D'aquesta manera podeu comentar la situació de Nova York i els EUA des dels atemptats de l'11 de setembre de 2001. Després responeu aquestes preguntes:
- Coneixes aquest edifici? Saps quan es va inagurar? És més alt o més baix que les Torres Bessones?. Investiga-ho i fes una fitxa amb dades bàsiques.
- Creus que s'hauria d'haver construït un edifici diferent en el lloc que ocupaven les torres, com un museu? Argumenta-ho.
- Des dels atemptats de l'11-S, creus que vivim en un món més segur? Per què?
Atemptat contra les Torres Bessones, Nova York, 2001.
Cronologia del Món Actual
9.1 PER QUÈ AL COMENÇAMENT DELS ANYS NORANTA ES VA ACABAR LA DIVISIÓ DEL MÓN EN BLOCS?
El mur de Berlín va ser enderrocat a la matinada del 9 al 10 de novembre del 1989
Els colpistes van ordenar a l'exèrcit que ocupés els carrers de Moscou.
Mikhaïl Gorbatxov va signar la dimissió com a president.
La fragmentació de l'URSS.
Activitat 1. Podeu obtenir informació sobre la història del sindicat polonès Solidaritat consultant el següent enllaç:
Una vegada heu observat la fotografia,podeu contestar les preguntes següents:
- Coneixes el paper que va jugar Lech Walesa a Polònia, el qual apareix en braços dels manifestants?
- Quan va iniciar les seves activitats el sindicat Solidarnosc? Què reinvindicaven? A qui s'oposaven?
- Coneixes el paper de l'església catòlica i del papa polonès Joan Pau II en l'oposició al govern comunista d'aquest país?
- Quina importànci creus que tenen les accions d'aquests sindicat durant els anys 80 en la desaparició del comunisme a Europa?
Activitat 2. La fi de la Guerra Freda
Feu un esquema sobre les causes i les conseqüències de la fi de la guerra Freda.
Qui va guanyar la Guerra Freda? Raona la resposta.
El final de la Guerra Freda significa el final de la guerra? Raona la resposta.
Després de llegir tots els textos corresponents al document següent, Notícies de 1990, comenteu una d'aquestes notícies seguint el guió conegut pel comentari d'un text.
NOTÍCIES DE 1990
La política de blocs, en crisi
El Pacte de Varsòvia està en plena
agonia mentre l'OTAN revisa els seus pressuposts
bàsics i planeja el
seu futur una vegada ha desaparegut o s'ha diluït el seu enemic
tradicional. Avui, diumenge 8 de Juliol de 1990
La unificació alemanya
Mig segle després de patir les
conseqüències de la II G.M., els alemanys han fet realitat
el somni de
la reunificació. El cost econòmic i social serà elevat, però des de la
mitjanit
passada l'Alemanya unida ha posat en marxa un laboriós engranatge que l'ha de convertir
en la tercera potència del món. Ara,
els europeus es pregunten si la gran Alemanya
abandonarà definitivament
els fantasmes del passat i es convertirá en el motor d'una
Europa forta i unida. Món, dimecres 3 d'octubre de 1990
Els dotze donen la benvinguda als est-alemanys com a nous ciutadants de la C.E.
Els dirigents europeus expressen la seva satisfacció per la fusió dels dos Estats germànics.
Les "dues europes" firmen la pau i la reducció de forces convencionals
Paris.- Els 22 caps d'Estat i de
govern de l'OTAN i el Pacte de Varsòvia van firmar ahir
matí a Paris el
tractat que redueix dràsticament les armes convencionals a Europa i una
declaració comuna en què els 22 declaren deixar de ser adversaris i es
comprometen a no
usar la força entre ells. El president soviètic, M.
Gorbattxov, va proposar iniciar negociacions
sobre les armes tàctiques
nuclears a Europa, armes de menys de 500 quilòmetres d'abast.
L'acte va
durar poc més d'un quart d'hora, suficient per posar el punt final
solemne a 45 anys
de divisió a Europa. (...) és l'enterrament de la
guerra freda.
El tractat preveu la destrucció de 100.000 armes pesades
que hi ha de l'Atlàntic als Urals.
Els països de l'OTAN i el Pacte de
Varsòvia es comprometen a no tenir, cada una de les
aliances, més d'una quantitat determinada d'armes convencionals.
Avui, dimarts 20 de novembre de 1990
ACTIVITAT DE REFORÇ
1. Ordena cornològicament els esdeveniments següents:
2.Assenyala la
data en la qual van tenir lloc aquests esdeveniments i ordena’ls
cronològicament:
- Caiguda del mur de Berlín:
- Cop d'Estat a Moscou contra Gorbatxov:
- Dimissió de Gorbatxov com president de l'URSS:
- Tractat d'Unificació d'Alemanya Oriental i Alemanya Occidental:
Vídeoreportatge de 2009 amb el 20è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín el 1989 del programa En Portada de TVE: Una història del mur. En Portada. RTVE.
