vio el entierro de Franco en el fisio: “Espero que no ...

[...] Per tot plegat, crec arribat el moment de proposar a les Corts Espanyoles com a persona designada en el seu dia a succeir-me, a títol de rei,
el príncep Joan Carles de Borbó i Borbó, que, després d’haver rebut la formació adient per a la seva alta missió i d’haver format part dels tres exèrcits, ha donat proves fefaents del seu accentuat patriotisme i de la seva identificació total amb els Principis del Moviment i les Lleis fonamentals del Regne, i en el qual concorren les altres condicions establertes a l’article novè de la Llei de successió. En virtut seva, i d’acord amb la llei aprovada per les Corts Espanyoles, sanciono: Article primer. En produir-se la vacant en la Direcció de l’Estat, s’instaurarà la Corona en la persona del príncep Joan Carles de Borbó i Borbó, que la transmetrà segons l’ordre regular de successió establert a l’article onze de la Llei fonamental de vinti-sis de juliol de mil nou-cents quaranta-set, modificada per la Llei orgànica de l’Estat de deu de gener de mil nou-cents seixanta-set.
FRANCISCO FRANCO, BOE , 23 de juliol de 1969

• Quina decisió va prendre Franco per a la seva successió?
• Qui era l’elegit? Quines virtuts en destaca?
• Quin any es va decidir la successió i quin any va morir Franco?

4. Analitzar un text. Llegeix aquest acord i contesta.

A Madrid, el 14 de novembre de 1975 i reunides les delegacions que legítimament representen els governs d’Espanya, el Marroc i Mauritània, es manifesten d’acord segons aquests principis: 1 . Espanya ratifica la seva resolució reiteradament manifestada davant de l’ONU de descolonitzar el territori del Sàhara Occidental , posant fi a responsabilitats i poders que té sobre aquest territori com a potència administradora. 2. D’acord amb l’anterior determinació i d’acord amb les negociacions propugnades per les Nacions Unides amb les parts afectades, Espanya procedirà de seguida a instituir una Administració temporal en el territori , en la qual participaran el Marroc i Mauritània, en col·laboració amb la Yemaa, i a la qual seran transmeses les responsabilitats i els poders a què es refereix el paràgraf anterior. En conseqüència, s’acorda designar dos governadors adjunts, a proposta del Marroc i Mauritània, a fi que ajudin en les seves funcions el governador general del territori.
L’acabament de la presència espanyola en el territori es durà a efecte definitivament abans del 28 de febrer de 1976. 3. Serà respectada l’opinió de la població sahariana, expressada a través de la Yemaa . 4. Els tres països informaran el secretari general de les Nacions Unides del que s’estableix en aquest document, com a resultat de les negociacions celebrades d’acord amb l’article 33 de la Carta de les Nacions Unides . 5. Els tres països intervinents declaren haver arribat a les conclusions anteriors amb el millor esperit de comprensió, germanor i respecte als principis de la Carta de les Nacions Unides, i com la millor contribució al manteniment de la pau i la seguretat internacionals.
Declaració de principis entre Espanya, el Marroc i Mauritània sobre el Sàhara Occidental, 14 de novembre de 1975. Adaptat

•  Quins països van participar en l’acord?
• A què es compromet Espanya respecte de la zona del Sàhara?
• Busca en un mapa d’Àfrica els països que signen l’acord i on es troba el Sàhara.
• Saps quina és la situació actual dels saharians? Es va respectar la seva opinió?



Mapa d' el Sàhara ocupat pel Marroc,el mur i els camps de refugiats saharauis:




ACTIVITATS DE REFORÇ

1. Defineix breument el concepte següent:

- "Desarrollismo":

2. Analitzar gràfics i quadres.

• Observa les següents dades i contesta les preguntes.


a) Observa el quadre. Com va evolucionar el sector agrícola, ha augmentat o ha disminuït?
b) Com van evolucionar el sector serveis i la indústria?
c) A quin any es va consolidar el sector serveis com a predominant? Creus que encara és el sector més important?
d) Analitza  el mapa d’aquesta pàgina. Com va evolucionar la renda per capita fins al 1959? I després?
e) Quines províncies tenien una renda major? Per què?
f) Quines tenien una renda més baixa? Per què?

