MAPA DEL COLONIALISME: EL REPARTIMENT D'ÀFRICA
MAPA CONCEPTUAL: IMPERIALISME I COLONIALISME
MAPA CONCEPTUAL: ELS IMPERIS COLONIALS
Temari de l'Imperialisme i la I Guerra Mundial: L'Imperialisme i la I Guerra Mundial. INS Baix a Mar
Esquema d'Història en el present: El colonialisme: La dominació europea: 1871-1914
Issuu: Colonialisme i Imperialisme: Imperialisme i colonialisme. Issuu
Imperialisme com a causa de la I Guerra Mundial: L'època de l'Imperialisme i la I Guerra Mundial. Toni Pitarch
Dossier d'El imperialisme i la I Guerra Mundial: L'imperialisme i la Primera Guerra Mundial. Cidead.
Diapositiva Slideshare. L'imperialisme:
L'Imperalisme (1870-1914). Antonio Nuñez. En català.
L'època de l'Imperialisme. Eladi Fernández
Mapa de l'Àfrica colonial: Mapa de l'Àfrica colonial
Mapa de les possessions colonials al món el 1914: El món el 1914.
Cronologia de l'Imperialisme
2.8.PER QUÈ HI VA HAVER L'EXPANSIÓ IMPERIALISTA? L'IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES.
Històries en present: Esquemes de la dominació europea
Història de la colonització en un còmic:
Activitat 1. Causes del colonialisme.
Podeu aprendre les diferents causes del colonialisme consultant aquest enllaç de Tiching:
Causes del colonialisme
Una vegada que heu llegit el text i explorant totes les causes contesteu les preguntes següents:
- Quines van ser les principals causes econòmiques que van afavorir l'imperialisme?
- Què és el nacionalisme?
- Com van influir el nacionalisme en l'imperialisme?
- Quines van ser les principals causes científiques d'aquest moviment?
- Quins imperis colonials existeixen durant el segle XIX?
Exploracions d'Àfrica el s. XIX
Activitat 2. Discurs imperialista i contrapartida.
Tasques a realizar:
1. Realitzeu per grups de 4 persones, un discurs imperialista on justifiqueu a la vostra
població el fenom de l’imperialisme a partir dels motius demogràfics, polítics,
econòmics i culturals.
2. Llegiu aquests texts:
" La civilització que ens arriba d’Europa és voraç i dominant; consumeix els pobles que envaeix, extermina o aniquila les races que molesten la seva marxa conqueridora. És una civilització amb tendències caníbals; oprimeix elsfebles i s’enriqueix a costa seva. [...] Profetitzem sense cap dubte que això no podrà durar sempre, perquè en el món hi ha una llei sobirana que s’aplica tant a les col·lectivitats com als individus."
R. TAGORE, Fragment d’un discurs pronunciat a la universitat de Tòquio, 1916
"La política colonial dels països capitalistes porta a l’esclavitud, al treball forçat i a la destrucció de la població indígena. La missió civilitzadora de que parlen els colonitzadors només és un pretext per amagar la seva set d’explotació i de conquesta....Aquest congrés condemna aquesta política de robatori i conquesta...i constata que la política colonial augmenta el perill de tensions internacionals i de guerra entre els pobles colonitzadors"
- Contraresteu els arguments imperialistes o colonialistes amb la seva crítica.
- Penses que en la nostra societat actual s’hi defensen actituds com les que descriuen els textos?
- Quina opinió et mereixen?
Activitat 3. Compara el colonialisme amb l'imperialisme, diferències i semblances amb el següent vídeo:
ACTIVITAT DE REFORÇ
1.
Entre quines dates es produeix el fenomen
conegut com a “imperialisme"?
2.
Què és la descolonització i quan
comença?
3. Què quatre tipus de causes té
l’imperialisme?
4. Quins interessos econòmics tenien
els europeus en la colonització?
5. Assenyala amb una X per quines causes les grans potències europees desitjaven apropiar-se de colònies.
El fort creixement de la població.
El fort descens de la població.
La recerca de primeres matèries barates i de nous mercats per a les seves indústries.
L’augment del temps de lleure.
La recerca d’espais on poguessin invertir els seus capitals.
La missió de civilitzar uns pobles que consideraven culturalment més endarrerits.
La tasca missionera, tant de l’Església catòlica com de les protestants.
El desig d’augmentar el prestigi d’un país i enfortir l’orgull nacional.
La curiositat científica.
