UNITAT DIDÀCTICA 4. Segona part: DE LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ A LA GUERRA CIVIL
ACTIVITAT INICIAL
Celebració de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia del 1932 a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
1.Visioneu aquest vídeo d'introducció a la crisi de la Restauració i responeu les
següents preguntes:
-Qui regnarà després d'Alfons XII? -Quan es proclama la II República? -Per què a la gent no li va agradar el sistema polític de la Restauració? -Quins moviments obrers estan en contra d'aquest sistema polític? -Per què esclata l'anomenada "Setmana Tràgica" de Barcelona? -Existia l'oci i el progrés en les classes mitjanes i altes urbanes? -Per què es respira un ambient de pessimisme? -Espanya participa en la I Guerra Mundial? -En quin any Primo de Rivera dóna un cop d'Estat? -Primo de Rivera té el suport de el rei Alfons XIII? -Amb quina episodi històric finalitza la Dictadura de Primo de Rivera?
2. Visioneu els tres primers minuts de l'audiovisual següent:
Un cop l'heu visionat, podeu respondre les preguntes següents:
- A quin moment de la història d'Espanya fa referència l'audiovisual?
- Quins himnes entonen els ciutadans i acompanyen les imatges? Per què els canten?
- Com van vestits els hormes i les dones que surten a l'audiovisual? S'assembla a la moda actual?
- Quina és l'actitud dels ciutadans de Barcelona i a Madrid? Què creus que celebren?
- Què va succeir a Barcelona el 14 d'abril de 1931? Quins polítics apareixen al balcó de l'ajuntament?
Assenyeleu els principals esdeveniments ocorreguts durant el primer terç del segle XX a Espanya.
Cronologia del primer terç del segle XX a Catalunya i a Espanya
Powerpoints de la crisi de la Restauració:
4.9 PER QUÈ EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ VA ENTRAR EN CRISI?
L'impacte econòmic de la Primera Guerra Mundial a Espanya
Dossiers de la Crisi de la Restauració:
Activitat 1. Per conéixer els motius pels quals va esclatar la Setmana Tràgica i caracteritzar la societat de l'època, podeu mirar les fotografies que apareixen en aquesta web:
Observeu amb atenció les fotografies i responeu les següents preguntes:
- A la primera i a l'última fotografia hi ha persones aixecant una barricada. Quins materials utilitzen?
- Com van vestits els qui aixequen la barricada?
- Hi ha alguns nens. Creus que estudiaven o bé ja treballaven?
- La segona i tercera fotografies corresponen al Port de Barcelona. Les pots descriure? Què hi succeeix, a cadascuna?
- Les dames que apareixen a la tercera fotografia són aristòcrates. Com van vestides? Saps què estan fent? I els soldats, com van equipats?
- Què va ser la Setmana Tràgica? Per quin motiu va esclatar? En què va acabar convertint-se el conflicte?
Activitat 2. L'Estat espanyol va declarar la seva neutralitat davant la Primera Guerra
Mundial. Per conèixer l'impacte d'aquest esdeveniment a l'economia i societat espanyola,
podeu consultar l'enllaç següent:
Després de llegir l'article respon a les següents preguntes:
- Què va declarar el rei el 7 d'agost de 1914? Què significava això?
- Per què Alfons XIII va declarar la neutralitat d' Espanya durant la Primera Guerra Mundial? Quins interessos perseguia?
- Es va respectar la neutralitat que havia dictat el rei? Per què?
- Quin impacte econòmic va tenir la Primera Guerra Mundial a Espanya?
- Va tenir lloc a Espanya accions militars relacionades amb el conflicte? Quines?
- La població espanyola era aliadòfila, germanòfla o indiferent a la guerra? Per què?
- En va treure el rèdit esperat, Espanya, de la seva neutralitat?
Podeu ampliar informació sobre la neutralitat de l'Estat espanyol i les seves conseqüències amb el següent vídeo:
ACTIVITAT DE REFORÇ
1. Marca amb una X la resposta correcta sobre la Setmana Tràgica:
a) La insurrecció popular de Barcelona el 1909 per l’enviament de tropes al Marroc es coneix com:
La crisi de 1909.
La Setmana Tràgica.
La crisi catalana.
2. Analitzar fonts. Llegeix el text i observa la foto
• Assenyala les dues expressions que millor resumeixin l’època final de la Restauració.
❏ Represió. ❏ Democràcia. ❏ Solidaritat. ❏ Reformes.
• Assenyala el nom del rei espanyol del primer terç del segle XX.
❏ Ferran VII. ❏ Guillem II. ❏ Alfons XII. ❏ Alfons XIII.
3. • Quines conseqüències socials va tenir l’enviament de tropes al Marroc el 1909?
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
1. Visiona aquest dos vídeos: el primer és de Vilaweb i parla dels fets de la Setmana Tràgica i el segon respon al primer sobre les causes de la crema d'esglésies a la Setmana Tràgica i respon perquè es van cremar aquests edificis:
Més imatges: Imatges de la Setmana Tràgica.
Vídeo d'ampliació de la Setmana Tràgica :
2. Després de veure aquests dos vídeos, fes un resum de la triple crisi de 1917: la crisi social, la crisi militar i la crisi política.
Com van acabar cadascuna de les crisis?
3. Visioneu el següent vídeo sobre el desastre d'Annual al nord del Marroc i respon les preguntes següents:
- Quins interessos tenia l'Estat espanyol al nord del Marroc?
- Com va ocórrer el desastre d'Annual? Quantes morts va ocasionar?
- Quines conseqüències polítiques va tenir?
4.10 CATALUNYA AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX
La Mancomunitat va donar suport a l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.
El creixement migratori a Catalunya.
Capçalera dels inicis del diari Solidaridad Obrera.
Assassinats a Barcelona per motius polítics i socials (1916-1923).
Portada de La Vanguardia de 1919 que informava dels enfrontaments de la vaga de la Canadenca.
Vídeo del GES que explica la Catalunya al primer terç del segle XX:
Actvitat 1. Una de les iniciatives que va impulsar la Mancomunitat de Catalunya va ser la creació d'una xarxa de biblioteques populars.
Al capdavant d'aquestes s'hi situà personal format a l'Escola Superior de Bibliotecàries, institució creada també per la Mancomunitat. Per saber-ne més, visionarem aquest documental.
- Què va ser la Mancomunitat de Catalunya?
- Quina obra va dur a terme en el terreny cultural?
- Qui estudiava a l'Escola Superior de Bibliotecàries? Hi ha homes entre els alumnes de l'escola? I entre els professors?
- Descriu les estudiants de l'escola: com van vestides, què fan en cada escena, etc.
- Saps quines professions podia desenvolupar la dona a principis del segle XX a Catalunya?
- Creus que ser bibliotecària era una bona professió per una dona durant la dècada de 1920 ?
Activitat 2.
El pistolerisme a Barcelona (1917-1923). Albert Balcells.
Visiona aquest vídeo sobre els anys de conflictivitat social entre 1917 i 1923. Després respon a les preguntes:
- Quin esdeveniment va ser la primera imatge del vídeo?
- Què es va aconseguir després de la vaga de la Canadenca?
- Quins dos sindicats van tenir més afilitats? Quants cadascun?
- Què va ser el lockout?
- Què era el Sindicat Lliure? Quina va ser la resposta dels anarquistes?
- Entre 1914 i 1923 quants mort va haver-hi pel pistolerisme?
- Què va ser la Llei de Fugues?
- Qui va ser assassinat el 8 de març de 1921? Per qui?
Per ampliar informació sobre el pistolerisme podeu consultar aquest llibre:
ACTIVITATS DE REFORÇ
1.Completa aquestes frases sobre la
creació de la Mancomunitat de Catalunya:
2. Relacionar períodes històrics.
• Indica tres partits catalanistes existents durant el regnat d’Alfons XIII.
• Indica tres partits catalanistes existents durant el regnat d’Alfons XIII.
❏ Partit Liberal. ❏ Unió Federal Nacionalista Republicana. ❏ Lliga Regionalista.
❏ CNT. ❏ Centre Nacionalista Republicà. ❏ UGT.
• Assenyala els noms dels dos presidents que va tenir la Mancomunitat.
❏ Francesc Cambó. ❏ Enric Prat de la Riba. ❏ Miguel Primo de Rivera. ❏ Josep Puig i Cadafalch.
ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ
1. Responeu les qüestions següents sobre la taula:
- Resumiu la informació que proporciona. A quina conclusió arribeu?
- El partir conservador era d'ideologia liberal?
- Comenteu les característiques programàtiques dels partits polítics liberals i republicans i digueu algun representant.
- Quines forces polítiques eren de dretes i quines d'esquerres?. Raoneu la resposta.
- Expliqueu les característiques del programa socialista.
- Quin era el partit catalanista més important? Quines eren els seus objectius polítics?. Nomeneu algun líder.
- Què pretenien els anarquistes? . Quina organització van crear al 1911?
- Quin sistema electoral hi havia cap al 1900?.
- Expliqueu les raons de la inestabilitat social i com es manifestava.
2. Visiona aquest vídeo sobre la Mancomunitat de Catalunya i respon a els preguntes següents:
- Quan es va aprovar l'Estatut de la Mancomunitat? Què va comportar? Quina Diputació estava al capdavant?
- Qui va ser el seu primer president?
- Quines dues eines de govern es van inagurar en un principi?
- Quines accions va fer la Mancomunitat?
- Quina xarxa es va inagurar que avui en dia gaudim?
- Quins museus i escoles es van inagurar?
- Qui va succeir a Enric Prat de la Riba el 1917 després de la seva mort?
3. Visiona aquest vídeo del primer terç del segle XX a Catalunya del GES i fes un resum:
- Quin partit va encapçar el catalanisme de principis del segle XX? Quins eren els seus líders?
- Què va ser Solidaritat Catalana?
- Què va ser la Mancomunitat de Catalunya? Què va desenvolupar la Mancomunitat i en quins àmbits?
- Quin sindicat va ser hegemònic a Catalunya? Què reinvindicava?
- Què va passar entre el 1917 i el 1923? Què va ser el Sindicat Lliure?
- Què va significar per a Catalunya la dictadura de Primo de Rivera?
- Què va ser el complot de Prats de Molló?
4. Conèixer els protagonistes de l’època.
• Fes els mots encreuats següents.
• Fes els mots encreuats següents.
5. Completeu la taula següent i digueu quina base social tenia cadascun dels partits mencionats.
VIDEO D'AMPLIACIÓ: La construcció de la Via Laietana
6. Visioneu els següents vídeos sobre la vaga de La Canadenca i responeu les preguntes següents:
- Què era la Canadenca?
- Quin conflicte laboral va haver-hi? Què es reinvidicava?
- Quin sindicat ho portava? Quin era el seu líder?
- Quines millores laborals es van aconseguir i que avui en dia guadim?