3. Entendre conceptes.  Completa l’esquema següent:

4.  Completa l’esquema següent sobre les conseqüències de la crisi del petroli de 1973 al final del franquisme.




CINEMA I HISTÒRIA

Operación Ogro (Gillo Pontecorvo, 1979), l’atemptat a Carrero Blanco
Un home i la seva dona es troben en una casa del País Basc i recorden el passat. Quan era jove, aquest home i tres companys més havien integrat un comando que tenia com a missió assassinar l’almirall Carrero Blanco. Però quan es disposaven a complir els objectius, la víctima va ser nomenada president del Govern i van canviar els plans. Ara, ell es mor i és l’únic que encara continua sent partidari de la lluita armada, mentre que els antics companys pensen que ara, en democràcia, hi ha altres sistemes de lluita.





5. COM VA SER EL CREIXEMENT ECONÒMIC I DEMOGRÀFIC DE CATALUNYA A LA DÈCADA DE 1960?

La fàbrica SEAT


Els sectors industrials a Catalunya

Les migracions els anys seixanta.

L'evolució de la població

Activitat 1. Podeu visualitzar el següent vídeo dedicat a les migracions interiors i exteriors d'Espanya entre els anys 1961 i 1975:


Després de la visualització del vídeo, elaboreu una taula amb les comunitats emissores d'emigrants i les seves destinacions principals.
Després d'elaborar la taula, complementeu-la amb algunes preguntes referides a la migració exterior dels espanyols:

- Quina quantitat d'emigrants espanyols van sotir rumb a altres països europeus?
- I en direcció a altres països de la resta del món? Quins eren aquests països?

ACTIVITATS DE REFORÇ

1. Contesta aquestes preguntes sobre el fenomen migratori a Catalunya dels anys 60:

. Quines eren les procedències dels immigrants instal·lats a la zones industrials catalanes?
. Quines conseqüències va tenir la immigració des del punt de vista demogràfic?

2. Analitzar el canvi demogràfic.
• Observa el quadre sobre la població espanyola i respon.


a) Com va ser l’evolució de la població: creixent o decreixent?
b) Quins et semblen que poden ser els motius?
c) Quins anys són els que tenen més natalitat? i mortalitat?


ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ

1. Qüestions sobre el gràfic següent:




  1. Com es diu el fenòmen contrari a l'emigració i què significa?
  2. Digueu de què tracta el  gràfic i amb quina fase del franquisme es pot relacionar raonant la resposta.
  3. Descriviu la informació que dóna.
  4. Analitzeu les causes de l'emigració catalana.
  5. Analitzeu les conseqüències de l'emigració catalana a Europa
  6. El saldo migratori de Catalunya en aquest període era deficitàri?. Raoneu la resposta i comenteu les conseqüències va comportar
  7. Amb les dades següents fes-ne un gràfic lineal:
2. Sintetitzar textos historiogràfics. Llegeix el text següent i completa el quadre per comprendre els problemes que va generar el creixement econòmic.

Espanya va canviar en la dècada de 1960. [...] Els anys del desarrollismo (1961-1973) van significar una verdadera revolució que va fer d’Espanya un país industrial i urbà. Però aquest desenvolupament va tenir [...] forts costos socials, com l’augment de les diferències econòmiques e n t r e r e gio n s . P el q u e f a a la d e m o g r a fia , m é s d e d o s milions d’espanyols van haver d’emigrar a Alemanya, França, Bèlgica i altres països europeus. El creixement de les ciutats va ser desordenat i improvitzat, i es van cometre autèntics horrors
urbanístics. També es va produir la concentració d’obrers industrials a barriades pobres i amb mals serveis. Per finalitzar, a nivell social, el desenvolupament va exigir un extraordinari esforç de les classes mitjanes i populars: el sistema d’impostos del franquisme [...] era enormement injust.
J. P. FUSI i J. PALAFOX,
España: 1808-1986, el desafío de la modernidad , Espasa Calpe, 1998. Adaptat


3. Analitzar mapes.


4. Estudiar les migracions. A causa del desenvolupament econòmic hi va haver un desplaçament de població a les ciutats i a diferents països europeus.