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
1. Llegeix la definició següent de colonialisme, expressada al final del segle XIX.
El rei i la reina dels aixanti (Ghana) retent homenatge als representants del govern britànic.
La colonització és la força d’un poble, és el seu poder de reproducció, és la seva dilatació i la seva multiplicació a través de l'espai; és la submissió de l’univers, o d’una gran part d’ell, a la seva llengua, als seus costums, a les seves idees i a les seves
lleis. Un poble que colonitza és un poble que posa els fonaments de la seva grandesa i de la seva supremacia futura.
L. BEAULIEU
El rei i la reina dels aixanti (Ghana) retent homenatge als representants del govern britànic.
La colonització és la força d’un poble, és el seu poder de reproducció, és la seva dilatació i la seva multiplicació a través de l'espai; és la submissió de l’univers, o d’una gran part d’ell, a la seva llengua, als seus costums, a les seves idees i a les seves
lleis. Un poble que colonitza és un poble que posa els fonaments de la seva grandesa i de la seva supremacia futura.
L. BEAULIEU
a) Subratlla les paraules que més et cridin l’atenció.
b) Quina afirmació et sembla més important per a l'època?
c) Hi estàs d’acord? Raona la resposta.
2. Comparar punts de vista diferents. Llegeix els textos següents:
Una piragua enorme ve disparada contra la meva llanxa com si ens volgués abordar. A la distància d’uns cinquanta metres vira i, quan gairebé és davant nostre, els guerrers de proa llancen cridant les seves llances. Però el soroll queda ofegat per les nostres descàrregues de fuselleria. La sang ens crema a les venes. Aquell és un món despietat, i per primera vegada sentim odi cap a la canalla fastigosa i voraç que l’habita. Per això llevem l’àncora i ens llancem en persecució dels caníbals.
Una piragua enorme ve disparada contra la meva llanxa com si ens volgués abordar. A la distància d’uns cinquanta metres vira i, quan gairebé és davant nostre, els guerrers de proa llancen cridant les seves llances. Però el soroll queda ofegat per les nostres descàrregues de fuselleria. La sang ens crema a les venes. Aquell és un món despietat, i per primera vegada sentim odi cap a la canalla fastigosa i voraç que l’habita. Per això llevem l’àncora i ens llancem en persecució dels caníbals.
Relat de Stanley
Quan vam saber que un home de carn blanca venia pel Luaba ens vam quedar atònits. Vam romandre quiets. Durant tota la nit, el tam-tam ens va estar anunciant la notícia. Farem una festa –vaig ordenar–; rebrem solemnement els nostres germans i els acompanyarem al poble. Tots nosaltres ens adornem i reunim les piragües grans. Ens posem en marxa; la meva piragua, al capdavant, per donar-li la benvinguda. Però en acostar-nos a la seva embarcació es va sentir: paff! paff!, i els pals de ferro escopiren foc contra nosaltres. Ens vam quedar rígids d’espant. No arribava un germà, sinó el pitjor enemic que ha contemplat el nostre país.
Relat del cacic Mojimba a un missioner
Comenta amb els teus companys el contingut d’aquests textos.
• Extreu del primer text les paraules que revelen l’actitud dels europeus vers els pobles indígenes.
• Com creus que devia acabar aquest encontre? Intenta continuar el relat de cada un dels textos
ACTIVITAT D'AUTOAVALUACIÓ
2.9 EL REPARTIMENT DEL MÓN ENTRE ELS IMPERIS COLONIALS EUROPEUS. ORGANITZACIÓ I EXPLOTACIÓ DE LES COLÒNIES.
Esquema: L'imperialisme. Formes de domini explotació
Esquema imperialisme: formes de domini
Tipus de colònies
Activitat 1.Tipus de colònies.
Per repassar els diferents models colonials que es van donar durant el segle XIX, podreu consultar aquest enllaç:
Tipus de colònies
Una vegada llegit el text podeu contestar les preguntes següents sobre l'organització de les colònies:
- Què eren els dominis?
- Què eren els protectorats?
Després podeu consultar l'enllaç següent i fer un póster amb els diferents territoris dominants pel francesos i indicar-los en un mapa:
Imperi francès
Fes el mateix amb els territoris dominants britànics:
Imperi britànic
L'Imperi Britànic. 1897.
Activitat 2. El canal de Panamà.
Utilitzeu aquest enllaç per conéixer quin és el coneixement del canal de Panamà i com es va construir:
Canal de Panamà
Un cop heu mirat el vídeo, contesteu les preguntes següents:
- Quin any es va començar a construir el canal de Panamá? Quin país es va encarregar d'iniciar les obres?