4.11 LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
El 1925, el desembarcament militar a Alhucemas va acabar el conflicte del Marroc i va establir el control efectiu sobre el protectorat.
Powerpoint de la Dictadura de Primo de Rivera:
Vídeos de la Dictadura de Primo de Rivera:
Activitat 1. Mireu el vídeo sobre la dictadura de Primo de Rivera i responeu les preguntes.
- Quines va ser les causes del cop d'Estat del general Primo de Rivera?
- Quins suports socials va tenir?
- En quines dos fases es pot dividir la dictadura? Quines característiques tenen?
- Quina oposició tenia la dictadura?
- Quines causes va suposar la caiguda de la dictadura?
Activitat 2. Mireu aquest vídeo sobre la repressió de la dictadura contra el F.C.Barcelona
, responeu les preguntes i investigueu la repressió contra la cultura ,
la llengua catalana i la catalanitat. Per aquesta última pregunta podeu
consultar el llibre o el vídeo de l'activitat 1.
- Per què van tancar el camp de Les Corts del F.C. Barcelona?
- Quina va ser la repressió per part de la dictadura amb el club?
- Investiga quina va ser la repressió contra la llengua catalana i tot el
que representava el catalanisme per part de la dictadura.
Activitat 3. Caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera.
Visioneu els motius de la caiguda de la dictadura en el següent vídeo i responeu les preguntes:
- Quins objectius tenien les exposicions iberoamericanes de Sevilla i universal de Barcelona?
- Per què el senyor es puja a una taula i crida "Visca la República!"i a la vegada la resta de la gent crida a la policia?
- Quines van ser les causes de la dimissió del dictador? Quin partit el va treure el suport?
ACTIVITAT DE REFORÇ
1.Estableix les causes que van conduir a la dictadura de
Primo de Rivera i les principals mesures o actuacions que va dur a terme
aquest règim dictatorial:
2. Marca amb una X la resposta correcta:
a) Una de les causes de la dictadura de Primo de Rivera va ser:
La Setmana Tràgica.
La derrota d’Annual.
La crisi de 1909.
b) Assenyala la conseqüència política de la derrota espanyola d’Annual.
❏ Dictadura de Primo de Rivera.
❏ Abdicació d’Alfons XIII.
❏ Vaga de 1917.
❏ Proclamació de la República.
3. Sintetitzar informació
Completa l’esquema següent:
•Quin període comprèn la dictadura de Primo de Rivera?
• Quines mesures principals s’hi van dur a terme?
• Com va evolucionar la conflictivitat social durant la dictadura?
• Per què es va considerar Alfons XIII còmplice de la dictadura?
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
1.Vídeo del cop d'Estat de Primo de Rivera. Visioneu aquest vídeo i responeu les preguntes següents:
- Per què no va tenir pràcticament oposició el dictador en el moment del cop d'estat? Quins petits sectors de la societat sí que estaven en contra?
- Per què va tenir el recolzament de la patronal?
2. Podeu aprofundir en les característiques de la societat durant la dictadura de Primo de Rivera visionant del minut 7:17 al 10:30 d'aquest vídeo:
Després de visionar-lo, responeu a les següents preguntes:
- Saps a què es refereix l'expressió "els feliços anys vint"? Quines imatges del documental hi remeten?
-
Amb quins mitjans es va construir la nova xarxa de carreteres i
ferrocarrils d'Espanya? S'assembla a la maquinària qe s'usa avui en dia
per a aquests fins?
- Com van vestits els obrers que treballen en la construcció d'aquestes infraestructures?
- Quins nous electrodomèstics van començar a utilitzar-se durant la dècada de 1920 a Espanya?
- Com vesteix la dona que planxa? Creus que llavors era habitual que les dones portessin el cabell curt?
- Quins vehicles circulen pels carrers de la ciutat que apareix al documental? Què és un cotxe de línia?
- Com van vestits els nens i nenes que assisteixen a l'arribada del dictador a Barcelona?
- Quina plaça apareix al documental? Descriu els barcelonins i barcelonines de l'època.
3. Visiona el següent vídeo sobre les quatre columnes de Puig i Cadalfach i el seu enderrocament per la dictadura de Primo de Rivera. Després respon les preguntes:
- Quin any es van alçar les quatre columnes de Puig i Cadafalch? Què representaven? A on estaven situades?
- De què va ser president Puig i Cadalfach i en quins anys?
- Què va fer la dictadura de Primo de Rivera amb el projecte de Puig i Cadalfach? Què va fer amb les quatre columnes?
- Amb qui altre dictador va patir l'arquitecte?
- Investiga si s'han tornat a alçar les quatre columnes i si estan ubicades al mateix lloc.
Per saber més sobre les columnes de Puig i Cadalfach i la repressió del dictador Primo de Rivera contra el català podeu veure aquest vídeo:
VÍDEO D'AMPLIACIÓ : LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
La crisi de la Restauració a partir del minut 5. La Cuna de Halicarnaso
ACTIVITAT DE REFORÇ I DE SINTESI DEL REGNAT D'ALFONS XIII
1. Ordena aquests esdeveniments de la monarquia d’Alfons XIII
Setmana Tràgica.
Derrota d’Annual.
Govern de Berenguer.
Cop d’estat de Primo de Rivera.
Vaga general de 1917.
2. Assenyala si són certes (C) o falses (F) aquestes afirmacions sobre el regnat d’Alfons XIII
Va continuar vigent la Constitució de 1876 i es va mantenir el sistema de torns.
Els nous líders del partit conservador i del partit liberal van fomentar el caciquisme.
Els nacionalistes, els republicans, el PSOE i els sindicats van guanyar força.
La del 1917 va ser la principal crisi de l’època.
El cop d’estat de Primo de Rivera no va comptar amb el consentiment del rei.
4.12 LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA
Partits polítics i sindicats.
Eleccions municipals del juny del 1931.
Dossier de la Segona República: La Segona República (1931-1936). Buxaweb.
Powerpoint de la Segona República Espanyola:
Video de la II República complet:
Vídeo del Govern Provisional i del Bienni Reformista:
Activitat 1. Mireu aquests dos videos sobre la proclamació de la II República espanyola i de la tasca del govern provisional de la II República i responeu aquest formulari.
- Quines eleccions van servir de termòmetre per comprovar quin
recolzament tenia la monarquia? Quins sectors de la població recolzaven
la monarquia i quins la República? Qui va guanyar aquestes eleccions?
- Quin rei regnava quan es va proclamar la República? Quin dia es va proclamar la República?
- Quines mesures va prendre el govern provisional amb Alcalà Zamora i Manuel Azaña?
- Qui va guanyar les eleccions de juny de 1931?
- Quins drets reconeixia la Carta Magna (constitució)aprovada pel govern de Manuel Azaña?
- Quins van ser temes de confrontació amb l’Església catòlica?
- Quins drets laborals assegurava?
Activitat 2. Per ampliar els coneixements sobre el dret al sufragi femení a Espanya, visioneu el fragment de la pel.lícula Clara Campoamor, la dona oblidada:
En concret, visioneu del minut 48:41 al 55:21. Abans contextualizarem la pel.lícula:
- Es tracta d'un biopic sobre Clara Campoamor, diputada de les Corts republicanes espanyoles el 1931.
- Es tracta d'una recreació històrica basada en fets reals, centrada en la defensa del sufragi femení i en la seva aprovació el 1931 a Espanya.
Després de veure aquest fragment, responeu a les preguntes següents:
- Saps qui són les dues dones diputades a les Corts republicanes? Com és que només n'hi han dues?
- Quina postura defensa cadascuna d'elles respecte al sufragi femení?
- Quins arguments es presenten a la pel.lícula en contra de concedir el vot a les dones? Què n'opines?
- I quins arguments es presenten a favor dels sufragi femení? Què et semblen?
- Quines similituds i quines diferències pots observar entre la vida parlamentària durant la Segona República i l'actual?
Míting de Clara Campoamor per reclamar el sufragi femení, 1931.
ACTIVITAT DE REFORÇ
1. Assenyala
la data en què van tenir lloc cadascun d’aquests esdeveniments i ordena’ls
cronològicament:
2. Marca amb una X la resposta correcta sobre la Constitució de 1931.
a) La Constitució de 1931 era:
Monàrquica.
Republicana.
b) S’hi reconeixia el sufragi:
Censatari.
Universal sense distinció de sexes.
ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ
1.Consulta
el web i respon a les preguntes següents sobre el bienni reformista:
- Quines
accions va adoptar el govern d’Azaña respecte a l’Església?
- Enumera
els objectius que es perseguien amb l’aplicació de la Reforma agrària.
- Quines
eren les deficiències de l’exèrcit que Azaña va intentar solucionar?
DOCUMENTAL. La sublevación de Jaca. Capitanes del frío, director Miguel Lobera, 2007, molt ben fet i recomanable, 45 minuts. Documental sobre la revolta de Jaca de 12 de desembre de 1930. Va ser un pronunciament militar contra la Monarquia
d'Alfons XIII durant la "Dictablanda" de l'general Berenguer. Encara que va ser sufocada i van ser afusellats els
capitans Fermín Galán Rodríguez i Ángel García Hernández
4.13 QUINES REFORMES VA EMPRENDRE LA REPÚBLICA?
Al·legoria de la Segona República
Portada de l'Estatut del 1932
La reforma agrària entre el 1932 i el 1934.
Propietat agrària i moviments socials cap al 1930.
Pagesos detinguts per la Guàrdia Civil.
Vídeo del Govern Provisional i del Bienni Reformista:
El Bienni Reformista:
Activitat 1. Podeu aprofundir en una de les grans empreses culturals de la Segona República visionant aquest vídeo:
Després, responeu les preguntes següents:
- Saps qui va ser Federico García Lorca?
- Què va ser La Barraca? Quins autors va representar la companyia?
- A quins pobles d'Espanya va portar La Barraca el seu teatre?
- Com era la gent d'aquests pobles? Per quin tipus de camins hi arribava la companyia?
- Per què va ser tan important la tasca cultural de La Barraca?
Activitat 2. La Reforma agrària. Consulta aquesta enllaç sobre la Reforma agrària empresa pel govern progressista de la II República i respon a les preguntes del vídeo:
- Quants pagesos hi havia sense feina el 1931 abans de la Reforma agrària? Quina era la seva situació?
- Quin va ser l'objectiu de la Reforma Agrària?
- Quins problemes va tenir la seva aplicació?
ACTIVITAT DE REFORÇ
1. La dona de la il·lustració és una al·legoria de la Segona República i el lleó representa Espanya, però al cartell hi ha molts altres objectes simbòlics. Completa el quadre següent amb els objectes que se situen al costat de la República.
• Quan es va instaurar la Segona República?
• Quines característiques va tenir la Constitució de 1931?
• Marca el que simbolitza la balança que sosté la república a la seva mà dreta.