- Què va passar el 11-S de 2001 a Nova York? A on més dels EUA va haver un atemptat?
- Quants morts van ocasionar?
- Com va canviar el món després dels atemptats?
ACTIVITAT DE REFORÇ
1. Defineix el següent personatge i el concepte:
-Osama Bin Laden:
- Fonamentalisme islàmic:
2. Explica
breument per què els Estats Units es van convertir en l’única superpotència
mundial a la dècada de 1990:
3. Localitza els conflictes de l'esquerra:
4. Ordena cronològicament els presidents següents:
Relaciona cada esdeveniment amb la data en què es va produir. Desprès de la data anota el president dels EUA en aquel moment:
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
1. Analitzar gràfics. Observa el quadre següent i contesta
2. Analitzar una opinió. Llegeix aquest text i contesta.
Shlomo Ben-Ami va recordar que «l’esfondrament
imperial acostuma a sorgir d’una manera de governar
suïcida» i aquesta és la que han seguit els Estats
Units durant l’administració de George W. Bush
respecte a la política exterior, una cosa evident
en el cas de l’Iraq.
«El declivi dels Estats Units és el declivi de la seva
política exterior, suïcida», va resumir l’exministre
israelià d’Exteriors i de Seguretat, en un discurs que
va omplir l’aforament del Club Diario de Mallorca. [...]
Ben-Ami va recordar que un estat sols pot ser
reconegut com a hegemònic si disposa de poder
econòmic, militar i cultural, i, en el cas dels Estats
Units, els dos primers estan amenaçats. [...]
Tanmateix, amb la mateixa contundència, va
defensar que «la caiguda de l’economia americana
és reversible» i «té una capacitat de recuperació
extraordinària».
El «considerable» declivi de la influència militar
s’observa pel fet que els Estats Units no entenguessin
que «els exèrcits grans no poden guanyar una guerra
asimètrica», com ho demostren els conflictes amb
l’Iraq i el Vietnam. On «no hi ha batalles decisives
no és possible guanyar la guerra», va sentenciar
Ben-Ami.
El seu poder real és el «poder tou» de la seva cultura.
«Als Estats Units no es practica el sumo, però al Japó
es juga al beisbol», com a Cuba.
A més, els qui podrien ser rivals dels Estats Units
són lluny d’arribar al poder d’aquest país.
La Xina no té tecnologia exportable –amenaça
el tèxtil, no la indústria avançada–, i la seva classe
política és corrupta.
Rússia, amb el seu «anarcocapitalisme» i la seva
aposta per fonts econòmiques en retrocés, com
el gas i el petroli, tampoc no destaca.
Europa, finalment, «té futur econòmic», però no
té «poder tou» per la seva fragmentació excessiva
i una «feblesa vergonyosa» de la seva política exterior
comuna.
«El declivi dels Estats Units és el declivi
de la seva política exterior, que ha estat suïcida»,
a Diario de Mallorca, 8 d’octubre de 2007.
• Qui és Shlomo Ben-Ami?
• Creu que la política exteriors dels Estats Units és forta?
• Què vol dir amb l’expressió «poder tou» i quins exemples posa?
• Quins poders ha de tenir un estat per ser hegemònic?
• Posa un altre titular a la notícia.
3. Analitzar causes i efectes. Completa el quadre sobre les guerres de fi de segle XX.
4. Debatre. Debatem a classe un debat sobre
el poder hegemònic dels Estats Units. Podeu debatre sobre aquests temes:
• Importància del poder econòmic i militar.
• Quins grans avenços nord-americans han arribat fins a nosaltres en l’últim segle?
• Importància de l’anglès a la vida actual (per exemple, per navegar per Internet).
VÍDEO D'AMPLIACIÓ
DOCUMENTAL. “9/11 – El día que cambió el Mundo”, 2011, BBC, 93 minuts, enllaç 1
CINEMA I HISTÒRIA
Trailer de Farenheit 9/11, director Michael Moore, 2004
The road to Guantanamo, Història de quatre amics britànics d’origen pakistanès que el 2001 van
viatjar des de Tipton (Anglaterra) per assistir al casament d’un d’ells
al Pakistan. Van trigar dos anys i mig a tornar a casa. Durant el viatge
foren capturats per l’Aliança del Nord i després passaren a mans de
l’exèrcit Estats Units, que el van conduir fins a Kandahar. Tres d’ells
van ser deportats a la base nord-americana de Guantánamo, on hi van
passar més de 2 anys, sotmesos a humiliacions i tortures. L’any 2004
foren traslladats a Londres. Van ser posats en llibertat sense càrrecs.