- Quin va ser el problema me´s important que van tenir els francesos per tirar endevant la construcció del canal?
- A qui va vendre els francesos el canal sense haver acabat l'obra?
- Quin sistema van fer servir els americans per construir el canal? Com funcionaven les rescloses?
- Buscareu informació sobre les obres que s'han portat a terme en els últims anys al canal i que han permè reobrir-lo l'any 2016.
Activitat 3. Comentaris de fonts.
Analitzeu les següents fonts a partir de les següents pautes:
a) Expliqueu el tipus de font i digueu de què tracta
b) Delimiteu el context històric de la font
c) Desenvolupeu el contingut de la font
Font textual
L’ocupació d’Àfrica
“Déu ofereix Àfrica a Europa. Preneu-la. […] Aboqueu-vos-hi, i alhora resoldreu les qüestions
socials, canviareu els vostres proletaris per propietaris. Aneu-hi i feu-hi carreteres, feu-hi
ponts, feu-hi ciutats, creixeu, conreeu, colonitzeu, multipliqueu.
El negre salvatge i bàrbar és capaç de totes les estupideses i, malauradament, […] sembla
condemnat en el seu país d’origen a la salvatgeria i a la barbàrie per sempre. La falta de
qualsevol idea de progres i de moral no li permet adonar-se del valor incalculable i de l’infinit
poder del treball, i les seves lleis són les passions brutals, els apetits fertoges, els capricis de la
seva imaginació pertorbada. ”HUGO, V; DUBARRY,A. “Viatge a Dahomey” 1879
Font no textual
GATELL, C. “Els imperis colonials el 1914”, Vicens Vives, 2015.
2 . A partir del mapa de l'activitat anterior respon les preguntes següents:
• En quin continent hi havia colònies europees?
• Quin país va establir un nombre més gran de colònies?
• Quin continent va ser el més repartit?
• Numera els imperis següents segons la seva extensió.
❏ Alemanya. ❏ Estats Units. ❏ Holanda. ❏Anglaterra. ❏ França. ❏ Portugal.
❏ Japó. ❏ Rússia. ❏ Itàlia. ❏ Espanya. ❏ Bèlgica.
3. Observa el mapa següent i respon.
a) Quins països tenien un nombre més gran de possessions a l’Àfrica?
b) Se t’acut alguna raó que ho justifiqui?
c) Quina direcció seguien les colònies britàniques? I les franceses?
ACTIVITAT DE REFORÇ
Activitat 1. Defineix conceptes :
- Colònia
- Metròpoli
- Repartiment d’Àfrica
Activitat 2. En el següent enllaç comprova les colònies d'Àfrica dels països europeus:
Àfrica. 1914. Clio Rediris.
-Col.loca els territoris de cada metròpoli.
-Senyala en un mapa quatre
enclavaments estratègics importants que van ser objecte de colonització.
- Respon a les següents preguntes:
1.
Quines van ser les principals
potències europees imperialistes? I extra
europees?
2.
Cap a on es van expandir els EUA?
3.
Amb quin altre imperi va xocar
l’expansió de França a Àfrica? Quins territoris va ocupar França a Àsia?
4.
Quina va ser la colònia més
important del imperi britànic?
Activitat 3. Marca quines van ser les principals potències colonials en el segle XIX.
Alemanya. Regne Unit.
Austràlia. Espanya
Itàlia EUA
Itàlia EUA
França. Bèlgica.
Xina Japó
Xina Japó
Activitat 4. Conèixer les formes de domini colonial.
• Relaciona-les correctament.
a) Concessió. 1. Control polític i annexió territorial.
b) Protectorat. 2. Lloc on no es paguen aranzels.
c) Colònia. 3. Control de la política exterior i de les riqueses d’un país.
d) Port franc. 4. Obtenció d’avantatges comercials d’un país independent.
• Posa’n un exemple de cada una.
FLOW MAP : Mapa dinàmic del colonialisme a Àfrica.
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
1. Realitzeu per grups de 3 persones, l’anàlisi cinematogràfic de la pel·lícula "La guerra del opio "que us presentem a continuació:
Imperialisme i colonialisme. Revista Sapiens: Blog Sapiens. Imperialisme i colonialisme. Els diferents Imperis i territoris.
2. Analitzar un mapa. Analitza el mapa i fes les activitats.
Pinta amb un color els països europeus que tenien imperis colonials el 1914.