• Quines característiques va tenir la Constitució de 1931?
• Marca el que simbolitza la balança que sosté la república a la seva mà dreta.
❏ Justícia. ❏ Comerç. ❏ Pes. ❏ Mercat.
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
1. Busca en la sopa de lletres els noms d’alguns personatges de la II República
• Col·loca els noms dels polítics que apareixen en la sopa de lletres al costat del partit al qual pertanyien.
2. Llegiu el text i responeu les qüestions:
La reforma agrària
Per tant, l'essencial de la reforma agrària residia, d'una banda, en si els
liberals, que eren principalment republicans de la petita burgesia urbana,
eren capaços d'obligar la burgesia rural, conservadora i catòlica, a cedir
grans extensions de propietats privades , a acceptar "sacrificis" en un termini
immediat per tal de beneficiar-, a llarg termini, evitant una revolució camperola.
D'altra banda, residia també en si serien capaços de persuadir un gran sector del
proletariat rural revolucionari, que es trobava sota la influència
anarcosindicalista, perquè acceptés una reforma agrària que no alterava profundament
el sistema de propietat de la terra i contribuïa a reforçar la democràcia liberal.
Frasser, R. Recuérdalo tú y recuérdalo a los otros.
a) En què consistia la reforma agrària de què parla el text?. On s'havia d'aplicar?. Quan s'havia de començar a
aplicar?.
b) Quines forces socials defensaven clarament la reforma agrària?.
c) Quines forces socials s'oposaven clarament a la reforma agrària?.
d) Quina era la postura dels pagesos al 1931?.
e) Hi havia a Catalunya "problema agrari?. Raoneu la resposta.
3. Llegiu el següent document i responeu les qüestions:
Yo no me refiero a las dos primeras, me refiere o a eso que denominan problema religioso. La premisa de este problema, hoy político, la formulo yo de este modo: España ha dejado de ser católica; el problema político consiguiente es organizar el Estado en una forma tal que quede adecuado a esta fase nueva e històrica del pueblo español.
Yo no puedo admitir, señores diputados, que a esto se lo denomine problema religioso. El auténtico problema religioso no puede exceder de los límites de la concienciapersonal, porque es a la conciencia personal dónde se formula y se responde la pregunta sobre el misterio de nuestro destino. Este es un problema político, de constitución del Estado, y es ahora precisamente cuando este problema pierde los aspectos de religión, de religiosidad, porque nuestro Estado, a diferencia del Estado antiguo, que tomaba sobre él la tutela de las conciencias y daba medios de impulsar las almas, incluso contra su voluntad, por el camino de su salvación, excluye cualquier preocupación ultraterrenal y cualquier cuidado de fidelidad, y toma a la Iglesia aquel famoso brazo, secular que tantos y tan grandes servicios le prestó. Se trata, simplemente, de organizar el Estado español de acuerdo con las premisas que ahora mismo acabo de establecer.
Discurso de Azaña en el Congreso de los Diputados, 1931
- Resumiu les idees principals de text i situeu-lo en el seu context historic.
- A que es refereix Azaña quan utilitza les expressions "Espanya ha deixat de ser catolica" i "l'Estat antic"?
- Indiqueu el tractament que va rebre la religió i l'Església catòlica en la Constitució de 1931.
4.14 LA GENERALITAT REPUBLICANA
Macià proclama la República catalana.
L'organització del poder a Catalunya.
Les eleccions catalanes de 1932
Powerpoint de la Segona República i la Catalunya autònoma:
Vídeo del GES: Catalunya durant la II República i la Guerra Civil:
Video de la proclamació de la República a Catalunya, fet desde perspectiva gironina:
Vídeo de Francesc Macià proclamant la República Catalana des del balcó de la Generalitat el 14 d'abril de 1931:
Activitat 1. Fes un visionat de la proclamació de la República Catalana el 14 d'abril de 1931 d'un video de Vilaweb: https://www.youtube.com/watch?v=Uo0hk1oZPjg i després del de el discurs original de Francesc Macià proclamant la República Catalana: https://www.youtube.com/watch?v=2Zq9DhNRB1M. En aquest següent vídeo : https://youtu.be/v14Jnkoosrc
que és una recreació de la proclamació de la República a la plaça de
Sant Jaume, heu d'esbrinar quines disputes va haver entre Lluís
Companys i Francesc Macià en la proclamació de la República, feu un
resum: .Després respon a les preguntes següents:
- Qui va ser el primer en proclamar la República Catalana a la plaça de
Sant Jaume el 14 d'abril de 1931? Quins resultat va haver a les
eleccions municipals?
- Qui va proclamar hores després l'Estat Català ? Va moderar el discurs després? Què va proclamar després? Quant va durar?
- Quines negociacions van haver amb el govern provisional republicà
espanyol? Què es va perdre i que es va guanyar finalment a les
negociacions amb el govern de Madrid?
- En aquest següent vídeo: https://youtu.be/v14Jnkoosrc
que és una recreació de la proclamació de la República a la plaça de
Sant Jaume, heu d'esbrinar quines disputes va haver entre Lluís
Companys i Francesc Macià en la proclamació de la República, feu un
resum.
Activitat 2. Observeu la taula i responeu les qüestions:
Eleccions al Parlament de Catalunya del novembre del 32
Partit total escons
-ERC .............................................................................. ....56
-Unió Socialista.................................................................... 5
-Partit Radical Autonomista de Tarragona............................4
-Unió Catalanista...................................................................1
-Partit republicà Federal........................................................1
-Lliga regionalista...............................................................16
-Unió Democràtica................................................................1
-Partit Catalanista Republicà ................................................1
Risques, M. Hª de la Catalunya Contemporània
Eleccions al Parlament de Catalunya del novembre del 32
Partit total escons
-ERC .............................................................................. ....56
-Unió Socialista.................................................................... 5
-Partit Radical Autonomista de Tarragona............................4
-Unió Catalanista...................................................................1
-Partit republicà Federal........................................................1
-Lliga regionalista...............................................................16
-Unió Democràtica................................................................1
-Partit Catalanista Republicà ................................................1
Risques, M. Hª de la Catalunya Contemporània
- Descriviu la informació que proporciona el quadre i situeu-lo en el seu context històric.
- Descriviu les característiques dels dos partits més importants (la seva
ideologia i la seva base social) i esmenteu-ne els dirigents
principals.
- Expliqueu l’elaboració, l’aprovació i les característiques de l’Estatut del 1932.
ACTIVITATS DE REFORÇ
1. Explica
què establia l’Estatut d’Autonomia aprovat el 1932, subratlla el lloc on es va redactar
i la data de la seva aprovació a les Corts espanyoles. :
i la data de la seva aprovació a les Corts espanyoles. :
2. Busca a l’enciclopèdia o a Internet informació sobre Francesc Macià i fes una petita biografia, tenint en compte els següents punts:
• Data de naixement i mort.
• Principals esdeveniments de l’època que va viure.
• Esdeveniments polítics que va protagonitzar.
• Importància històrica.
3. Observa aquests cartells i respon les següents preguntes
• Quin creus que va ser el paper de la Generalitat republicana en la difusió del català?
• Quins són els elements bàsics que proposen els cartells per vertebrar l’ensenyança catalana?
4 .Relacionar els protagonistes amb la seva ideologia
Uneix els següents polítics catalans amb el seu partit.
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
1. Visioneu aquest vídeo sobre reflexions de la pel.lícula, Macià contra Companys; les claus del 14 d'abril i responeu les preguntes:
- Quina era la situació política abans de 1931? Quina repressió va fer la dictadura de Primo de Rivera amb Catalunya?
- Per què eren tan importants les eleccions municipals de 1931?
- Com es va formar Esquerra Republicana? Quines diferents tendències hi havien al partits i què era el que els unia? Va ser una sorpresa guanyar les eleccions?
- Quines personalitats tenien Macià i Companys?
- Què va ser el complot de Prats de Molló? Quin símbol va esdevenir Francesc Macià?
- D'on provenia Lluís Companys? Quin canvi va fer?
- Com va reaccionar Francesc Macià amb Companys després que aquest segon s'avancès a proclamar la República?
- Què és el que va proclamar un i què és el que proclamar l'altre? Quina va ser la reacció del govern provisional de Madrid?
- Com van ser les negociacions amb el govern de Madrid? Què es va guanyar i què es va perdre en aquestes negociacions?
- Per què Macià va dir que va ser el seu dia més trist de la seva vida?
2. Completa el següent esquema amb les forces polítiques de la Catalunya republicana que trobaràs a continuació:
a) Esquerra Republicana de Catalunya e) Acció Catalana
b) Partit Obrer d’Unificació Marxista f) Unió Socialista de Catalunya
c) Partit Republicà Radical g) CNT
d) Lliga Regionalista de Catalunya
3. Completa el següent esquema amb algun aspecte que s’expliqui dels diferents apartats de l’obra de la Generalitat Republicana.
4. Llegiu el document i responeu les qüestions:
Títol I. Disposicions generals
Art.1. Catalunya es constitueix en regió autònoma, dins de
l'Estat espanyol, d'acord amb la Constitució de la República i sota el
present Estatut. El seu òrgan representatiu és la Generalitat (...).
Art. 2. L'idioma català és, com el castellà, llengua oficial
a Catalunya. Per a les relacions oficials de Catalunya amb la resta
d'Espanya, així com per a la comunicació de les autoritats de l'Estat
amb les de Catalunya, la llengua oficial serà el castellà. Tota
disposició o resolució oficial dictada dins de Catalunya, haurà d'ésser
publicada en els dos idiomes (...). Dins del territori català, els
ciutadans, qualsevol que sigui llur llengua materna, tindran dret a
elegir l'idioma (...).
Art. 3. Els drets individuals són els fixats en la
Constitució de la República Espanyola. La Generalitat de Catalunya no
podrà regular cap matèria amb diferencia de tracte entre els naturals
del país i els altres espanyols. Aquests no tindran mai a Catalunya
menys drets que els que tinguin els catalans en la resta del territori
de la República (...).
Títol III. Atribucions de la Generalitat de Catalunya
Art. 7. La Generalitat de Catalunya podrà crear i sostenir
els centres d'ensenyament (...) sempre d'acord amb el que es disposa en
l'article 50 de la Constitució (...).
Art. 8. En matèria d'ordre públic queda reservat a l'Estat
(...) tots els serveis de seguretat pública a Catalunya, quan siguin de
caràcter extraregional o supraregional, la política de fronteres,
immigració, estrangeria i regim d'extradició i expulsió (...).
Art. 9. El Govern de la República (...) podrà (...) intervenir
en el manteniment de l'ordre interior a Catalunya en els següents
casos:
Primer- A requeriment de la Generalitat.
Segon- Per pròpia iniciativa, quan cregui compromesos els interessos generals de l'Estat o la seva seguretat.