• Observa el mapa següent sobre els fluxos d’emigració interns i contesta

a) Assenyala quins van ser els principals fluxos de migracions.
b)  Des de quins llocs d’Espanya van sortir principalment els emigrants? Per què?
c)  On es van dirigir els emigrants? Per què?
d)  Què va passar a la teva província?



 Observa els gràfics sobre les migracions a Europa i contesta.


a) Cap a quin països anaven preferentment els emigrants?
b) Per què creus que anaven sobre tot a Alemanya i Suïssa?
c) Entre quines edats hi havia més emigrants? Et sembla que eren més homes o dones?
d) Com creus que seria la seva vida a aquests països?



CINEMA I HISTÒRIA


La piel quemada (Josep Maria Forn, 1967), emigració a Catalunya
La pel·lícula aborda el tema de l’expansió econòmica i la immigració andalusa a Catalunya durant els anys cinquanta i seixanta del segle passat.


Surcos (José Antonio Nieves Conde, 1951), sobre l’emigració rural


6. QUIN IMPACTE VA TENIR EL CREIXEMENT ECONÒMIC EN LA SOCIETAT CATALANA?

L'Estartit a finals dels anys seixanta.

A moltes ciutats com Sabadell, els veïns van lluitar constantment per millorar-ne les condicions en les dècades de 1960 i 1970.


Revistes Cavall Fort i Serra d'Or.

Activitat 1. Podeu visitar el següent enllaç dedicat a la Nova Cançó:


La pàgina web presenta diferents videos relacionats amb el tema i un seguit de preguntes per treballar-lo.
Preneu especial atenció alhora de veure l'últim vídeo per poder respondre les següents preguntes:

- Per què a mitjans dels anys 1950 va néixer la necessitat de cantar en català?
- Com defineix la Nova Cançó Joan Manuel Serrat? I Raimon?
- Quins altres artistes formaven part d'aquest moviment? Coneixeu algunes cançons d'aquest fenomen?
- Quan es comença a tolerar la llengua catalana dins l'època franquista? Com va afectar això a la Nova Cançó?


MÚSICA I HISTÒRIA
Recull de vídeos de cantants de la Nova Cançó:

Raimon. Al vent. Cançó antifranquista del cantautor valencià:


Joan Manel Serrat. Paraules d'amor. Cantautor català:


Maria del Mar Bonet. Què volen aquesta gent?. Cançó antifranquista de la cantautora mallorquina.


Lluís Llach. L'estaca. Himne antifranquista del cantautor català:


ACTIVITATS DE REFORÇ

1. Investigar. Observa les fotografies i busca altres exemples fotogràfics que demostrin el canvi de la societat en els anys seixanta.


2.  Les condicions de vida i els canvis dels anys seixanta . Assenyala si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F) i transforma les falses en certes.

❏ Les condicions de vida de la població de Catalunya va ser molt bona durant la postguerra.
❏ La cartilla de racionament es va utilitzar fins al 1956.
❏ Els salaris durant la postguerra eren molt baixos.
❏ L’any 1951 es va produir un boicot general als taxis de la població de Girona per l’augment de les seves tarifes.
❏ El fort impuls econòmic que es va produir a partir de 1960 a Catalunya es coneix amb el nom de desarrollismo .
❏ Una de les conseqüències del desarrollismo va ser la massiva emigració de catalans cap al sud i el centre de la Península.


ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ

1.Visiona el fragment del següent vídeo sobre la situació de Catalunya sota el règim franquista a la dècada de 1960 (20:18-27:10) i respon les preguntes:


- Com va ser el procés d’incorporació a la societat catalana de les persones nouvingudes? Per què?
- Què comportà la liberalització de l’economia a partir de 1958 pel paisatge urbà de Catalunya?
- Quin paper jugà l’art en el procés d’obertura de la societat? Quins tres grans artistes es citen en el vídeo?