• Pinta amb un color diferent els països que no posseïen imperis colonials.
• Indica en quins continents hi havia aquests imperis colonials.
• Observa també el mapa i respon les preguntes.
a) Quin país europeu tenia més colònies el 1800? I quin menys?
b) Quin país dels representats no tenia colònies en el segle XIX?
c) Se t’acut alguna explicació per a aquest repartiment?
ACTIVITAT D'AUTOAVALUACIÓ
2.10 L'HERÈNCIA DEL COLONIALISME I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES
Activitat 1. Conseqüències del colonialisme
Podeu llegir aquest article de la revista Sapiens que fa ressó de les opinions crítiques amb la missió colonitzadora que defensaven els partidaris de l'expansió colonial:
Conseqüències del colonialisme
Després de llegir el text, contesteu les següents preguntes:
- En què es basava la teoria del darwinisme social?
- Què creus que defensava la missió civilitzadora que se suposava que tenia la raça blanca?
- Què critica i què defensa George Clemenceau en aquest text?
- Busqueu informació sobre qui va ser George Clemenceau i sobre altres veus crítiques amb el colonialisme de l'època.
Activitat 2. Conseqüències de l'imperialisme britànic
Podeu conéixer més coses de les conseqüències de l'imperialisme britànic consultant l'enllaç següent:
Companyia de les Índies Orientals. Conquesta europea de l'Índia
Després de llegir el text, heu de contestar les següents preguntes:
- Què eren les companyies de les Índies Orientals?
- Qui eren els sipais?
- Qui eren els nababs? Quina funció tenien?
- Quan es va independitzar l'Índia de l'Imperi britànic?
- Quines va ser les últimes colònies que van obtenir la independència?
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
1. Visiona el fragment del següent vídeo del GES dedicat al colonialisme europeu (6:43-8:36) i respon les preguntes:
- Quines condicions d’intercanvi econòmic van imposar les metròpolis a les seves colònies?
- Què van provocar aquestes condicions d’intercanvi?
- Què s’entén per neocolonialisme?
ACTIVITAT DE REFORÇ
1. Explica les conseqüències principals que va tenir el colonialisme:
- Culturals:
- Econòmiques:
2. Completa aquestes frases amb dates següents: 1870, 1885, 1830.
• Des del_______ les potències europees van reprendre el procés d’expansió colonial.
• L’expansió imperialista es va accelerar a partir del ______ .
• En la Conferència de Berlín de_______ les potències europees es van repartir el continent africà.
ACTIVITATS GENERALS DE REFORÇ DE L'IMPERIALISME
Respon a les següents qüestions del mapa:
1. a)De què tracta? b) On i quan el situeu? c) A quina època històrica pertany?
2. Descriviu la informació que proporciona el mapa.
3. a) Indiqueu el nom de les potències colonials més importants.
b) Localitzeu i escribiu algun territori d'aquestes potències colonials.
4. Analitzeu les causes del colonialisme (podeu fer un text, un esquema o un quadre sinòptic).
5. Expliqueu les conseqüències del colonialisme als territoris colonitzats (podeu fer un text, un esquema o un quadre sinòptic).
6. Definiu: colonialisme, colònia, Estat, metròpoli, aculturació.
7.
Mitjançant quin tractat les
potències europees van acordar el repartiment
d’Àfrica?
VÍDEOS DE SÍNTESIS DE L'IMPERIALISME I EL COLONIALISME
La cuna de Halicarnaso
ACTIVITAT D'AUTOAVALUACIÓ
ACTIVITAT FINAL DE L'IMPERIALISME
Treballar en grup.
Imagineu que sou súbdits de l’Imperi britànic o del francès al començament del segle XX i que voleu fer un viatge per les possessions de l’imperi.
• Dibuixeu en un mapa l’itinerari més llarg possible.
• Per quants països passaríeu? Quins continents visitaríeu?
• Com creieu que seríeu rebuts en aquests llocs?
AVALUACIÓ INICIAL DE LA I GUERRA MUNDIAL:
CRONOLOGIA DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
1875-1878 Crisi als Balcans, que finalitza amb la Conferència de Berlín (juny-juliol de 1878)
1879 Tractat d'aliança entre Àustria-Hongria i Alemanya.
1882 Itàlia s'afegeix al tractat austro-alemany: es configura la Triple Aliança entre Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
1892-1893 Acords franco-russos alternatius a la Triple Aliança.