Activitat 1. Podeu veure aquesta imatge de la cancellera Angela Merkel, abanderada de les polítiques d'austeritat a Europa.
Després de la visualització de la imatge, podeu contestar aquestes preguntes:
- Qui és Angela Merkel? Saps que vol dir "cancellera"?
- Està Merkel a favor de les polítiques d'austeritat econòmica a Europa?
- Quin poder creus que té Alemanya a l'hora d'imposar polítiques econòmiques als altres Estats europeus?
- Quines altres políitques es podrien aplicar a Europa? Creus que serien més beneficioses per a la població? Per què?
Activitat 2. Visioneu aquest vídeo sobre la crisi de 2008 i les seves conseqüències del programa de TVE En Portada titulat "El desencanto de Europa" i respon les preguntes següents:
- Què li va passar a l'obrer de les afores de París? Què va passar a l'empresa en que treballava?
- Segons Bernard, l'economista, què ha passat els últims anys amb l'economia financera?
- Briggitte, advocada, a qui defensa i per què?
- Qui és l'objectiu dels indignats?
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
1. Visiona aquest vídeo sobre les causes de la crisi econòmica del 2008 a Espanya titulat Españistán, de la burbuja a la crisi d' Aleix Saló. Després respon les preguntes:
- Qui governava el 1998 a l'Estat espanyol? Quina llei es va aprovar? En què consistia?
- El 2002 el mateix govern que va aprovar? Quines repercusions va tenir als treballadors?
- Què va passar amb el preu del sòl? Quines conseqüències va tenir?
- El 2005 quants habitatges hi havia a l'Estat espanyol comparant amb altres països europeus?
- Què van fer els bancs?
- Què va passar el 2008? Quines conseqüències va tenir?
2. La doctrina del shock és
una pel·lícula documental basada en el llibre del mateix títol de la
periodista i escriptora canadenca Naomi Klein. S’analitza “l’auge del
capitalisme del desastre”, és a dir la implantació de les idees
neoliberals de Milton Friedman, professor d’economia de la universitat
de Chicago, sobretot pel que fa a la desregulació econòmica i el
desmantellament de l’Estat del Benestar. Aquest nou capitalisme s’ha
implantat aprofitant el “shock” que provoquen les crisis econòmiques i
socials als pobles i als individus. Al documental trobem un repàs de la
implementació d’aquestes idees en els últims quaranta anys, en llocs tan
diversos com el Xile del dictador Pinochet, l’Argentina de Videla, el
Regne Unit Margaret Thatcher, la Rússia de Borís Ieltsin, i més
recentment a Afganistan i a Iraq. Aquestes idees econòmiques s’han vist
acompanyades de menys llibertats i menys drets allà on s’han imposat. Es
posa de manifest el vessant més fosc de la ideologia de Friedman, tan
impopular que només es va poder posar en pràctica mitjançant la tortura i
la repressió.
- Què ha causat la crisi econòmica europea segons aquest
article? - Quina situació preveu per a les economies perifèriques?
Quines alternatives tenen per sortir de la crisi?
9.6 UN MÓN INESTABLE
Pintada sobre el mur de Gaza aixecat per Israel per aïllar-se de Cisjordània.
La llibertat al món
Activitat 1. Per exposar els coneixements sobre el conflicte entre Israel i Palestina, podeu consultar aquest enllaç:
Una vegada heu observat les fotografies, heu de contestar les preguntes següents:
- Saps com és el mur de Cisjordània? De quins materials està construit?
- Què en saps, del conflicte entre Israel i Palestina?
- A part de Cisjordània, hi ha algun altre territori palestí? Com es diu? També té mur?
- Saps qui governa els territoris palestins actualment? I Israel?
Activitat 2. Analitza el text a partir de les preguntes següents:
“Aquest és un món extens i no ens adonem prou clarament de la seva interdependència. [...] Però, en aquest món hi ha coses insuportables. [...] La pitjor de les actituds és la indiferència, el fet de dir “no hi puc fer res, jo”. En comportar-vos així, perdeu un dels components essencials que fan l’ésser humà [...]: la capacitat d’indignar-se i el compromís que se’n deriva. És possible identificar des d’ara dos grans reptes: 1. La gran diferència entre els molt rics i els molt pobres [...] 2. Els drets de l’home i l’estat del planeta [...] Els darrers anys s’han multiplicat les organitzacions no governamentals, els moviments socials [...]; cal actuar conjuntament, amb tots els mitjans moderns de comunicació. [...] Mireu al vostre voltant, hi trobareu temes que justifiquen la vostra indignació [...] situacions que us encoratjaran per dur a terme una acció ciutadà d’importància. Busqueu i trobareu! HESSEL, STEPHANE, Indigneu-vos!, 2010
- Què hi veig?