2. Visioneu els 5 primers minuts d' aquest vídeo  del Canal de Terrassa sobre la riuada de 1962 al Vallès, les seves causes i conseqüències, després responeu les preguntes posteriors:


- Quan va ser la riuada? A quines localitats va afectar? Quants litres va descarregar? En quantes hores?
- Quants morts va haver-hi al Vallès? Quants ferits? Quants aturats va haver-hi pler la destrossa de fàbriques?
- El 1962 quants habitants tenia Terrassa? D'on venien els emigrants? Quants emigrants arribaven?Què els atreia per emigrar?
- Com creixia Terrassa? On es construia?
- Quina va ser una de les causes de tantes morts de la riuada? Com eren les cases construides?
- Estaven canalitzades les rieres?
- Quines infraestructures es van destruir? Com va quedar la ciutat?

3. Analitzar notícies de premsa. Llegeix la notícia i respon.

Les divises ingressades per turisme a Espanya en els set primers mesos de l’any pugen a la xifra de 1.648,3 milions de dòlars segons dades oficials. Aquesta quantitat suposa un descens en dòlars de cada any del 12,7% respecte dels mateixos mesos del mes anterior. En el mateix període el nombre de visitants va baixar en un 2,3%. [...] Dades oficials també ens assenyalen que al juliol l’ingrés mitjà per turista va ser de 63,5 dòlars (4.400 pessetes), mentre que l’any anterior [...] era de 78,8 dòlars –5.450 pessetes–. [...]
L’espectacular descens, en termes constants, dels ingressos de divises per turisme en bona mesura es pot imputar a l’evasió de capitals. A més d’altres factors, com la possible major penetració de «tour operators» estrangers i el probable, tot i que mínim, descens de la despesa per turista [...]. És lògic que la despesa per turista es mantingui a nivells similars, sobretot tenint en compte que el turisme espanyol pertany a la categoria dels barats. [...] «S’estima en tres-cents milions de dòlars la pèrdua de divises per turisme»,
a El País , 2 de novembre de 1976. Adaptat

• Quina és la situació del sector turístic el 1976? Quines xifres s’assenyalen per demostrar-ho?
• Per què creus que es donaven els resultats en dòlars?
• Quina importància econòmica tenia el sector turístic en els últims anys del franquisme? El continua tenint ara com ara?
• Què vol dir evasió de capital?


7. L'EXILI I L'OPOSICIÓ AL FRANQUISME


Exiliats espanyols al camp de refugiats d'Argelers, 1939.

L'intent d'ocupar la Vall d'Aran


Joan Genovés: Gent corrent (1975).


Manifestació Proamnistia reprimida pels grisos, la policia franquista el 1975 a Barcelona.


Manifestació Proamnistia reprimida pels grisos, la policia franquista el 1975 a Barcelona.
Vídeo de la primera part del franquisme:



2.- Represisó, guerrilla i exili (04:28 - 10:22)


Vídeo de la segona part del franquisme:



3- Les oposicions al Sistema. (07:55 - 23:30)





Activitat 1. Per conèixer més detalls sobre els maquis, que van lluitar contra el franquisme durant la postguerra,
consulteu aquest enllaç:


Una vegada heu vist el vídeo, contesteu les preguntes següents:

- Quan van aparèixer els primers fugitius a la muntanya?
- Quant de temps va sobreviure el moviment de resistència antifeixista dels guerrillers?
- On es refugiaven els guerrillers o maquis?
- Quin propòsit tenien les seves activitats?
- Com va ser la repressió franquista dels maquis?

Activitat 2. Comenteu el quadre sobre la conflictivitat laboral espanyola:


ACTIVITAT DE REFORÇ

1. Fixa't en les dues imatges i respon les preguntes següents:

Historia de Sabadell'. La fundación de CC.OO (1966) - El diari ...


Crisis y desaparición del PSUC. El recuerdo de un gran partido ...
Añadir título


• Quin partit polític va ser el més important en l’organització de l’oposició al règim dins de Catalunya?
• Quins sectors socials va aconseguir agrupar aquest partit?
• Quina organització va destacar en la lluita sindical antifranquista a Catalunya?
• Quin era el nom de l’organització unitària creada el 1971 per ajuntar les diferents forces de l’oposició al franquisme?