1904 França i la Gran Bretanya estableixen les bases per a una aliança anomenada Entesa Cordial.
1905 Primers fets revolucionaris a Rússia.
1907 Triple Entesa entre França, la Gran Bretanya i Rússia.
1908 Segona crisi balcànica. Annexió de Bòsnia-Hercegovina per part d'Àustria-Hongria.
1909 Pacte entre Itàlia i Rússia que allunya més els italians de l'òrbita austroalemanya.
1912-1913 Guerres balcàniques. Tercera crisi balcànica. Fi de l'Imperi Turc a Europa.
1914 Assassinat de l'arxiduc d'Àustria Francesc Ferran a Sarajevo (28 de juny). Inici de la guerra austrosèrbia (28 de juliol). Manifestacions antimilitaristes a França i Alemanya i vagues a Rússia (27-30 de juliol). Assassinat del líder socialista francès Jean Jaurès (31 de juliol). Alemanya declara la guerra a Rússia (1 d'agost). Alemanya declara la guerra a França (3 d'agost). La Gran Bretanya declara la guerra a Alemanya (4 d'agost). El Japó entra en guerra (23 d'agost). Batalla del Marne (6 de setembre). Després de la batalla del Marne, el pla Schlieffen fracassa i, amb aquest, la guerra llampec.L'Imperi otomà entra en guerra (1 de novembre). Rússia declara la guerra a Turquia (2 de novembre). França i la Gran Bretanya declara la guerra a Turquia (3 de novembre).
1914-1915 Guerra de trinxeres a l'hivern.
1915 Davant del bloqueig marítim de l'Entesa, Alemanya inicia la guerra submarina (febrer). Ofensives alemanyes al front oriental: l'exèrcit rus ha de retirar-se de Polònia i Lituània (febrer-juliol). Tractat de Londres entre Itàlia i l'Entesa (26 d'abril). Itàlia entra en la guerra (23 de maig). Bulgària entra en la guerra, aliada amb els imperis centrals (setembre). Expedició franco-britànica fracassada pel control dels Dardanels (febrer-novembre).
1916 Les grans ofensives de la guerra de desgast: Verdun i Somme (les pèrdues són de 240.000 alemanys i de 275.000 aliats). Batalla de Verdun (21 de febrer). Inici de la batalla del Somme (1 de juliol). Romania entra en la guerra (agost). Els alemanys entren a Bucarest (6 de desembre). Nous fronts oberts: al Pròxim Orient la lluita contra l'imperi turc porta els britànics a Palestina i Mesopotàmia.
1917 Alemanya declara la guerra submarina (gener). Revolució Russa (febrer). Els Estats Units entren en guerra (6 d'abril). Revolució socialista a Rússia (octubre). Els bolxevics aconsegueixen el poder a Rússia (novembre). Armistici de Brest-Litovsk Els russos abandonen la guerra (15 de desembre). Independència de Finlàndia.
1918 El president nord-americà, Thomas Woodrow Wilson, proposa els seus 14 punts per a la pau, sol.licitant la creació de la Societat de Nacions (8 de gener). Tractat de Brest-Litovsk (capitulació russa) (març). Retorn a les grans ofensives: la superioritat de l'Entesa es posa en evidència (març-octubre). Romania signa la pau amb els imperis centrals (7 de maig). Armisticis de les potències centrals enmig de revolucions internes (octubre-novembre). Revolució a Alemanya (3-9 de novembre). Alemanya demana l'armistici (11 de novembre). Independència d'Estònia, de Letònia i de Lituània. Proclamació de la República a Hongria i a Polònia.
1919 Conferència de pau a París, sense la participació dels països vençuts (gener). Pacte fundacional de la Societat de Nacions (28 abril).Signatura del tractat de Versalles amb Alemanya (28 de juny). Signatura del tractat de Saint-Germain-en-Laye amb Àustria (10 de setembre) (independència d'Hongria, de Txecoslovàquia, de Polònia i de Iugoslàvia). Signatura del tractat de Neuilly amb Bulgària (27 de novembre). Instauració de la República de Weimar a Alemanya.
1920 Entra en vigor el Pacte de la Societat de Nacions (10 gener). Signatura del tractat de Trianon amb Hongria (4 de juny). Signatura del tractat de Sèvres amb Turquia (10 d'agost).
1921 Fixació de les reparacions de guerra alemanyes en 132 miliards de marcs or, a la conferència de París.
MAPA CONCEPTUAL DE LA 1a. GUERRA MUNDIAL
MAPA DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
Diapositives Slideshare de la I Guerra Mundial:
Primera Guerra Mundial. Antonio Nuñez. En català.