Art. 10. Correspondrà a la Generalitat de Catalunya la legislació sobre el regim local (...).
Art. 12. Correspon a la Generalitat la legislació exclusiva
en matèria civil, exceptuant el que es disposa en l'article 15, número
primer de la Constitució (...) el Tribunal Suprem de la República
resoldrà els conflictes de competència i jurisdicció entre els
tribunals de Catalunya i els altres d'Espanya.
Estatut d'Autonomia del
1932
- Esmenteu les idees principals del text i situeu-lo en el context històric.
- Quina consideració jurídica i política assolia Catalunya amb l'Estatut de 1932?. I la llengua catalana? Qui era considerat ciutadà de Catalunya?
CINEMA I HISTÒRIA
El Coronel Macià
4.15 EL BIENNI CONSERVADOR I EL FRONT POPULAR
Cartells de propaganda per a les eleccions del 1936.
Eleccions del febrer del 1936.
Divisió d'Espanya després del cop d'Estat.
Vídeo dels Fets d'octubre de 1934: revolució social a Astúries i declaració de l'Estat Català per Companys:
Activitat 1. Compareu el resultat de les dues eleccions generals :
Eleccions generals de 1933: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC09AmdUELnMckCVTyMS0jBr0lh_KGBD9McfbbbCA_OXznCWxerryYlbRTE_th9nVF-umHDJt98ETrMFgdV5tIYWAva8dVSjI33RX8TPbLW55oEoRyUrr4eEp6jx0szAOSfImmbbwVa8M/s1600/elecciones33.jpg i a Catalunya: https://lh5.googleusercontent.com/MwMVzEgedED8oPWCwEk0il8JwFp7kY-DFeyUHDPTyC8CpNe2mfn2DMcYPPN3hRoUfeJnW2yPHq1wEo5n_kVqIcFj-Ic2W9FMDT17Veh7xZwdf_U7ViHz4syFMTQlDrHrWQ i les eleccions de 1936:https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNLfniF9JvCEzVDVdEnk_4ZI8G7ry0JM1IFr-nzf3mm3JzEDpVMm3TFF7BRo7OUKOnoDoXrkQ_mMM3cz8ZaerstG8Om_qiNjPwGemoq8wL4PaRTkcmwDHakIS8f12B5P4n5U-T8AAxjKc/s1600/elecciones36.jpg i responeu les preguntes
Eleccions generals de 1933: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC09AmdUELnMckCVTyMS0jBr0lh_KGBD9McfbbbCA_OXznCWxerryYlbRTE_th9nVF-umHDJt98ETrMFgdV5tIYWAva8dVSjI33RX8TPbLW55oEoRyUrr4eEp6jx0szAOSfImmbbwVa8M/s1600/elecciones33.jpg i a Catalunya: https://lh5.googleusercontent.com/MwMVzEgedED8oPWCwEk0il8JwFp7kY-DFeyUHDPTyC8CpNe2mfn2DMcYPPN3hRoUfeJnW2yPHq1wEo5n_kVqIcFj-Ic2W9FMDT17Veh7xZwdf_U7ViHz4syFMTQlDrHrWQ i les eleccions de 1936:https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNLfniF9JvCEzVDVdEnk_4ZI8G7ry0JM1IFr-nzf3mm3JzEDpVMm3TFF7BRo7OUKOnoDoXrkQ_mMM3cz8ZaerstG8Om_qiNjPwGemoq8wL4PaRTkcmwDHakIS8f12B5P4n5U-T8AAxjKc/s1600/elecciones36.jpg i responeu les preguntes
Eleccions generals de la II República Espanyola el 1933
Eleccions generals de la II República a Espanya i a Catalunya el 1933.
Eleccions generals de la II República a Espanya el febrer de 1936.
- Eleccions generals de 1933: 1. Quines forces polítiques van accedir al
poder el 1933? Com es va arribar a aquesta situació? Per què en diem
Bienni Conservador d'aquesta nova etapa de la II República? Quan s'
havia aconseguit el vot la dona?
- Eleccions generals de 1933 a Catalunya. 2. Compara els resultats a
Espanya amb els de Catalunya. Qui guanya a Espanya? Qui guanya a
Catalunya?
- Eleccions generals 1936. 3. Qui va guanyar les eleccions? Quines forces
polítiques formaven part del Front Popular? Què va ser el Front Popular?
Com va actuar quan va accedir al poder?
Activitat 2.
Llegiu el següent discurs i després responeu a les preguntes:
Catalans:
Les forces monarquitzants i feixistes que d'un temps ençà pretenen de trair la República han aconseguit llur objectiu i han assaltat el Poder.
Els partits i els homes que han fet públiques manifestacions contra les minvades llibertats de la nostra terra, els nuclis polítics que prediquen constantment l'odi i la guerra a Catalunya, constitueixen avui el suport de les actuals institucions.
Els fets que s'han produït donen a tots els catalans la clara sensació que la República, en els seus fonamentals postulats democràtics, es troba en gravíssim perill.
[...] La Catalunya liberal, democràtica i republicana no pot estar absent de la protesta que triomfa arreu del país, ni pot silenciar la seva veu de solidanitat amb els germans que, en les terres hispanes, lluiten fins a morir per la llibertat i pel dret [...].
En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el govern que presideixo assumeix totes les facultats del poder a Catalunya, proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola [...]."
Discurs pronunciat per LLuís COMPANYS, president de la Generalitat, des del Palau de la Generalitat el 6 d'octubre.
Llegiu el següent discurs i després responeu a les preguntes:
Catalans:
Les forces monarquitzants i feixistes que d'un temps ençà pretenen de trair la República han aconseguit llur objectiu i han assaltat el Poder.
Els partits i els homes que han fet públiques manifestacions contra les minvades llibertats de la nostra terra, els nuclis polítics que prediquen constantment l'odi i la guerra a Catalunya, constitueixen avui el suport de les actuals institucions.
Els fets que s'han produït donen a tots els catalans la clara sensació que la República, en els seus fonamentals postulats democràtics, es troba en gravíssim perill.
[...] La Catalunya liberal, democràtica i republicana no pot estar absent de la protesta que triomfa arreu del país, ni pot silenciar la seva veu de solidanitat amb els germans que, en les terres hispanes, lluiten fins a morir per la llibertat i pel dret [...].
En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el govern que presideixo assumeix totes les facultats del poder a Catalunya, proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola [...]."
Discurs pronunciat per LLuís COMPANYS, president de la Generalitat, des del Palau de la Generalitat el 6 d'octubre.
- Esmenteu les idees principals del text i situeu-lo en el context històric.
- A què o a qui es refereix Companys quan afirma que Catalunya "No pot
silenciar la seva veu de solidaritat amb els germans que, en terres
hispanes, lluiten fins a morir per la llibertat i pel dret".
- Expliqueu la significació històrica, les principals realitzacions i l'evolució de la Generalitat republicana.
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
Activitat 1. Llegiu aquest text i responeu les preguntes:
Llei de contractes de conreu (11 d'abril de 1934)
Article 1. Són objecte d'aquesta Llei de contractes de conreu i s’entenen compresos sota aquesta denominació els de rabassa morta, parceria, masoveria, arrendament de terres i en general tots els actes i contractes, qualsevulla que sigui llur denominació, pels quals es cedeix l'aprofitament d'una finca rústica a persona diferent del propietari, sempre que sigui l'explotació de naturalesa agrícola.
Article 10. La durada mínima dels arrendament regulats en aquesta Llei sera de sis anys. Si l'arrendatari durant el darrer any del termini contractual (...) no avisa l'arrendador, per escrit, la seva voluntat de donar per acabat el contracte, s'entendrà tàcitament que opta per la pròrroga per un període de sis anys més, i així successivament.
Article 14. En acabar el termini contractual o alguna de les seves pròrrogues, el propietari podrà donar per finit el contracte i reprendre la terra quan s'obligui a conrear-la directament ell o els seus descendents o afillats de dret que facin vida comuna amb ell.
Article 43. El conreador de terres, a tıtol de contracte agrícola, té el dret d'adquisició del seu domini mitjançant l'abonament del seu valor al propietari.
Article 44. Per a l'exercici dels drets d'adquisició és necessari (...) que els contractes s'hagin mantingut per un període de més de divuit anys.
1. A qui afectava la Llei de Contractes de Conreu? A qui beneficiava? A qui perjudicava?. Digues en
quines idees del text et bases per deduir-ho.
2. Indiqueu que era el contracte de rabassa morta i quins sectors sociais i politics s'hi van oposar.
3. Qui presidia i a quines forces polítiques pertanyia el govern central en aquell moment (abril 1934)?. I el govern de la Generalitat?.
4. Quina postura van tenir aquests dos governs vers la Llei de Contractes de Conreu?
5. Hi havia algun altre motiu d'oposició entre els dos centres polítics?.
Activitat 2. Analitzar textos
Els fets d’octubre de 1934
«Durant l'anomenat Bienni Reformista de 1931-1933, el govern de Madrid va estar format per una coalició de republicans d'esquerra i socialistes. [...] Les eleccions que se celebraren el 1933 van donar la victòria a la coalició formada per la dreta. S'iniciava aleshores l'anomenat Bienni Negre. El nou govern de dretes es va dedicar a desfer les reformes fetes durant el Bienni Reformista. [...] A l’octubre de 1934 es van produir dues grans crisis com a protesta contra el govern de dretes. Per una banda, el nou president de la Generalitat,
Lluís Companys, va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Per l’altra, es va proclamar la vaga general a tota Espanya i a Astúries hi va haver una rebel·lió obrera. La reacció del govern de dretes a aquestes crisis van ser l'empresonament del govern de la Generalitat i la suspensió de l'Estatut. Aquesta situació va fer que a començaments de 1936 les esquerres s'unissin i guanyessin en les eleccions generals. Això va permetre que a Catalunya es restablís l'Estatut.»
Adaptat de: http://www.tvcatalunya.com/historiesde catalunya/cronologia/cron103717253.htm
Lluís Companys, va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Per l’altra, es va proclamar la vaga general a tota Espanya i a Astúries hi va haver una rebel·lió obrera. La reacció del govern de dretes a aquestes crisis van ser l'empresonament del govern de la Generalitat i la suspensió de l'Estatut. Aquesta situació va fer que a començaments de 1936 les esquerres s'unissin i guanyessin en les eleccions generals. Això va permetre que a Catalunya es restablís l'Estatut.»
Adaptat de: http://www.tvcatalunya.com/historiesde catalunya/cronologia/cron103717253.htm
a) Quins anys va durar el Bienni Reformista?
b) Quin any va començar el Bienni Negre?
c) Què va fer Lluís Companys com a protesta contra el govern de dretes l’octubre de 1934?
d) On es va produir una rebel·lió obrera?
e) Quina va ser la reacció del govern de dretes davant les dues crisis de l’any 1934?
f) Quin any van tornar a guanyar les eleccions les esquerres?