2. Sintetitzar informació. Completa el quadre següent sobre la reorganització de l’oposició al franquisme.


ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ

1. Visiona el següent vídeo sobre els maquis a Catalunya i responeu les preguntes següents:


- José Luis Facerías: Per a què creia que servia la lluita armada? Quines actuacions va fer?
Com va acabar?
- Quico Sabater: Quants anys va actuar? Per què va ser l'enemic número 1 del franquisme?
Quines actuacions va fer als Pirineus? I dins de Catalunya? Com va acabar?
- Ramon Vila, "Caracremada": Què li va concedir l'Estat francès? Per què? Ho va aceptar?
Quines accions va fer als Pirineus? Quins saboteigs feia? Com va acabar?


2.Visiona el següent vídeo del GES sobre la resistència al franquisme i respon a les preguntes:



- Quines van ser les conseqüències de la derrota republicana per a Catalunya?
- Per què la resistència inicial contra el règim es va acabar enfonsant en la dècada de 1950?
- En què va consistir la Reunió de Munic de 1962?
- Qui formava part de l’Assemblea de Catalunya i quins objectius perseguia?

3. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

                                                                                  ASAMBLEA       OBRERA
nº 35                             10 de noviembre de 1971            Organo de los trabajadores de la SEAT                  5 ptas
ANTONIO RUIZ VILLALBA ASESINADO!
Antonio Ruiz Villalba, nuestro compañero, 33 años, 6 años trabajando en SEAT, soldador de segunda de la sección 33 del taller 4, casado, murió el 1 de noviembre a las 9,30 de la noche. MURIÓ ASESINADO como consecuencia de las 8 perforaciones en los intestinos por heridas de bala, recibidas en el criminal y brutal ataque que contra nosotros, los trabajadores de SEAT, lanzaron las fuerzas represivas del franquismo el 18 de octubre, cuando OCUPAMOS PACIFICAMENTE la factoría para demostrar, dignamente, con firmeza, sin retroceder ante la PROVOCACION POLICIACA, que estamos dispuestos a conquistar nuestras reivindicaciones. Lo enterraron el día 2 a las 2 del mediodía, en secreto, con gran despliegue de policía al paso de la comitiva fúnebre, con coches del 091, de la brigada social, como únicos acompañantes hasta el cementerio de las Corts, donde está enterrado.
LAMAMOS a todos, i en primer lugar nos corresponde a nosotros, los trabajadores de SEAT,  a DENUNCIAR ESTE CRIMEN!. A la clase obrera, a todo el pueblo, a la jerarquía de la iglesia, a los sectores profesionales e intelectuales ¡TODOS!. Hay que ayudar a la familia de Antº Ruiz Villalba, hay que expresar públicamente la protesta por el asesinato. Brazaletes negros, recogida de dinero, minutos de silencio, paros, sanciones...QUE NADIE CALLE ANTE EL CRIMEN. Quien permanezca en silencio se hace cómplice. SALUDAMOS las acciones que se han desarrollado ya y que se suman a las acciones ya señaladas de las anteriores ASAMBLEA OBRERA; esta última semana ha habido PARO Y MINUTOS DE SILENCIO en Siemens, Hispano Olivetti, Soler Almirall, Tornillería Mata y otras,... este es el camino!.

Qüestions:

  1. a) De què tracta el document anterior?. b) A quina fase del franquisme pertany?
  2. Explica la informació que dóna sobre Antonio Ruiz.  
  3. a) Qui és l'autor del text?. b) A qui es dirigeix?  c) Què es vol aconseguir ?              
  4. Té relació aquest document amb el sistema polític que hi havia?. Raoneu la resposta.
  5. Comenta l'oposició al franquisme durant el període 1960-1973.
5. Treballar un text. Llegeix el text i respon les preguntes següents.