Dossier de la I Guerra Mundial: La Primera Guerra Mundial. Clio Rederis.
Projecte de la I Guerra Mundial: Cent anys de la I Guerra Mundial. Projecte de la Revista Sapiens.
Mapa de la I Guerra Mundial: Mapa de la Primera Guerra Mundial
Mapa d'abans i després de la I Guerra Mundial: Mapa d'abans i després de la Primera Guerra Mundial
Mapa dels Balcans: Mapa del Balcans. Després del 1914 i el 2008.
Mapa dels imperis el 1914 just abans de la Guerra
Cronologia de la I Guerra Mundial
2.10 PER QUÈ VA ESCLATAR UNA GUERRA MUNDIAL A EUROPA? CAUSES DE LA I GUERRA MUNDIAL
El sistema de aliances abans de la I Guerra Mundial
Activitat 1. La Conferència de Berlin. 1885
El repartiment d'Àfrica queda fixat en una cèlebre reunió, l'anomenada Conferència
de Berlín (1884-1885). Aquí tens un extracte de el text:
"En nom de Déu totpoderós.
La seva majestat el Rei d'Espanya; S.M. l'Emperador d'Alemanya, Rei de Prússia;
S.M. l'Emperador d'Àustria, Rei de Bohèmia, etc. (...)
Desitjant establir en un esperit d'enteniment mutu, les condicions més favorables
a el desenvolupament de el comerç i de la civilització en determinades regions
d'Àfrica, i assegurar a tots els pobles els avantatges de la lliure navegació pels
principals rius africans que desemboquen a l'oceà Atlàntic ; desitjosos, d'altra
banda, de prevenir els malentesos i les disputes que poguessin suscitar en el futur
les noves preses de possessió efectuades a les costes d'Àfrica i preocupats, a el
mateix temps pels mitjans d'augmentar el benestar moral i material de les poblacions
indígenes , han resolt (...):
1r Declaració relativa a la llibertat de comerç a la conca del Congo, les seves
desembocadures i països del voltant, amb disposicions relatives a la protecció dels
indígenes, dels missioners i dels viatgers, i a la llibertat religiosa.
2n Declaració referent a la tracta d'esclaus i les operacions que per terra o per
mar proporcionen esclaus per a la tracta.
3r Declaració relativa a la neutralitat dels territoris compresos en la conca
convencional d'Congo.
4t Acta de navegació del Congo.
5è Acta de navegació del Níger.
6è Declaració que estableix en les relacions internacionals regles uniformes
respecte a les ocupacions que d'ara endavant puguin verificar-se en les costes d'
el continent africà.
Article 34. Tota potència que d'ara endavant prengui possessió d'un territori
situat a la costa de el continent africà, però fora de les seves possessions actuals,
o que no posseint cap fins llavors, arribés a adquirir-lo, així com tota potència
que es faci càrrec en aquella d'un protectorat, acompanyarà l'Acta respectiva d'una
notificació dirigida a les restants potències signants de la present Acta, a fi de
posar-les en condicions de fa valer les seves reclamacions, si hagués lloc a elles.
Article 35. Les potències signants de la present Acta reconeixen l'obligació d'
assegurar, en els territoris ocupats per elles a la costa de el continent africà,
l'existència d'una autoritat suficient per fer respectar els drets adquirits i,
arribat el cas, la llibertat d' comerç i de trànsit en les condicions en què fos
estipulada. "
Conferència de Berlín. Acta General. Febrer de 1885.
Després de llegir el text respon a les preguntes següents:
- Quina finalitat tenia la Conferencia de Berlín?
- Quines va ser les seves verdaderes causes?
- Com es justifiquen els acords presos?
- Quines conseqüències tindran al continent africà?
Per reforçar el coneixement del període conegut com de "pau armada" i de les crisis que van precedir l'esclat de la Primera Guerra Mundial, podeu consultar el següent vídeo de TV3:
Les causes de la guerra. TV3 a la carta
Una vegada que heu acabat de veure el vídeo, podreu contestar de manera individual les preguntes següents:
- Quins conflictes s'amagaven a Europa darrera la calma aparent dels primers anys del segle XX?
- Quina o quines van ser les raons que van portar Áustria-Hongria a declarar la guerra a Sèrbia? Per què a continuació Alemanya va declarar la guerra a Rússia?
- Quins països aliats tenia Rússia?
- Quin va ser el primer páis que van envair els alemanys? Amb quin objectiu?