Activitat 3. Per conéixer més detalls sobre les eleccions que van donar la victòria al Front Popular el 1936, visioneu el reportatge següent elsborat a la ciutat de Manresa el 1936:
Un cop vist les imatges, contesteu les preguntes següents:
- Com eren els cartells de propaganda electoral en les eleccions de febrer de 1936? Descriu-los.
- Quins eslògans s'utilitzaren?
- Compara els cartells de 1936 amb els que s'utilitzen avui en dia amb la mateixa finalitat.
- Descriu els manresans i manresanes que apareixen al reportatge. Com anaven vestits? Com era la ciutat el 1936? Com eren els automòbils de l'època?
- Hi ha homes i dones a les cues de les seus electorals? Tothom va poder exercir el dret a vot?
- Quin va ser el resultat de les eleccions de 1936 a Catalunya? I a Espanya?
Activitat 4. Investigar.
Busca informació sobre Lluís Companys a Internet i respon les preguntes següents.
a) On va néixer i quin any?
b) Quin any va ser president de la Generalitat?
c) A quin partit polític representava?
d) Com i quan va morir?
VÍDEO DE SINTESI DE LA II REPÚBLICA
La Cuna de Halicarnaso
La Segona República espanyola en 10 minutos. Memoria de Pez
ACTIVITATS DE REFORÇ I DE SÍNTESI DE LA II REPÚBLICA
1. Digues si aquestes afirmacions sobre Segona República són certes (C) o falses (F)..
En les eleccions municipals de 1931 els republicans van perdre en les grans capitals.
En la constitució de 1931 es reconeixia la possibilitat de crear regions autònomes.
El 1932 es va concedir l’autonomia al País Basc.
A Casas Viejas (Cadis) es va produir un aixecament camperol contra la reforma agrària.
La revolució d’octubre de 1934 va triomfar a Astúries.
2. Situa aquests esdeveniments en el període corresponent de la Segona República.
3. Relaciona cada nom amb la nota biogràfica corresponent.
a)
Sanjurjo. 1) Cap del Govern i president de la República.
b) Alcalá
Zamora. 2) President de la República.
c) Azaña. 3) President de la
Generalitat de Catalunya.
d) Gil-Robles. 4) Líder de la CEDA (agrupació
de centredreta).
e) Companys. 5) Militar que va organitzar un cop
d’estat contra la República.
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ DE LA II REPÚBLICA
Completa el quadre següent per resumir l’obra dels governs republicans.
ACTIVITATS D'AUTOAVALUACIÓ DE LA II REPÚBLICA
4.16 LA GUERRA CIVIL I LA REVOLUCIÓ SOCIAL A CATALUNYA
Cartell del Comitè de Milícies Antifeixistes que cridava a la mobilització.
Treballadora de la indústria de guerra
Dossier de la Guerra Civil: La Guerra Civil (1936-1939). Buxaweb.
Powerpoint de la Guerra Civil espanyola:
Vídeo complet de la Guerra Civil espanyola:
Video del complot del cop d'Estat o sublevació militar del 18 de juliol de 1936 contra la República:
Videos de les causes profundes de la Guerra Civil en 3 minuts:
Com va començar la guerra, 4 minuts en paperets:
Vídeo del GES: Catalunya durant la II República i la Guerra Civil:
Activitat 1. Per veure les causes de la Guerra Civil i el seu preludi podeu veure el següent vídeo:
Desprès de veure el vídeo responeu les preguntes:
- Quin era el clima social hi havia els darrers mesos de la República abans de l'esclat de la Guerra Civil? Quins dos extrems s'enfrontaven als carrers?
- Quins dos assassinats va precipitar el cop d'Estat contra la República?
- Què va passar després de l'assassinat de Calvo Sotelo?
- Quins suports tenien els sublevats? Quines mesures volien implantar?
- Quan va ser finalment el cop d'Estat contra la República i l'inici de la Guerra Civil?
Activitat 2. Per conéixer més detalls de l'esclat de la guerra i l'inici de la revolució social a Catalunya, visioneu aquest audiovisual fins el minut 3:17:
Un cop que heu vist el vídeo, la majoria de les imatges del qual corresponen a Barcelona els primers dies de la guerra, heu de contestar les preguntes següents:
- Va triomfar el cop d'Estat a Barcelona? Per què?
- Descriu els carrers de Barcelona les hores següents al cop d'Estat. Què són aquests murets de pedra que hi ha als carrers?
- Per què molta de la gent que apareix al documental va armada? Hi han dones armades?
- Quines inscripcions es poden veure a molts dels cotxes i autobusos que circulen per la via pública? Saps que signifiquen?
- Cap a on es dirigeixen els homes que desfilen pels carrers de Barcelona que apareixen als minuts 1:30 i 2:17 del documental?
- Què van ser les col.lectivitzacions? En quins sectors econòmics es van dur a terme? Com van transformar l'economia de la zona republicana?
ACTIVITAT DE REFORÇ
1. Ordena les següents forces polítiques segons si representaven una tendència política de dretes o d’esquerres.
ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ :
CARTELLS DE LA GUERRA CIVIL I DE LA REVOLUCIÓ:
.1. Els cartells van ser un instrument de propaganda dels dos bàndols de la Guerra Civil. Escull un cartell de cada bàndol i després fes l'activitat:
Indica quines virtuts s’atribuïa a ell mateix cada un dels bàndols.
2. Comentari de text. Llegiu el següent text i comenteu les idees principals:
Anavem armats fins a les dents: fusells, metralladores i pistoles. Descamisats i bruts de pols i fum. "Som els representants de la CNT i la FAI que Companys ha cridat -vam dir al cap-, i aquests que ens acompanyen són la nostra escorta". [...]
Companys ens va rebre dempeus, visiblement emocionat. Ens va donar la ma, i ens hauria abraçat si la seva dignitat personal, afectada visiblement pel que pensava dir-nos, no li ho hagués impedit. La cerim6nia de presentació va ser breu. Vam seure, cadascú de nosaltres, amb el fusell entre les cames. En substancia, el que ens va dir Companys va ser el següent: "Abans de res he de dir-vos que la CNT i la FAI no han estat mai tractades com es mereixien per la seva veritable importancia. Sempre heu estat perseguits durament i jo, amb molt dolor, per6 forçat per les realitats polítiques, que abans vaig ser amb vosaltres, després m'he vist obligat a enfrontar-m'hi i perseguir-vos. Avui so.u els amos de la ciutat i de tot Catalunya perque només vosaltres heu vençut els militars feixistes, i espero que no us sapiga greu que en aquest moment recordi que no ha faltat l'ajuda dels pocs o molts homes lleials del mou partit i dels guardies i mossos". Va meditar un moment i va continuar lentament: "Però la veritat és que, perseguits durament fins abans d'ahir, avui heu vençut els militars i feixistes. No puc, doncs, sabent com i qui sou, fer servir un llenguatge que no sigui de gran sinceritat. Heu vençut i tot és al vostre poder, si no em necessiteu o no em voleu com a President de Catalunya, digueu-m'ho ara. Que ja passaré a ser un soldat més en la lluita contra el feisisme. Si, al contrari, creieu que en aquest lloc, que només mort hauria deixat davant el feixisme triomfant, puc, amb els homes del meu partit, el meu nom i el meu prestigi, ser útil a aquesta lluita, que si bé acabada avui a la ciutat, no sabem quan i com acabara a la resta d'Espanya, podeu comptar amb mi i amb la meva lleialtat d'home i de polític que esta convençut que avui mor tot un passat de vergonya, i que desitja sincerament que Catalunya vagi al capdavant dels paisos més avançats en materia social".
JOAN GARCIA OLIVER, dirigent anarquista
- Seguidament, comenteu aquest cartell:
Comenta el cartell que hi ha a continuació, a l'esquerra :
• Introducció: precisa l'espai geogràfic i la cronologia de la imatge. De què tracta?. Indica amb quin tema dels que has estudiat la relaciones.
• Descripció: escriu ordenadamente el que veus en el dibuix.
• Anàlisi:
a) analitza el dibuix: quê significa?, a qui representa la miliciana?.
b) comenta el text: què vol dir? quina intencionalitat té?.
c)) a qui va dirigit el document?. Quins deien ser els autors? Quins objectius preten aconseguir?
d) Té el cartell alguna relació amb els textos que has llegit anteriorment?. Explíca-la.
3. Comentari de text
Llegeix el document:
Decret de col.lectivitzacions i control obrer
Article 1r. D'acord amb les normes que s'estableixen en el present Decret, les empreses industrials i comercials de Catalunya es classifiquen en:
a) Empreses col.lectivitzades, en les quals la responsabilitat de la direcció recau en els mateixos obrers que les integren, representats per un Consell d'Empresa, i
b) Empreses privades, en les quals la direccióés a càrrec del propietari o gerent amb la col.laboració i fiscalització del Comité Obrer de Control.
I. Empreses col.lectivitzades.
Art. 2on. Seran obligatoriament col.lectivitzades totes les empreses industrials i comercials que el dia 30 de juny de 1936 ocupaven más de cent assalariats i tambá aquelles on, tot i ocupar una xifra inferior d'obrers, els patrons hagin estat declarats facciosos o hagin abandonat l'empresa. (...) En les empreses de más de cinquants obrers i menys de cent, es podrà fer la col.lectivitzaciósempre que ho acordin les tres quartes parts dels treballadors. (...)
III Dels comités de control en les empreses privades.
Art. 21. En les indústries o comerços no col.lectivitzats, serà obligatòria la creació d'un Comité Obrer de Control, en el qual tindran representaciótots els serveis -productors, tècnics i administratius- que formen l'empresa. (...) la representacióde cada sindicat haurà d'ésser proporcional al cens respectiu d'afiliats, dintre l'empresa. (...)
Barcelona, 24 d'octubre de 1936, El Conseller Primer, Josep Tarradellas
Llegeix el document:
Decret de col.lectivitzacions i control obrer
Article 1r. D'acord amb les normes que s'estableixen en el present Decret, les empreses industrials i comercials de Catalunya es classifiquen en:
a) Empreses col.lectivitzades, en les quals la responsabilitat de la direcció recau en els mateixos obrers que les integren, representats per un Consell d'Empresa, i
b) Empreses privades, en les quals la direccióés a càrrec del propietari o gerent amb la col.laboració i fiscalització del Comité Obrer de Control.
I. Empreses col.lectivitzades.
Art. 2on. Seran obligatoriament col.lectivitzades totes les empreses industrials i comercials que el dia 30 de juny de 1936 ocupaven más de cent assalariats i tambá aquelles on, tot i ocupar una xifra inferior d'obrers, els patrons hagin estat declarats facciosos o hagin abandonat l'empresa. (...) En les empreses de más de cinquants obrers i menys de cent, es podrà fer la col.lectivitzaciósempre que ho acordin les tres quartes parts dels treballadors. (...)