Els mesos següents, fins a l’ocupació total de Catalunya, són segurament les pàgines més tràgiques de la història de Catalunya. L’exèrcit republicà, desfet i desmoralitzat, amb prou feines pot oposar cap mena de resistència a l’ocupació que fan de Catalunya les tropes de Franco. A tot arreu, aquestes tropes maten i empresonen, d’una banda, i proclamen que Catalunya ha perdut els seus drets nacionals, de l’altra. Amb consells de guerra sumaríssims eren decretades penes de mort a ciutadans destacats pel seu catalanisme. Com a máxima expressió d’aquesta voluntat de destrucció física, inherent al franquisme, el 15 d’octubre de 1940 era afusellat a Montjuïc el president Lluís Companys, que la policia política
alemanya havia lliurat al general Franco, en contra de tots els tractats internacionals. Catalunya és terra de frontera amb França. Això vol dir que molts catalans van poder fugir, quan les tropes de Franco ocupaven Catalunya: els que tenien raons fonamentades per creure que la seva vida perillava, se’n van anar cap a l’exili, realitat que empobria Catalunya i que obligava molts catalans a viure de cop l’aventura no desitjada de ser estrangers, sense recursos, lluny de la petita pàtria. Malgrat tot això, ciutadans honorables van ser executats, com ara l’escriptor Carles Rahola o el metge Rafael Battestini.
IGNASI RIERA, Opressió i resistència. El franquisme (1939-1975) , 1991

• Per què una part de la població catalana i espanyola va haver de marxar a l’exili?
• Quines van ser les conseqüències immediates de l’ocupació de Catalunya per les tropes franquistes?
• Qui era Lluís Companys?
• Qui era Carles Rahola?
• Per què creus que van ser executats?


WEBS D'AMPLIACIÓ:

Històries de la Model

Programa emès el juny de 2012 sobre la presó Model de Barcelona. Hi apareixen Jordi Pujol, Enric Pubill, Manuel Delgado.


La vaga del silenci.

La manipulació del franquisme. La vaga silenciada. RTVE


DOCUMENTAL. “Septiembre del 75“, 25 de setembre de 2010, Documentos TV, Xosé Humberto Baena tenia 24 anys quan el van executar. Va ser l’últim afusellat del franquisme, acusat de l’assassinat del policia Lucio Rodríguez, enllaç

EXILI

  • DOCUMENTAL. “Encontres d’exili“, 2018, 30 minuts, explicació i enllaç al blog El rebost de Clio.
  • DOCUMENTAL. “La diáspora cultural”, 27 novembre 1989, Documentos TV, sobre l’exili espanyol després de la Guerra Civil a terres americanes, enllaç

EMIGRACIÓ

  • DOCUMENTAL. “El tren de la memoria”, 2005, emigracions d’espanyols a Europa, enllaç

ALTRES

  • DOCUMENTAL. “Franco: detrás del mito”, 1992, BBC, 58 minuts, enllaç
  • DOCUMENTAL. “Hijos de las nubes”, sobre el Sahara Occidental, enllaç

CINEMA I HISTÒRIA


Film Salvador (2006) de Manuel Huerga sobre l’execució de Salvador Puig Antich.

Barcelona, a principis dels anys setanta. Un grup de joves anarquistes catalans i francesos es revolten contra la repressió franquista i inicien un reguitzell d’accions armades per aconseguir diners amb la intenció de donar suport a sectors d’obrers en lluita. En un primer moment, aconsegueixen força èxit i una sensació d’invulnerabilitat, però la seva inexperiència i la persecució de la Brigada político-social de la policia franquista, els portarà a ser detinguts: el setembre de 1973 la policia els para una trampa, en el curs de la qual es produeix un tiroteig, en què morirà un policia. Un dels activistes, Salvador Puig Antich és greument ferit i després de passar per l’hospital, ingressa a la presó Model a l’espera del consell de guerra. Les seves germanes i el seu advocat, Oriol Arau, començaran una difícil cursa per salvar-li la vida, davant la indiferència general.

Per altra banda, a final del mateix any, el president del govern i factòtum de Franco, l’almirall Carrero Blanco, mor en un atemptat d’ETA a Madrid. Els sectors més cavernaris del feixisme espanyol demanaran l’execució del català Puig Antich com a venjança. Com tots els judicis dels franquisme, el consell de guerra es converteix en una farsa on no es dóna cap marge per la defensa del pres i se’l condemna a mort. El dia 2 de març de 1974 Salvador Puig Antich és executat mitjançant el garrot vil, una forma d’aplicar la pena de mort procedent de l’Espanya negra i feudal. La mort del jove encara avui truca la porta de les consciències dels qui van viure els fets, per interrogar-los si van poder fer alguna cosa més per evitar una mort tan terrible com inútil.