- Què interpreto?
- Quina conclusió en trec?
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
1. Visioneu aquest vídeo crític amb la situació actual del món on prima un capitalisme salvatge o neoliberalisme en el nou ordre mundial:
Capitalismo: el orden criminal del mundo. Jean Ziegler. Eduardo Galeano
- Quina és la situació actual del món?
- Qui mana realment?
- Quina és la manera de dominació del capitalisme salvatge o neoliberalisme?
- Quines diferències hi ha entre rics i pobres? Cada vegada hi ha més diferència?
- Com és aquest capitalisme salvatge?
- Quines tres institucions mundials dominen el món?
- Quanta població mundial mor cada dia de gana? Potser evitable?
- Quina relació hi ha entre el primer món i el Tercer Món?
ACTIVITAT DE REFORÇ
1. Defineix el següent concepte:
- Primavera àrab:
2.Localitza els conflictes de l'esquerra:
3. Analitzar un mapa. Observa els llocs on principalment està present l’islam i assenyala a quins continents
pertanyen. Quina situació viuen aquests països?
VIDEO D'AMPLIACIÓ: EL CONFLICTE ÀRAB-ISRAELÍ
Mai ningú ho havia explicat tan fàcil amb una animació.
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ:
Trailer del DOCUMENTAL Inside Job, director Charles Ferguson, 2008
DOSSIER. Per què hi ha fam al món? L’especulació alimentària, enllaç
DISCURS. José Mujica a la Cimera Rio+20 (2012), sobre ètica i sostenibilitat mediambiental, enllaç
9.7 ELS CONFLICTES DEL SEGLE XXI
Web de L’Observatori Solidaritat és un programa de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona
dedicat al seguiment de conflictes armats i drets humans.
Vídeo campanya feta amb ninots de Playmobil amb recreacions de les manifestacions del No a la guerra: No juguem a matar.
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
1. Observa les dades
següents i a continuació respon aquestes preguntes:
POBLACIÓ REFUGIADA –L’ÀFRICA 2010
Regió
Refugiats (segons
origen)
Desplaçats interns
Centre
931.521
2.202.078
Banya
1.464.359
3.513.478
Sud
161.690
-
Oest
215.037
514.515
Nord
136.784
-
TOTAL
2.909.391
6.230.071
- Quines dades reflecteix aquesta
taula?
-Per què a l'Àfrica existeixen
milions de refugiats?
–- Quines regions van originar
més refugiats i desplaçats?
- Quines situacions poden haver contribuït en aquestes
regions al desplaçament massiu de persones?
2. Analitzar una notícia de premsa. Llegeix el text següent i contesta.
Les relacions entre l’Iran i els Estats Units han estat
molt tenses en els últims anys:
– 16 de gener de 1979. El xa Mohamed Reza Pahlevi,
que en el seu dia va tenir el suport dels Estats Units,
es veu obligat a marxar de l’Iran, enmig de grans
manifestacions d’alegria del seu poble.
– 1 de febrer de 1979. L’aiatol·là Ruhollah Khomeyni
torna a Teheran després de 15 anys a l’exili.
– 7 d’abril de 1980. El president dels Estats Units,
Jimmy Carter, trenca les relacions diplomàtiques
amb l’Iran.
– Setembre del 1980. L’Iraq envaeix l’Iran.
Washington dóna suport a l’Iraq en una guerra que
dura fins al 1988.
– 1986. Surt a la llum el cas Irangate (o cas IranContra), un escàndol que esquitxa l’Administració
de Reagan i que consisteix en el tràfic d’armes amb
destinació a l’Iran per finançar la Contra
nicaragüenca.
– 29 de gener de 2002. George W. Bush acusa
l’Iran, l’Iraq i Corea del Nord de formar l’«eix
del mal».
– Juny del 2005. L’Organisme Internacional de
l’Energia Atòmica (OIEA) afirma que l’Iran
incompleix el tractat de No Proliferació Nuclear.
– Agost del 2005. Mahmud Ahmadineyad es
converteix en president de l’Iran.
– 30 de setembre de 2006. L’ONU imposa sancions a
l’Iran perquè freni el seu projecte d’enriquiment
d’urani.
– 10 de març de 2007. Una conferència internacional
reuneix a Bagdad representants dels Estats Units i
dels països veïns de l’Iraq, entre ells l’Iran, per
discutir com aturar la violència sectària. Poc
després, Ahmadineyad demana als Estats Units que
tregui el seu exèrcit de l’Iraq.