III Dels comités de control en les empreses privades.
Art. 21. En les indústries o comerços no col.lectivitzats, serà obligatòria la creació d'un Comité Obrer de Control, en el qual tindran representaciótots els serveis -productors, tècnics i administratius- que formen l'empresa. (...) la representacióde cada sindicat haurà d'ésser proporcional al cens respectiu d'afiliats, dintre l'empresa. (...)
Barcelona, 24 d'octubre de 1936, El Conseller Primer, Josep Tarradellas
- Comenta què estableix aquest decret, a qui afecta i qui el va promulgar.
- Analitza les causes de la promulgació del decret i les conseqüències que va comportar.
MÚSICA I HISTÒRIA
A las Barricadas: Himne revolucionari de la CNT, versió original.
CINEMA I HISTÒRIA
Mientras dure la guerra (Alejandro Amenábar, 2019)
Escena de la pel.lícula: La Baraka o sort de Franco:
Confesions del director sobre els protagonistes:
Libertarias (Vicente Aranda, 1996).
La pel·lícula mostra la reivindicació pels drets de la dona en la II República espanyola. En els primers dies
de la Guerra Civil Espanyola, una jove monja que fuig del seu convent, arriba a un prostíbul sense voler, on
coneix casualment a un grup de milicianes anarquistes de l'organització feminista de el moviment llibertari
espanyol anomenada Dones Lliures. Les acompanyarà el front de l'Ebre prop de Saragossa, on viurà els
rigors de la guerra i de la revolució social espanyola de 1936.Trailer:
TREBALL VOLUNTARI DE LA PEL.LÍCULA Libertarias
1. Al principi
de la pel·lícula podem veure com unes dones irrompen al prostíbul per atraure
més dones a la seva associació, Dones Lliures. Va existir realment aquesta
associació? Busca informació sobre això.
2.Analitza la següent frase de la pel·lícula i explica a què es refereix en el seu context històric:
"Compañeras...me llamo Concha Liaño y pertenezco junto a estas dos camaradas a la organización mujeres libres, desde el domingo nuestro país vive una situación revolucionaria, los símbolos de la opresión están ardiendo, los obreros han ocupado las fábricas y los cuarteles, el ejército, el odioso ejército que durante siglos oprimió a la clase obrera ha sucumbido ante el ardor revolucionario de los hombres y mujeres del pueblo. España es un ejemplo ante el mundo, curas y capitalistas huyen a esconderse como ratas ante el sol de la justicia proletaria, ahora, por fin el pueblo tiene la palabra...compañeras...ha estallado la libertad.(...) Una palabra suena insistente en nuestras calles, en nuestros hogares y en nuestras fábricas y talleres...¡revelación! Ésta palabra está cargada de significado quiere decir que el mundo ha cambiado(...)la mujer que os obliga a arrojar vuestras vidas a la voracidad sexual de unos desconocidos, la que lleva a la mujer a vender su propio cuerpo, sea en ofrenda pública en la calle, sea en casa como esta que no son mas que establos del amor, ¡el amor ha de ser libre, no comprado!. Basta ya de hipocresías, no hay ninguna mujer decente mientras no lo seamos todas. Pero esto debe acabar ahora mismo, ha terminado ya, estamos aquí para ayudaros, compañeras, hermanas...en nombre de todas las mujeres de España os abrimos los brazos para ayudaros a recobrar vuestra dignidad de obreras, de hermanas, de madres o de novias...¡Alistaos en los liberatorios de prostitución! ¡Vivan las mujeres libres! ¡Viva la revolución social y libertaria!" (Concha a les prostitutes).
3.En la pel·lícula es veu com un grup d'anarquistes disfressats de bisbes per a unes monges i els diu:
"¡EH!
¡monjitas! ¿donde vais?... En pie que no somos Jesucristo, la revolución
respeta a las mujeres aunque sean del clero. ¡Os llevaremos a ver arder la
catedral!" Què opines d'aquest fet? Està bé el fet de cremar esglésies? Creus que realment no farien danys a les monges persones de bàndol anarquista o és part de la visió de la pel.lícula?
4. Llegeix les següents frases de la pel·lícula:
“-María: para servirle a Dios y a usted -Pilar: ¡Ostia! ¡Tú no sirves ni a Dios
ni a nadie! ¡Tú eres libre a partir de este momento! -Concha: Ni dios, ni patria
, ni amo. -María: como usted mande. -Pilar: No es una monja, es una prisionera
del clero." A què es refereix Concha amb la frase:Ni dios, ni patria, ni amo?
5.Investiga qui va ser Durruti i el seu paper en la guerra civil espanyola.
6. Analitza la següent frase de la pel·lícula i explica a què es refereix en el
seu context històric:
" En estos momentos históricos, en estas horas decisivas, multiplicados por
el furor y el entusiasmo los bravos hombres del pueblo que han reducido al
ejercito en Barcelona se disponen a marchar sobre Zaragoza en auxilio de sus
hermanos aragoneses. La voluntad soberana de unas masas que todo lo pueden
cuando van unidas y agigantadas por la decisión de triunfar, influirá en los
destinos del mundo, el 19 de Julio marcará el comienzo de una nueva era,
¡la paz del pasado ya no existe! ¡Estamos gestando entre ríos de sangre una
España nueva!" ( B. Durruti).
7. Justifica i explica la frase d'Foren la monja per haver vist com mataven a
un bisbe:
"-Foren: Ah oye... no te aflijas por tu obispo, que no era inocente ¿sabes? debiera
haber protestado porque se pagaban sueldos de hambre, porque se mantiene al
pueblo en la ignorancia,porque se deja morir a los enfermos pobres, porque se
manda a los niños a trabajaren las minas. Hace siglos que los obispos engordan
y no protestan de nada.”
8. Què opines d'aquest discurs de Pilar a la reunió de Dones Lliures? Creus
que aquests pensaments els tindrien les majoria de les dones en l'època?
Per què? Què va passar després al franquisme amb les dones? Què creus que
passaria amb dones que van pertànyer a aquest tipus d'organitzacions?
"¿Qué pasa?, ¡parece que estemos locas porque queremos ir al frente! pues yo
te lo voy a decir bien claro, ¡Óyelo!: No entendemos por qué la revolución debe
correr a cargo de la mitad de la población solamente, somos anarquistas, somos
libertarias, pero también somos mujeres y queremos hacer nuestra revolución,
¡no queremos que nos la hagan ellos! No queremos que la lucha se organice a la
medida del elemento masculino porque si dejamos que eso sea así estaremos como
siempre, ¡Jodidas!, Queremos pegar tiros para poder exigir nuestra parte a la hora
del reparto y sobre todo queremos dejar claro que en estos momentos el corazón no
nos cabe en el pecho y sería un desatino quedarnos en casa haciendo calceta.
¡Queremos morir! pero...¡Queremos morir como hombres, no vivir como criadas!"
(Pilar respondiendo al cambio de ideas de la dirigente de Mujeres Libres).
9. Analitza la frase de Durruti sobre la guerra civil i posa-la en context per
entendre en part per què va perdre la República la guerra civil espanyola:
"Se trata de aplastar para siempre al fascismo, y ello si hace falta a pesar del
gobierno, tal vez, un día no muy lejano, este mismo gobierno tenga necesidad de
recurrir a el ejercito rebelde para parar el movimiento obrero, luchamos por la
revolución, no esperamos ayuda de nadie, les mostraremos a ustedes, los
bolcheviques rusos como se hace la revolución, en su país hay dictadura, en el
ejercito rojo, hay tenientes y generales, mientras que en mi columna no hay jefes
ni subordinados, todos somos iguales, todos somos soldados, yo mismo soy un soldado
más.(...) Los burgueses siempre tienden a mezclar la libertad con el caos, hemos
organizado el entusiasmo, no la obediencia, cada hombre, cada mujer, es responsable
ante si mismo y ante los demás, esa es nuestra fuerza. Nosotros los obreros estamos
destinados a heredar la tierra. (...) No tenemos miedo de las ruinas, los obreros
hemos construido los palacios de España y América, podemos volver a hacerlo,
la burguesía podrá hacer estallar en pedazos su mundo antes de abandonar el
escenario de la historia, pero nosotros llevamos en el corazón un mundo nuevo y ese
mundo crece a cada instante, está creciendo ahora mientras hablo con vosotros..."
(B.Durruti responent a les preguntes de la premsa estrangera).
10. En ple front de la guerra, Faneca intenta convèncer els Nacionals que abandonin
les armes amb el següent discurs:
"¿Hay algún millonario entre vosotros? ¿A que es oficial? ¿A que no da el pecho?
¿A que come aparte? Vosotros soldados del ejercito sublevado contra el pueblo,
sois el pueblo. Estáis muriendo para defender los ideales de vuestros generales
millonarios ¿Quien de vosotros está ahí por propia voluntad, al servicio del capitalismo?
Aquí no hay oficiales, aquí todos somos soldados de la revolución, contra los generales
y capitalistas opresores, soldados en lucha por un mundo mejor para todos, no disparéis
contra vuestros hermanos, volved vuestros fusiles, el enemigo está detrás de vosotros, no
enfrente de vosotros, levantad el puño y gritad: ¡Libertad, hermandad, viva el comunismo
libertario! " (Faneca diciendo un discurso escrito por Concha a los nacionalistas).
Estàs d'acord amb el que diu? Creus que serviria de alguna cosa? Analitza-ho.
11. En acabar la pel·lícula es veu com col·loquen una creu de nou a la plaça que
anteriorment va ser llençada. Per què va passar això després d'acabar la guerra?
12. Després d'aquesta imatge, s'escolta a un militar llegint un comunicat amb l'
últim comunicat de guerra i l'Estat com queda constituït amb la nova situació
política. Recordes algunes de les que es diuen a la pel·lícula? Busca les
característiques del franquisme i completa'l amb el que recordis.
4.17 LA GUERRA CIVIL: LES FASES MILITARS
Agost 1936 - març 1937: La batalla de Madrid
Abril 1937 - desembre 1937: La batalla del Nord i de Terol
Gener 1938 - abril 1939: De la batalla de l'Ebre al fi de la guerra
La Legió Cóndor
Intervenció estrangera a la Guerra Civil
Activitat 1. Visioneu el següent vídeo sobre el bombardeig de Gernika :
Després de veure el vídeo responeu les següents preguntes:
- On es va bombardejar primer?
- Què els passava a la gent que fugia al camp?
- Gernika era realment objectiu militar? Per què es bombardejava i ametrallava a la gent?
- Quina manipulació i mentides van fer dels fets el bàndol franquista i règim nazi?
- Qui va fer el bombardeig realment i amb quina complicitat?
- Què va esdevenir Gernika?