- Amb qui es van alinear els britànics? Quins en van ser els motius?
Activitat 3. Realitzeu per grups de 4 persones, un debat entre membres del bàndol de la Triple
Aliança i la Triple Entesa on discuteixen sobre qui té més possibilitats de guanyar la
Gran Guerra tot justificant cinc avantatges i cinc inconvenients de cada període.
Aquest debat ha d’estar enregistrat per àudio i ha de tenir una durada entre 5-10
minuts.
ACTIVITAT DE REFORÇ I D'AUTOAVALUACIÓ
1. Per situar-se en les complicades relacions internacionals i les rivalitats entre les potències europees que esclataren en la cruenta Primera Guerra Mundial, podeu fer la següent simulació de les seves causes:
Simulació de les causes de la I Guerra Mundial. historiasiglo20
Finalment, fes un esquema en claus sobre les causes de la I Guerra Mundial després d’estudiar-les.
2. Resumeix les causes i les crisis internacionals que van desencadenar l'inici de la Primera Guerra Mundial:
3. Completa aquestes oracions sobre els antecedents de la Primera Guerra Mundial amb els territoris del requadre:
França – Imperi otomà – Alemanya – Lorena – Àustria – Balcans - Rússia
• Després de la seva unificació ______________, es va convertir en la potència rectora de la política internacional.
• ____________reclamava a Alemanya les regions d’Alsàcia i _________________.
• L’_____________ s’estava desfent i i volien aprofitar la situació per augmentar el seu poder als __________.
4. Assenyala si són certes (C) o falses (F) aquestes afirmacions referides als antecedents de la Primera Guerra Mundial.
El príncep hereu de l’imperi austrohongarès va ser assassinat a Sarajevo (Sèrbia).
Àustria va declarar la guerra a Sèrbia.
Rússia va iniciar la mobilització contra Àustria i Alemanya.
Alemanya va declarar la guerra a Rússia, i després a França.
La Gran Bretanya va declarar la guerra a Sèrbia.
5. Completa aquest text amb les paraules del requadre:
Qüestió d’Orient – Triple Aliança – Pau Armada – Primera Guerra Mundial – Triple Entesa
- Entre el 1890 i el 1914 es van formar a Europa dos blocs militars enfrontats:Alemanya, Àustria i Itàlia van crear la ____________, mentre que França, Rússia i la Gran Bretanya van constituir la_________ . En aquest període, conegut com la ___________el temor mutu, els interessos colonials i les ambicions d’Àustria i Rússia als Balcans (l’anomenada____________ ) van provocar el conflicte entre els dos blocs, que va desembocar en la ________________.
6. Conèixer les causes directes de la guerra.
Assenyala l’esdeveniment que va desencadenar la Primera Guerra Mundial.
❏ El conflicte del Marroc.
❏ L’incident de Fachoda.
❏ L’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran.
❏ La política exterior de Guillem II.
❏ L’abandonament d’Itàlia de la Triple Aliança.
• Imagina que ets un periodista de principis de segle i elabores una portada per al teu diari.
a) Quin titular utilitzaries?
b) Quin espai donaries a aquesta notícia en la portada? Per què?
c) Quines fotografies o il·lustracions hi inclouries?
ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ
Activitat 1. Ampliar informació del text.
La Conferència de Berlín va ser convocada el 15 de novembre de 1884 a Berlín per debatre tres objectius principals: llibertat de comerç al Congo, llibertat de navegació als rius Congo i Níger, i acord sobre les formalitats d’annexió vàlida de territoris en un futur.
Al voltant d’una taula es van reunir catorze països: França, Alemanya, Bèlgica, Gran Bretanya, Portugal, Holanda, Àustria-Hongria, Dinamarca, Itàlia, Rússia, Suècia-Noruega, Espanya, Turquia i Estats Units.
Al voltant d’una taula es van reunir catorze països: França, Alemanya, Bèlgica, Gran Bretanya, Portugal, Holanda, Àustria-Hongria, Dinamarca, Itàlia, Rússia, Suècia-Noruega, Espanya, Turquia i Estats Units.
C. HERMANN, Audàcia i heroisme dels descobriments moderns
• Quin va ser l’objectiu principal d’aquesta conferència?
• Quins països que tenien colònies no hi van ser presents?
• Quins països creus que van portar el pes de les negociacions en la conferència? Per què?