«De la crisi dels ostatges a l’amenaça nuclear»,
a El País, 29 de maig de 2007
• Situa en la línia del temps de l’activitat 2 aquests nous esdeveniments.
• Com han estat les relacions entre els Estats Units i l’Iran?
• Quin ha estat el moment més crític d’aquestes relacions?
• Què s’ha considerat l’«eix del mal»? Qui va fer servir aquesta expressió?
• Què va ser l’Irangate?
WEB D'AMPLIACIÓ DE LA GUERRA DE SÍRIA
Des del 2011, més de 5 anys de guerra. 400.000 o 500.000 morts. Més de 5 milions de persones desplaçades.
Les fotos d'Alepo d'abans i després de la guerra, és reflex del drama.
Declaracions pomposes dels líders internacionals, conferències inútils, l'ONU inservible.
Interessos
geopolítics i econòmics de les potències mundials i de països de la zona
per sobre de les persones, per sobre dels Drets Humans
DOSSIER. “Documental: Com començar una revolució no-violenta”, idees de Gene Sharp, enllaç
CINEMA I HISTÒRIA
El senyor de la guerra (El señor de la guerra, Lord of War, Andrew Niccol, 2005), recursos: enllaç
Vídeo de l’inici de la pel·lícula “El senyor de la guerra”(títol original Lord of War), sobre el comerç d’armes i el negoci de la guerra, dirigida per Andrew Niccol, en 2005.
– Reflexió: el camí d’una bala des de la seua fabricació fins que arriba on ha d’arribar.
9.8 LES VÍCTIMES DE LES GUERRES ACTUALS
Una de les africanes víctimes de violència sexual a Luviungi, 2010.
Víctimes dels conflictes bèl·lics respecte al total.
Fotografia de la ciutat siriana d'Homs devastada
La destinació dels refugiats sirians.
Desplaçats forçosos el 2014.
Activitat 1. Visioneu aquest vídeos sobre la violència sobre les dones i després responeu les preguntes següents:
LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES
Com
interpetraries aquest vídeo? Com reacciona la gent davant el cas? En
que àmbit es dona aquesta violència? Creus que s'estan promovent
suficients mesures per evitar la violència contra les dones? S'ha de
donar publicitat en els mitjans de comunicació o s'ha d'evitar donar
publicitat als agressors? Creus que encara domina el sistema patriarcal
en la societat? En que àmbits encara n´hi ha desigualtats entre homes i
dones?
Una vegada heu observat la fotografia, podeu contestar les següents preguntes:
- Per què refugiats sirians estan intentant entrar a Europa? A quins països europeus volen anar?
- Què en saps de la guerra de Síria? I dels milers de refugiats que fugen de la guerra?
- Què creus que s'hauria de fer per solucionar el problemas de la guerra a Síria? I dels refugiats?
ACTIVITAT DE REFORÇ
1. Observa
la imatge i contesta les preguntes:
- Quin greu problema reflecteix aquesta imatge? - Quins altres problemes pateixen els nens a causa de la
violència i les guerres? - A quines zones del món hi ha més concentració de
conflictes armats?
WEB D'AMPLIACIÓ
VÍDEO D'AMPLIACIÓ
El cas de Malala Yousafzai, va ser tirotejada pels talibans al Paquistan per defensar el dret de les noies a tenir una educació. Discurs a l'ONU:
CINEMA I HISTÒRIA
Escena final de Diamant de sang, director Andy Wilson, 2008.
Amb el rerefons del caos i la guerra civil que va afectar Sierra Leone
durant els anys noranta, Diamante de sangre és la història de Danny
Archer, un antic mercenari sud-africà, i de Solomon Vandy, un pescador
de Mende. Els dos homes són africans, però les seves històries i les
seves circumstàncies són completament diferents. Els seus destins
s’uneixen en la recerca conjunta per recuperar un diamant rosa, poc
comú, que pot transformar les seves vides. Mentre es troba a la presó
per contraban, Archer s’assabenta que Solomon, que va ser separat de la
seva família i obligat a treballar a les mines de diamants, ha trobat i
ha amagat l’extraordinària pedra sense polir. Amb l’ajuda de Maddy
Bowen, una periodista americana, l’idealisme de la qual es veu atenuat
per una profunda relació amb Archer; els dos homes emprenen una
travessia per territori rebel. El viatge, més que una recerca del valuós
diamant, podria salvar la família de Solomon i donar a Archer la segona
oportunitat que creia que mai tindria.