– Documental sencer (56 minuts): Gernika, el bombardeo
-Gernika” de Pablo Ruiz Picasso (1937):
Activitat 2. Fa més de 70 anys es va viure un dels episodis més cruents de la Guerra
Civil Espanyola. L'exèrcit republicà va intentar trencar el front
nacional a la batalla de l'Ebre. Una acció desesperada que no va
fructificar i va acabar decantant la guerra del bàndol de Franco,
militarment molt més poderós. Podeu veure aquest vídeo dels supervivents
de la batalla de l'Ebre: https://www.youtube.com/watch?v=3GOeKURJjqQ. Coneixem els espais de la Batalla de l'Ebre de la mà de Josep Maria Solé i Sabaté, coordinador general de la COMEBE: https://youtu.be/byoNZI9i05A. Desprès de veure els dos vídeos, respon a les següents preguntes:
- Quin era l'objectiu dels republicans en iniciar l'ofensiva de la batalla de l'Ebre i creuar el riu?
- Quants mesos va durar la batalla?
- Per què va ser la més llarga i més dura de la guerra?
- Per què va ser la batalla crucial pel desenllaç de la guerra?
- Què va passar desprès de la retirada de les tropes republicanes? Quines conseqüències va tenir?
Activitat 3. El Govern de la República va aprofitar l'Exposició Internacional de 1937 a París per mostrar-se a món i demanar suports per a la seva causa entre les principals potències internacionals.
Per aprofundir en aquesta qüestió, visioneu aquest vídeo:
Un cop heu vist l'audiovisual, heu de contestar les preguntes següents:
- Sabies que a Barcelona hi ha una rèplica de l'edifici construit pel Govern de la Segona República per a l'Exposició Internacional de 1937?
- L'has vist mai en persona? Què t'ha semblat? Qui va ser l'arquitecte responsable de la seva construcció?
- Quines funcions va acomplir el Pavelló de la República el 1937 en el context de l'exposició?
- Quines funcions acompleix actualment el Pavelló de la República? De quines institucions és la seu?
- Quins artistes van exposar les seves obres a l'edifici el 1937?
- Què en saps del Guernica de Picasso? Sabies que al nou paveló n'hi ha una còpia a mida real?
ACTIVITATS DE REFORÇ
1. Fes les activitats.
• Pinta els dos bàndols en cada un dels mapes.
• Analitza aquests mapes sobre l’evolució dels fronts en la Guerra Civil.
2. Sintetitzar informació .
Completa l’esquema següent sobre els suports internacionals que cada contendent va rebre durant la Guerra Civil.
3. Comprendre un procés
Digues si les afirmacions següents sobre el final de la guerra són certes (C) o falses (F).
❏ Els comunistes no volien continuar la guerra i per això es van rendir els republicans.
❏ El govern de Franco va ser reconegut per França i Gran Bretanya, fet que va desanimar els republicans.
❏ L’exèrcit republicà va guanyar la batalla de l’Ebre.
❏ La guerra va acabar l’1 d’abril de 1939.
❏ Madrid no va ser conquerit pels nacionals fins després de la guerra
ACTIVITATs D'AMPLIACIÓ
1.Observeu el mapa corresponent a juliol del 36 i responeu les qüestions següents:
- Indiqueu els trets socials característics de cadascuna de les dues Espanyes dividides després de la sublevació.
- Hi ha alguna relació entre aquest mapa i els resultats electorals de febrer del 36?
Resultats de les eleccions de febrer de 1936
Guerra Civil: cop d'estat del 18 de juliol: els dos bàndols
2. Visiona
la següent entrevista i explica quina va ser l’experiència al front d’aquest
supervivent de l’anomenada “Quinta del Biberó”:
DOCUMENTAL D'AMPLIACIÓ
Operacio Nikolai: Un repàs a la vida d'Andreu Nin, líder del POUM, partit comunista trotskista, i el seu assassinat en estranyes circumstàncies per stalinistes durant la Guerra Civil:
VÍDEO D'AMPLIACIÓ
MÚSICA I CINEMA
Ay Carmela! Cançó de la Batalla de l'Ebre.
CINEMA I HISTÒRIA
Terra i Llibertat (Ken Loach, 1995). Sobre les disputes dins del bàndol republicà entre comunistes i anarquistes, una de les causes de la pèrdua de la guerra.
TREBALL D'AMPLIACIÓ VOLUNTARI DE LA PEL.LÍCULA Terra i llibertat
•Ken Loach, Tierra y Libertad (1994). En acabar, podeu fer el comentari de la pel.lícula seguint aquest guió:
-
Descripció
-fes un petit resum argumental
Anàlisi
-identifica els personatges principals (individuals i col.lectius)
- analitza amb deteniment els protagonistes i la seva mentalitat o circunstàncies.
-comenta algunes escenes significatives: La formació de l'exèrcit milicià. L'assemblea en el saló de la casa del terratinent.
-Els fets de maig
-resumeix en una sola frase la idea central de la pel.lícula.
-analitza l'entorn historic de què tracta el film: moment històric a què fa referència i tractament dels fets.
Conclusió
- Escriu sobre quina ha estat la intenció del director en fer la pel.lícula, o sigui, la posició ideologica del film davant els fets que presenta.
- Valoració personal de l'obra: es tracta de cloure el comentari fent un judici personal tant d'alló que t'ha suggerit el film com de l'interés general que pot tenir l'obra, a partir de les virtuts i/o els defectes que té, segons el teu criteri.
Crec que els fets que ocurriren a Espanya durant els primers mesos de la Guerra civil -l'intent revolucionari dels anarquistes i els troskistes del POUM- foren un dels moments decisius de la historia del segle XX i, per a mi, és important entendre per què fracassà aquella gran esperança en què, per primera vegada a la seva vida, els treballadors creien i veien que era possible canviar la seva vida i transformar la societat. I ara que la gent és tan cínica i els joves estan tan alienats, crec que és necessari recordar que un cop hi hagués molta gent jove que lluità i donà la seva vida per canviar el món.
Ken Loach
-Què opines sobre el que diu l'autor?.
Ay, Carmela (Carlos Saura, 1990). Trailer
Incerta glória. Agustí Villalonga. Trailer:
4.18 ELS DESASTRES DE LA GUERRA
Un refugi durant la Guerra Civil.
Les víctimes mortals dels bombardejos franquistes a Catalunya (1936-1939).
Activitat 1. Podeu saber més coses sobre els refugis antiaeris construïts durant la Guerra Civil visionant el vídeo següent:
Un cop heu vist el vídeo, podeu contestar aquestes preguntes:
- Per què servien els refugis antiaeris? Quan van ser construïts? Qui els va construir?
- Quins sentiments creus que tenien les persones quan s'hi havien d'amagar?
- Descriu els passadissos del refugi. Com són? Per què servien els bancs adossats a les parets?
- Quines normes tenia el refugui de la Plaça del Diamant? Què et semblen?
- Per què creus que servia la infermeria? Quins materials hi havia per dur a terme primers auxilis?
- Quants refugis hi havia a Barcelona durant la Guerra Civil?
- Has visitat mai un refugi antiaeri? Què et va semblar?
Per ampliar i saber més sobre els refugis antiaeris de Barcelona podeu consultar aquest blog:
Activitat 2.
Un bombardeig: La canalla(da) de la plaça de Sant Felip Neri. El petit tast d'aquest documental, encàrrec de la direcció general de la Memòria Democràtica al col·lectiu Paso a Paso, recull testimonis de l'atac aeri que, el matí del 30 de gener de 1938, va provocar l'esfondrament del soterrani de l'església de Sant Felip Neri. Hi van morir 42 civils, la majoria nens procedents d'altres zones de l'Estat refugiats al temple. El 30 de gener de 1938 Barcelona, en plena Guerra Civil, va ser bombardejada per l’aviació feixista. L’església i el convent de Sant Felip Neri van patir un dels atacs més cruents de la Guerra Civil Espanyola. La bomba, que va acabar amb la vida de 42 persones, sobretot infants, va ser una de les 1900 que van caure sobre la capital catalana durant la Guerra Civil. Els realitzadors juguen amb les paraules: canalla i canallada. Així, la canalla s’aplica al nombrós grup de nens i nenes refugiats de diferents indrets d’Espanya que fugien de l’horror de la guerra i que foren acollits per la Generalitat de Catalunya. La canallada fou el brutal atac perpetrat pel bàndol franquista en què van morir. Podeu veure el vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=1wCvqA9Ic2s. Després visioneu un segon vídeo que resum els bombardejos del bàndol franquista a Catalunya durant tota la Guerra Civil : https://www.youtube.com/watch?v=ZMHBagGJKQk. Per últim, podeu veure un vídeo del Museu d'Història de Catalunya sobre els bombardejos concrets del 16,17 i 18 de març de 1938 que van ocasionar més víctimes Barcelona: https://youtu.be/j0MWcUj-Btk. Desprès de veure els tres vídeos responeu a les següents preguntes:
Un bombardeig: La canalla(da) de la plaça de Sant Felip Neri. El petit tast d'aquest documental, encàrrec de la direcció general de la Memòria Democràtica al col·lectiu Paso a Paso, recull testimonis de l'atac aeri que, el matí del 30 de gener de 1938, va provocar l'esfondrament del soterrani de l'església de Sant Felip Neri. Hi van morir 42 civils, la majoria nens procedents d'altres zones de l'Estat refugiats al temple. El 30 de gener de 1938 Barcelona, en plena Guerra Civil, va ser bombardejada per l’aviació feixista. L’església i el convent de Sant Felip Neri van patir un dels atacs més cruents de la Guerra Civil Espanyola. La bomba, que va acabar amb la vida de 42 persones, sobretot infants, va ser una de les 1900 que van caure sobre la capital catalana durant la Guerra Civil. Els realitzadors juguen amb les paraules: canalla i canallada. Així, la canalla s’aplica al nombrós grup de nens i nenes refugiats de diferents indrets d’Espanya que fugien de l’horror de la guerra i que foren acollits per la Generalitat de Catalunya. La canallada fou el brutal atac perpetrat pel bàndol franquista en què van morir. Podeu veure el vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=1wCvqA9Ic2s. Després visioneu un segon vídeo que resum els bombardejos del bàndol franquista a Catalunya durant tota la Guerra Civil : https://www.youtube.com/watch?v=ZMHBagGJKQk. Per últim, podeu veure un vídeo del Museu d'Història de Catalunya sobre els bombardejos concrets del 16,17 i 18 de març de 1938 que van ocasionar més víctimes Barcelona: https://youtu.be/j0MWcUj-Btk. Desprès de veure els tres vídeos responeu a les següents preguntes:
- De quina nacionalitat eren els avions que bombardejaven Barcelona durant
la Guerra Civil? De quin bàndol eren? Quin era el seu objectiu? Quines
eren les víctimes?