Silencio roto (Montxo Armendáriz, 2001), sobre el maquis


VÍDEOS SÍNTESI DE LA DICTADURA FRANQUISTA



Resum de la dictadura franquista en paperets:






TREBALL D'AVALUACIÓ FINAL DE LA UNITAT DIDÀCTICA
CINEMA I HISTÒRIA: Las trece rosas( Emilio Martínez-Lázaro, 2007), repressió política

El dia 1 d’abril de 1939, amb l’entrada a Madrid de les tropes del general Franco, s’acaba la Guerra Civil. Franco diu que només seran castigats els qui hagin comès delictes de sang. La Carmen, 16 anys, mai va disposar d’una arma; ni la Virtudes, que ajudava els avis en el Socorro Rojo; o la Julia, que feia esport a les instal·lacions de les Joventuts Socialistes Unificades; o la Blanca Brisac, catòlica, que va protegir un músic comunista. Les van detenir un mes després d’haver acabat la guerra perquè pretenien seguir exercint els drets de reunió i expressió, just en els dies en què es  produí un atemptat contra un comandant de la Guàrdia Civil. Aquestes i altres dones, sense tenir res a veure, seran detingudes i condemnades a mort.

Trailer de la pel.lícula:


  • El judici que es fa a les tretze joves es pot considerar un judici just i imparcial?
  • Per què son condemnades a mort, si els vencedors havien dit que la gent que "no estigués tacada de sang" no havia de tenir por?
  • Quin era el paper dels capellans i de l'Església en els judicis sumaríssims i les execucions?
Altres reflexions que es poden tenir en compte:
  • El mateix dia que es van afusellar les 13 dones joves, es van afusellar també 43 homes. I els dies anteriors i posteriors, centenars de persones més, la majoria homes. Per què es recorda tant l'afusellament d'aquestes dones? La condemna a mort d'una dona impacte més que la d'un home?
  • Les tretze joves són acusades de militar en les Joventuts Socialistes Unificades i de repartir propaganda de l'organització. Pot estar justificada per algun motiu la limitació de la llibertat d'associació i d'expressió en temps de conflictes armats? Hi ha situacions que permetin als estats derogar alguns drets? Hi ha drets que no es poden derogar en cap cas?
  • ¿La sentència que se'ls va dictar era coherent amb el que llavors deia en els seus discursos Franco: "Juro esclafar y enfonsar tothom que s'interposi en el nostre camí"?
  • Les tretze dones són jutjades mitjançant un "judici o procediment sumaríssim", un procés judicial en el qual les diferents parts o fases s'acumulen en un sol acte, de manera que s'instrueix, s'aporten i valoren les proves, es jutja, es condemna i s'executa la sentència gairebé alhora. Per què aquests procediments proliferen en temps de conflictes armats? 
  • Un procediment sumaríssim es pot considerar un judici imparcial i just? Quines són les característiques d'un judici just?
  • Els procediments sumaríssims també els utilitzen de vegades els règims totalitaris com a recurs per a l'eliminació d'opositors o per a justificar cops d'estat. Hi ha algun país del món en el que hagi passat recentment?
  • Les tretze dones són afusellades com a represàlia i escarment per un atemptat que es comet mentre estan empresonades. Són habituals aquest tipus d'actuacions intimidatòries o de revenja en temps de guerra? ¿Durant la Guerra Civil Espanyola actes d'aquest tipus van passar als dos bàndols, tant en el nacional com en el republicà?
  • Comentar el següent text d'Antonio Montero Moreno ("Historia de la persecución religiosa en España, 1936-1939", Biblioteca de Autores Cristianos. Madrid, 1961):
    • "Tenint en compte la data tardana i la desmesura de la xifra, les execucions ocorregudes durant el mes de novembre als voltants de Paracuellos del Jarama constitueixen tema apart tant pel que fa a la història del Madrid roig com en la de la resta de les províncies afectades per la persecució religiosa. (...) Correspon sense discussió el primer lloc als pares agustins, que només al novembre van perdre 69 membres (...) Però a les rases de Paracuellos hi van contribuir, i molt notablement, gairebé tots els instituts religiosos amb residència estable a la capital, i, per descomptat, encara que en aventures individuals i disperses, el clergat secular. Segueix en nombre als agustins la benemèrita i maltractada Ordre de San Joan de Déu, amb 23 baixes, i després, per ordre numèric també, els Oblats de Maria Immaculada (14 membres assassinats), els Germans de les Escoles Cristianes (dotze), els dominics (vuit) i els escolapis (sis)."