GUERRA. Argumentscontra la cultura de la violència i de la guerra, enllaç
CINEMA I HISTÒRIA
Te doy mis ojos, de Iciar Bollaín Toledo (Espanya). Inicis del segle XXI. En una fosca nit d’hivern, una
dona jove, Pilar, surt precipitadament de casa amb el seu fill. Està tan
atabalada que surt de casa amb sabatilles. Se’n va perquè el seu marit,
Antonio, la maltracta, l’agredeix, la humilia. Al llarg del film, la
directora Icíar Bollaín intentarà reflexionar sobre què és el que
provoca que en una parella hi hagi una situació de violència. Voldrà
respondre’s a la següent pregunta: ¿ per què dues persones que
s’estimen arriben al maltracte, a la violència i, en ocasions, a
l’assassinat? Feia molt temps que la coguionista Alicia Luna i jo li
donàvem voltes al tema de la violència en la parella i veiem que encara
que és una constant en els mitjans de comunicació hi havia moltes
preguntes que no sabíem com respondre-les, ens diu la directora de la
pel·lícula. Es tracta d’una pel·lícula imprescindible, de visionat
obligat per a qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat social. És
un atroç i precís diagnòstic exposat amb molta atenció al detall, amb
maduresa creativa i que es fonamenta en un excel·lent guió i en unes
esglaiadores interpretacions de Luis Tosar i de, sobretot, de Laia
Marull. El seu personatge, Pilar, és summament complicat. No sap ni qui
és ni per què li passa el que li està passant. Una persona anul·lada,
dominada que troba en l’explicació dels quadres clàssics, en l’art
l’única via per recuperar el gust per la vida. “Te doy mis ojos” impacta
des del començament, no cau en escenes morboses ni efectistes i
s’aproxima amb dignitat i bon ofici al malson de la violència contra les
dones.
9.9 L'ART AL MÓN ACTUAL
Activitat 1. Podeu veure el segúent vídeo sobre les últimes tendències i moviments artístics consultant aquest enllaç sobre el videoart:
Una vegada heu vist el vídeo, podeu contestar les següents preguntes:
- Coneixes l'obra de Nam June Paik? I aquesta concretament?
- Com explicaries el significat d'aquesta obra? Quines sensacions et desperta?
- Com definiries el videoart? Saps quin fet està considerat el naixement del videoart?
- Investiga i cita alguns dels artistes més representatius d'aquesta tendència.
Activitat 2.Visiona
el següent vídeo i explica les inquietuds i temàtiques de l’art contemporani
respecte la ciutat a partir de les obres que s’hi comenten i exposen:
Quan heu observat la fotografia, podeu contestar les preguntes següents:
- Reconeixes aquest vehicle? Saps de quina companyia és? Coneixes altres empreses que en fabriquin?
- Saps què és un cotxe autònom o autopropulsat? En què consisteix el seu funcionament?
- Creus que el cotxe autònom es tracta d'un element més de la Tercera Revolució Industrial? Per què?
Activitat 3. Visioneu aquest vídeo sobre el Big Data i les noves tecnologies. Després responeu les preguntes següents:
Després de veure el vídeo responeu les següents preguntes:
- Què és el Big Data?Quin és el projecte més important del Big Data en l'actualitat?
- Com és el creixement actual de la informació? Com està evolucionant el fenòmen?
- Quina és la clau de l'emmagatzematge massiu de dades? Com s'aplica en la investigació?
- Quines tecnologies són més convergents amb el Big Data?
ACTIVITAT DE REFORÇ
1. Contesta
aquestes preguntes sobre la globalització i els problemes del món actual:
- En
què consisteix la globalització? - Segons
tu, quins aspectes positius té la globalització? I negatius?
- Quin impacte ha tingut el desenvolupament
de la tecnologia de la informació en la conformació del món actual?
2. Assenyala si són verdaderes (V) o falses (F) sobre la globalització:
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
1.Mira aquest vídeo, creat per Myfanwy Millward i anomenat El teu punt de vista pot canviar el món, on diverses persones donen algunes idees sobre el que significa la globalització, per tal de fer-te una idea general sobre els interrogants que ens pot obrir aquest tema.
I tu, què en penses? Creus que la globalització és un fenomen positiu per a l'ésser humà?
Podeu trobar informació sobre aspesctes positius i negatius al següent enllaç: La globalització. Pau.
Després de veure els vídeos, respona les següents preguntes:
1.Quin és el model econòmic que predomina a l’actualitat a la majoria de països del món?
a) economia de subsistència
b) capitalisme
c) cooperativisme
d) comunisme
2. Quina és la característica principal que defineix a una empresa com a multinacional?
a)
el seu àmbit d'actuació és local
b) el seu àmbit d'actuació és regional
c) el seu àmbit d'actuació és nacional
d) el seu àmbit d'actuació és internacional
3. Què s’entén per globalització? Com es podria definir?
4. Què s’entén per deslocalització? Com la podríeu definir?
5. Anem a recollir dades: investiga l’origen de la roba i calçat que utilitzeu a la vostra classe. Mira 5 mostres de roba i de sabates o calçat esportiu de les que alguna companya o company de la classe i tu porteu posades. Anota
la marca, on ha estat fabricat el producte i el país d’origen de la
marca. Si no el saps, pots cercar a Internet quin és el país d’origen
d’aquella empresa.