- Després de veure el segon vídeo respon a les preguntes següents: Quina
va ser l’actitud del govern de Catalunya davant la revolta militar del
18 de juliol de 1936?
- Quins van ser els autors dels bombardejos de Barcelona?
- Des d’on sortien els avions que bombardejaven Barcelona?
- Quantes persones van morir a Catalunya a causa dels bombardejos de les tropes franquistes?
- Explica el relat de tres testimonis apareguts en aquest vídeo:
a)
b)
i c)
- Per últim, veieu l'últim vídeo sobre els bombardejos del 16,17 i 18 de
març: - Quants morts van ocasionar els bombardejos aquells tres
dies a Barcelona?
- Què va passar a la cruïlla de la Gran Via amb el carrer Balmes? Per què va ocasionar tanta mortaldat?
ACTIVITATS DE REFORÇ
1. Fam i repressió . Assenyala si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F) i transforma les falses en certes.
❏ El proveïment d’aliments va representar un problema greu, sobretot a la zona nacional, ja que els republicans van dominar les zones de producció agrícola.
❏ El racionament dels aliments va ser una pràctica comuna. Les autoritats van establir les quantitats d’uns aliments determinats que es podien rebre per persona i dia.
❏ La població civil no va patir els combats ferotges ni els bombardejos de les ciutats.
❏ Hi va haver represàlies a tots dos bàndols contra els simptatitzants de l’altra zona.
❏ A la zona republicana van ser especialment perseguits els camperols i els sindicalistes.
❏ Els afusellats solien ser enterrats en fosses comunes a la nit i sense cap mena d’identificació. Ja s’han trobat totes les fosses comunes d’Espanya.
ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ.
1. Mira
el vídeo que trobaràs a la pàgina web següent i contesta aquestes preguntes
sobre els refugis antiaeris de Sants-Hostafrancs:
- Quants refugis hi havien a Sants? Quina capacitat tenien? Amb què comptaven?
- Qui els va construir?
- Què passava quan sonaven les sirenes?
- Quants refugis hi ha a Barcelona?
- Com es que va ser un referent per altres ciutats posteriorment bombardejades?
- Avui en dia qin és el perill?
2. Analitzar imatges.
• Descriu el que veus a cada una de les imatges.
a) Quina de les dues imatges representa el final de la Guerra Civil? I quina representa la postguerra?
b) Què creus que va suposar l’exili per a les persones que van fugir?
c) Per què es va arribar al racionament d’aliments durant la Guerra Civil i la postguerra?
d) Quin sector de la població va ser el més afectat per aquesta mesura? Per què?
e) Descriu com devia ser la vida en les ciutats durant la guerra: si tenien molts diners, com compraven el menjar, etc.
• Defineix els conceptes següents:
a) Exili d) Refugiat b) Racionament e) Represàlia c) Bombardeig f) «Passejos»
VÍDEOS D'AMPLIACIÓ:
La Catalunya Màrtir
Documental sobre els bombardejos a Catalunya durant la Guerra Civil realitzat l'any 1938 per Laya Films
Vídeo del bombardeig del 30 de gener de 1938 sobre Barcelona:
ARTICLE D'AMPLIACIÓ: Repressió de mestres a la zona “nacional”: “Pròleg de Luis García Montero” dins del llibre Los maestros de la República, de Maria Antonia Iglesias, enllaç
DOCUMENTAL. La República de los Maestros, YouTube, 41 minuts.
DOCUMENTAL. La escuela fusilada,
dirigit per Iñaki Pinedo i Daniel Álvarez, sobre la repressió
franquista sobre els mestres, 2006, 55 minuts, a YouTube en 6 parts.
MÚSICA I HISTÒRIA
Cançó “Los maestros” de l’àlbum La tierra está sola del grup Barricada, amb una lletra claríssima:
Lletra de “Los maestros” de Barricada:
Déjame que recuerde esa historia que pasó hace ya mucho tiempo
Déjame que les quite esta losa que tapó con su peso de silencio
Déjame que las riegue de lágrimas para borrarles el miedo
Déjame que las riegue de rabia por imaginar aquello
Déjame que en estas líneas escritas regrese a los maestros
Que dieron su vida y su sangre por dar al pueblo conocimiento
De nada sirvieron sus gritos de angustia antes del fusilamiento
Iglesia y caciques, misas y Estado los prefieren analfabetos
Con ellos peligra el tiempo que ocupa el crucifijo y la moral de clero
Por eso estas líneas desordenadas van en dirección de su recuerdo
Déjame que recuerde esa historia que pasó hace ya mucho tiempo
Lo que entierran no son huesos, son las semillas que van creciendo
Lo que entierran no son huesos, son las semillas que van creciendo
Déjame que recuerde esa historia que pasó hace ya mucho tiempo
Déjame que les quite esta losa que tapó con su peso de silencio
Déjame que las riegue de lágrimas para borrarles el miedo
Déjame que las riegue de rabia por imaginar aquello
Déjame que en estas líneas escritas regrese a los maestros
Que dieron su vida y su sangre por dar al pueblo conocimiento
De nada sirvieron sus gritos de angustia antes del fusilamiento
Iglesia y caciques, misas y Estado los prefieren analfabetos
Con ellos peligra el tiempo que ocupa el crucifijo y la moral de clero
Por eso estas líneas desordenadas van en dirección de su recuerdo
Déjame que recuerde esa historia que pasó hace ya mucho tiempo
Lo que entierran no son huesos, son las semillas que van creciendo
Lo que entierran no son huesos, son las semillas que van creciendo
La Cuna de Halicarnaso
Academia Play
VÍDEO D'AMPLIACIÓ: Salvador Dalí i el Surrealisme: Academiaplay
ACTIVITAT DE REFORÇ DE LA GUERRA CIVIL
1. Completa les oracions sobre la Guerra Civil amb les paraules i les dates del requadre.
2. Marca amb una X les afirmacions certes sobre la Guerra Civil
El cop militar del 18 de juliol de 1936 va tenir el suport d’una part de l’exèrcit i dels partits d’esquerres.
El cop d’estat va dividir Espanya en dues zones: la zona dominada pels revoltats, o nacionals, i la zona dominada pels republicans.
Milers de voluntaris estrangers van venir també a defensar la República: són les Brigades Internacionals.
En acabar el conflicte, pocs espanyols van marxar a l’exili.
ACTIVITAT DE REFORÇ I DE SINTESI DEL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX
1. Relaciona cada període amb les dates corresponents.
a) Segona República. 1) 1902-1931.
b) Dictadura de Primo de Rivera. 2) 1936-1939.
c) Guerra Civil. 3) 1923-1930.
d) Regnat d’Alfons XIII. 4) 1931-1936.
TREBALL D'AVALUACIÓ FINAL: La lengua de las mariposas (José Luis Cuerda, 1999)
Sinopsi:
L’acció de la pel·lícula se situa a la Galícia rural, als anys 30. Un
nen, Moncho, té por d’anar a l’escola perquè creu que el mestre pega els
alumnes. El mestre, D. Gregorio, és, en canvi, una persona amable que
practica una pedagogia progressista i que es desviurà per iniciar Moncho
en el coneixement de la natura i de la vida. Altres històries es van
entrecreuant a partir del germà del nen, Andrés; o del pare, un
apassionat republicà. El cop d’estat feixista de juliol de 1936 trencarà
el clima de llibertat, i posarà al descobert la brutalitat de les
forces obscures (D. Avelino, el cacic; el capellà; la Guàrdia Civil…)
que durant tota la pel·lícula inquietaven els protagonistes.
Discurs del maestre i la llibertat de La lengua de las mariposas:
Fragment del discurs: “Si conseguimos que una sola generación crezca libre, tan solo una sola generación, ya nadie les podrá arrancar nunca la libertad, nadie les podrá robar ese tesoro”.
Preguntes i reflexions :
- Són els mateixos, els valors que promou Don Gregorio i els de l'escola actual?
- Quins eren els valors que es promovien durant el franquisme?
- Els ensenyaments i el testimoni d'integritat de Don Gregorio van ser inútils?
- Per què Moncho i el seu pare insulten Don Gregorio quan se l'emporten detingut?
- Una de les coses que ens transmet la pel.lícula és que el dret a l'educació no és només un dret que cal aconseguir, sinó que també cal conservar. En quins altres moments històrics i en quins països el dret a l'educació (en general o pel que fa a algun col.lectiu concret) ha patit retrocessos?
- El 1931 es va proclamar a Espanya la II República. Un dels seus principals objectius va ser l'educació. Don Gregorio representa els ideals d'aquell projecte educatiu: propugna una metodologia activa, busca despertar la curiositat dels seus alumnes i fomentar els processos reflexius. Per què el franquisme va retornar a una educació doctrinària?
- La reforma educativa de la República es va basar en l'ideari de la Institució Lliure d'Ensenyament, que advocava per una escola pública, obligatòria, laica, mixta i inspirada en la solidaritat, un ideari que la República va acompanyar de l'obertura de noves escoles, de la creació de noves places de mestres i de la millora de les seves condicions laborals, per tal de fer arribar l'educació a tot el territori. Per què l'Església Catòlica estava tan en contra d'aquest tipus d'educació?
- En què va consistir el nacionalcatolicisme? Hi ha persones que avui dia encara en defensen alguns dels seus aspectes?
- Els mestres van ser un dels objectius prioritaris de la repressió franquista: afusellats en alguns casos, d'altres inhabilitats temporalment o per sempre... En quins altres països i moments històrics totalitarismes de dretes o d'esquerres han tingut com a objectiu de les seves represàlies els ensenyants?
- La pel.lícula exposa la repressió i les execucions extrajudicials que es van cometre en el bàndol franquista. Al bàndol republicà també hi va haver comportaments semblants? Qui van ser les principals víctimes, en aquest cas?
- Comentar aquestes paraules de Don Gregorio:
- "Aquest infern del més enllà no existeix. L'odi, la crueltat: això és l'infern. De vegades l'infern som nosaltres mateixos."
- "Si aconseguim que una generació, una sola generació, creixi lliure a Espanya, ningú els podrà arrencar mai la llibertat, ningú els podrà robar aquest tresor."
- Comentar les següents paraules de Manuel Rivas, l'escriptor gallec autor dels relats en els que es basa la pel.lícula (1):
- "A Galícia no va ser una guerra civil, sinó una carnisseria humana. No va haver ni un mort al bàndol dels colpistes, i sí milers de morts i exiliats (republicans) o que van patir presó. Estem parlant d'un escenari límit, un holocaust, no racial, sinó polític, contra rojos i republicans."
- Comentar les següents paraules de Isabel de Francisco (publicades a la revista de cinema "Versión Original, abril 2009), referint-se al final de la pel.lícula:
- "I jo em pregunto què hauria fet en les seves mateixes circumstàncies, ja que per a mi és molt fàcil treure pit i apuntar-me a la colla dels valents."