  • En aquells temps, a Espanya la majoria d'edat s'assolia als 21 anys: set de les noies eren menors d'edat quan les van executar. En l'actualitat en algun país es segueixen condemnant a mort menors d'edat? En quins?
  • Una de les reivindicacions de familiars de persones represaliades pel franquisme és l'anul·lació dels judicis sumaríssims als quals van ser sotmeses, amb el propòsit de netejar la seva memòria i fer-los justícia. Fins al moment, la petició d'anul·lació d'aquests judicis no ha estat acceptada: comentar aquest fet.
  • Comentar les condicions en les que estan empresonades les protagonistes de la pel.lícula.
  • La confessió sota tortura d'un detingut és la que desencadena una onada de detencions, incloses les de les 13 noies. La tortura pot ser en algun cas un recurs legítim, per tal d'aconseguir la confessió de persones detingudes acusades d'algun delicte?
  • Textos per a comentar:
    • "En l'ambient d'aquest estiu de postguerra -tristíssim per a uns i gloriós per a uns altres-, es barrejaven les ruïnes dels edificis i la pobresa dels seus pobladors amb les doloroses seqüeles físiques i psicològiques de la guerra. I, sobretot, abundaven ja la propaganda i la repressió. El dia a dia de la capital estava marcat per les denúncies constants de veïns, amics i familiars; per la delació, els processos de depuració a l'Administració, a la Universitat i a les empreses; per les batudes, els espies infiltrats a tot arreu, les detencions i les execucions sumàries." (Lola Huete. "La corta vida de trece rosas", El País, 11-12-2005)
    • "Madrid era una ciutat inhòspita i perillosa per als enemics del règim, en la qual les delacions estaven a l'ordre del dia. Denunciar era una obligació patriòtica, una forma d'extirpar el càncer del comunisme i, sobretot, la manera més clara i directa de demostrar l'adhesió al nou Estat. La capital era escombrada carrer per carrer a la recerca d'enemics de la pàtria amb un odi sense precedents. (...) I així va ser com la Policia franquista va arribar fins a José Pena Brea, un noi de 21 anys que havia assumit la secretaria general de la JSU per decisió dels seus companys. Va ser conduït a la comissaria del Puente de Vallecas, i allí torturat durant dies fins que va dir tot el que sabia per tal d'escurçar el seu sofriment a un preu enorme. En dies successius van anar caient tots els seus companys que van ser, al seu torn, font de noves revelacions. Les Tretze Roses estaven entre els nombrosos detinguts. (...) Els corrents elèctrics als pits, canells i als dits dels peus i mans va ser una pràctica normal amb els detinguts polítics, copiada dels membres de la Gestapo alemanya que es van desplaçar a Espanya. Tortures físiques que en el cas de les dones es complementaven amb vexacions que buscaven la seva ensulsiada psicològica. ("13 roses 'vermelles' afusellades pel franquisme". El Mundo, 18-4-2004)
    • "El nombre de detencions diàries a la capital era molt variable el 1939, encara que molts dies la informació titulada 'Detenció d'autors d'assassinat' estava formada per més de cent noms. (...) Els pitjors mesos van ser juny, amb 227 afusellats; juliol, amb 193; setembre, amb 106; octubre, amb 123, i novembre, amb 201. Per dies, els més sagnants van ser el 14 de juny: 80 afusellats; 24 de juny, 102; 24 de juliol, 48; el 5 d'agost, 56. (…) Aquest dia, i 48 hores després de dictar sentència, van ser afusellades les 'tretze roses', d'entre 18 i 23 anys, que havien intentat reconstruir la JSU en la clandestinitat". (Pedro Montoliú. "Madrid en la posguerra, 1939-1946. Los años de la represión". Editorial Sílex)








a