Analitza la informació que acabes de recollir sobre
les sabates i la roba que vestiu les noies i nois del teu grup i
completa de manera afirmativa o negativa les dues preguntes següents:
Majoritàriament, la roba i sabates que dueu a classe:
5.1- Està comprada i fabricada a Catalunya o la resta del territori espanyol?
5.2- La marca és originària de Catalunya o la resta del territori espanyol?
6. Explica breument quina relació tenen les teves respostes amb la globalització i la deslocalització. Creus que als països on es fabriquen aquests productes hi ha molta gent que els pugui comprar?
7. Imagineu-vos que us conviden, com a persones expertes
que sou, a un programa de debat a la televisió local. La idea dels
periodistes és que vosaltres feu una introducció al programa parlant de
dos aspectes relacionats amb la globalització:
les causes de la globalització,
les conseqüències positives i negatives de la globalització.
Per
tal de documentar-vos millor i preparar la vostra intervenció, feu
recerca a Internet i, amb la informació obtinguda, heu de preparar un
esquema on resumiu breument la informació.
Posteriorment, i a partir d'aquest esquema, prepareu una presentació en diapositives o bé una gravació en vídeo o una cançó, és a dir, un element que servirà de suport a la vostra intervenció.
8. Globalització sí, globalització no?...
Al llarg de les activitats anteriors has anat aprofundint en el
concepte de globalització, les seves causes i les seves conseqüències.
Això t'haurà ajudat a formar-te la teva pròpia opinió sobre el tema i a
trobar arguments per a defensar-la de manera raonada.
Ara et tocarà preparar un debat: per dur-lo a terme, el grup classe se subdividirà en quatre grups, triats a l'atzar:
GRUP 1:
S'encarregarà de fer una presentació sobre el tema de la globalització,
a partir de les diapositives que ha creat. Una vegada acabada aquesta
s’iniciarà el debat.
GRUP 2: Defensarà la postura a favor de la globalització
GRUP 3: Defensarà la postura en contra de la globalització
GRUP 4:
Format per dues persones: una com a moderadora i l'altra com a
secretària, amb l'encàrrec de prendre notes del debat. En acabar el
debat, aquestes dues persones presentaran les conclusions finals del
debat a la resta del grup, en funció de com s’hagi desenvolupat el
mateix.
Abans de començar el debat, fareu una activitat
prèvia per assegurar-vos que tothom sap què és i com s'ha d'actuar en un
debat. Per això, caldrà que cadascú es descarregui els consells per a debatre millor i
es llegeixi el document acuradament. Posteriorment, comentareu amb la
resta del grup el seu contingut, així com els dubtes i preguntes que us
suggereixi. Una vegada resolts, podreu començar a pensar com enfocar la
tasca que li ha correspost al vostre grup i es donarà pas al debat
En acabar el debat, cada participant avaluarà la pròpia intervenció, la
dels integrants del grup contrari i la de les persones que feien
funcions de moderador/a i secretari/a.
Documental del 30 minuts de TVC: El menjar que llancem:
CINEMA I HISTÒRIA
Trailer de La xarxa social (La red social, The Social Network, David Fincher, 2010)
DOCUMENTAL
Documental sencer: Comprar, llençar, comprar. Estem sotmesos contínuament a missatges publicitaris que pretenen
crear-nos la necessitat de comprar innombrables productes. També tenim
la falsa idea que com més coses tinguem (Mòbils, iPod, videojocs,
sabatilles esportives, roba de marca …), millor quedarem davant els
altres. Tot això rep el nom de consumisme. El consumisme, entès com a
compra desmesurada d’articles pot arribar a fer-nos creure que amb ell
aconseguim satisfacció personal i fins i tot la felicitat. Per frenar el
consum innecessari, hem d’aprendre a consumir de manera responsable. Si
canviés la forma de consumir de milions de persones podríem reduir
l’impacte que el consum produeix en el medi ambient.
Les tres R: Reduir, Reutilitzar i Reciclar
Resum d'una Veritat Incòmoda d'Al Gore. An Inconvenient Truth és una pel·lícula documental que parla sobre el
canvi climàtic i que constitueix una bona eina didàctica per tractar els
problemes del medi ambient a les aules. El film es basa en tot un
conjunt de conferències que Al Gore, ex vicepresident dels Estats Units,
imparteix per advertir l’opinió pública del significat real de
l’escalfament global a partir d’estudis científics, xifres i una gran
quantitat d’imatges impactants. Gore ens ve a dir que la Humanitat està
asseguda sobre una bomba climàtica de rellotgeria i que si no reacciona
amb rapidesa no podrà evitar una catàstrofe de grans dimensions, amb
temperatures extremes, inundacions, sequeres, epidèmies i onades de
calor desconegudes fins ara.
WEB D'AMPLIACIÓ
DOSSIER. Per què hi ha fam al món? L’especulació alimentària, enllaç
DISCURS. José Mujica a la Cimera Rio+20 (2012), sobre ètica i sostenibilitat mediambiental, enllaç
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
1. Fes un resum dels fets més importants de la dècada del 2000 al 2009 amb aquest vídeo de resum de TVC:
1. Completa el text amb les paraules del requadres:
2. Relaciona cada definició amb el seu concepte:
ACTIVITAT DE SÍNTESI: ACTIVITATS I DEBAT : LA DEMOCRÀCIA, LES REVOLTES DEL NORD D'ÀFRICA (PRIMAVERA ÀRAB) I LES CONCENTRACIONS A LES PLACES EUROPEES-HISTÒRIA DE LA VERDADERA DEMOCRÀCIA A TRAVÉS D'HESSEL, SAMPEDRO, SARAMAGO I BENDIT.
A hores d'ara de curs, ja coneixes els diferents sistemes polítics i de Govern que ha conegut la humanitat (Absolutisme, liberalisme, comunisme, dictadures ... etc.), entre ells la democràcia, de la qual participa la majoria de el món desenvolupat, i que treu implícita l'existència d'una sèrie de Drets i Llibertat inalienables dels éssers humans. Es aquesta màxima, la qual ha alimentat tant les revolucions del Nord d'Àfrica, com les concentracions en places de països desenvolupats i democràtics, esdeveniments que en un futur aparec en els llibres de text i que no podem deixar passar por alt, sense analitzar-los, aquest curs.
1) Per comprendre les revolucions del Nord d'Àfrica, conegudes com Primavera Àrab podeu llegir el llibre Indigneu-vos! De Stéphane Hessel, primer hem de comprendre bé el fenòmens dela descolonització, el cap de la guerra freda i la conformació política i econòmica del món actual. Tot seguir podeu visionar aquest vídeo sobre Hessel per comprendre tot plegat:
Després de veure el vídeo respona les preguntes següents:
1.Qui és Stéphane
Hessel? Qui José Luís Sampedro? ;
2. Quines idees presenta al Pròleg? Explica la
frase "El motiu de la
resistència és la indignació"
3. Després de llegir el passatge, Què vol dir Hessel amb "dues visions de la història"?
4.Per què per Hessel "la indiferència és la pitjor de les actituds" ?
5.Explica el problema palestí i el perquè de la indignació de Hessel.
6. Per què advoca Hessel per la "no violència". En què consisteix la "insurrecció pacífica"?
7.Explica la frase"Crear és resistir. Resistir és crear"
8. Com va influir aquestes idees en les concentracions a les places de les principals ciutats espanyoles el 11-M de 2011?
A continuació, abans de realitzar el nostre debat i exposar les nostres reflexions, veurem un parell de vídeos més, contestant a una sèrie de preguntes.
El primer vídeo és de José Saramago, i la seva concepció sobre la democràcia. Un cop l'haguem vist tractaràs de respondre a la següent pregunta:
-Qui va ser José Saramago? ; relaciona les idees de Hessel i Saramago sobre la democràcia.
A continuació veurem una intervenció de Daniel Cohn Bendit al Parlament Europeu sobre el rescat econòmic a Grècia. Després de veure-ho, tracta de respondre a la següent pregunta.
-Qui és Daniel Cohn Bendit? ; relaciona les seves idees amb les de Hessel.
ACTIVITAT FINAL - DEBAT
Finalment, farem un debat en el qual tractarem els punts:
-Què punts en comú podem establir entre les idees de Sampedro, Hessel, Saramago i Bendit?
-Quina relació podem establir entre aquestes idees i les revolucions de el Nord d' Àfrica? ; Quines són les principals reivindicacions que s'estan fent?
-Quina relació podem establir entre aquestes idees i les concentracions a les places de països democràtics? ; Quines són les principals reivindicacions?
-Què és la democràcia? ; Quins són els seus principis? ; Quins s'estan complint i quins no? ; Per què?
-Què podem fer per aconseguir una veritable democràcia?
-Debat obert sobre qualsevol idea que sorgeixi en el mateix.