Activitat 2. Si vols profunditzar sobre les causes de la guerra pots veure aquests vídeo en color de National Geographic, més llarg d'uns 20 minuts i ampliar el contingut de les causes:
Activitat 3. Llegeix els fragments següents:
"Una gran Sèrbia seria una atracció permanent per a tots els eslaus de Bòsnia i Hercegovina, de Croàcia ..., i constituiria un perill per a la tranquil·litat i la seguretat d’Àustria-Hongria. O Àustria-Hongria es procura unes garanties prou segures per mitjà d’una associació economicopolítica estreta amb Sèrbia engrandida, o, si Sèrbia no abandona la seva política antiaustríaca, la nostra monarquia estarà obligada a defensar ella mateixa els seus interessos "
Declaració del ministre austrohongarès d’afers exteriors,1912
"Parlar de pau està de moda. Però és en pro de la pau que estem construint uns pressupostos de guerra colossals. Ah, la pau, tan bona! L’aliment que devora la sang dels pobles. Enviar a les fàbriques metal·lúrgiques una allau de comandes per preparar la guerra és un truc vell. No, no, diuen és per assegurar més bé la pau. Cuirassats i més cuirassats...milions i més milions, déu n’hi do el llit tou d’aquesta bona deessa de la pau.Jean Jaurès (socialista francès)."
L’Humanité, 27 d’octubre del 1905
a.-Tipus de document. Context històric
b.-Quina és la idea principal de cada un dels textos
c.-Quines causes de la guerra es posen de manifest en els textos.
d.-Explica quin paper van tenir l’imperialisme, el nacionalisme i el militarisme en l’esclat de la guerra del 1914
Activitat 4.Explicar els antecedents de la guerra. Observa els gràfics següents sobre l'origen de la Primera Guerra Mundial.
• Quan va començar a créixer la despesa militar?
• Quin any va assolir el nivell més alt?
• Per què creus que les potències europees van incrementar aquestes despeses?
WEB D'AMPLIACIÓ I AUTOAVALUACIÓ
VÍDEOS D'AMPLIACIÓ:
2.11 EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN GUERRA
L'assassinat de l'arxiduc d' Àustria-Hongria: l'esclat de la guerra
Les declaracions de guerra entre els diferents països
Mapa del desenvolupament de la guerra
Les trinxeres
Video de la Primera Guerra Mundial:Artehistoria
Activitat 1. El desenvolupament de la guerra
Mireu aquest enllaç d'un vídeo fins als minut 3.20 de La 2 sobre la Primera Guerra Mundial:
El desenvolupament de la guerra. Para todos. La 2.
Una vegada que heu acabat de veure el fragment del vídeo, contesteu de manera individual les preguntes següents:
- Quin va ser el detonant d'aquest conflicte bèl.lic?
- Quins països formaven part del bloc dels aliats?
- Quin esdeveniment va fer entrar els EUA a la guerra? En quin bloc va posicionar-se?
- Per què el 1917 va ser un any de crisi en el desenvolupament de la guerra?
- Quins quatre imperis van desaparéixer com a conseqüència de la guerra?
- Busqueu informació sobre el paper que va tenir Espanya en aquest conflicte i feu una exposició a classe.
VIDEOS DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
Països neutrals i beligerants
Activitat 2. Desenvolupament de la Gran Guerra
Contesteu les següents preguntes després de visionar els dos vídeos l'anterior i el següent:
- Quines van ser les principals causes de la I Guerra Mundial?
- Quines dues aliances entre països hi havien abans de la Guerra?
- Nomena les fases de la guerra i els dos bàndols enfrontats.
- Quines conseqüències va tenir?
Mapa Flash animat de la Guerra
Activitat 3. El rol de les dones a la I Guerra Mundial
Les dones van assumir nous rols socials a causa de la Primera Guerra Mundial. Per parlar-ne, i per parlar dels canvis socials d'aquesta època, mireu aquest vídeo:
Els rol de les dones i els canvis socials a la I Guerra Mundial. TV3 a la carta
Una vegada heu consultat l'enllaç, contesteu de manera individual les preguntes següents:
- Quins fets van motivar que, duran els anys que va durar la guerra, les dones haguessin de fer feines que tradicionalment feien els homes?
- Com pots relacionar aquestes feines amb els nous rols de la dona durant la I Guerra Mundial?
- Quina relació hi ha entre la mobilització laboral de les dones durant el conflicte i el seu accés el dret de vot?
- Quin país va ser el primer que va permetre votar a les dones? Qun va poder fer-ho França?
- Quina va ser la primera dona que va guanyar el Premi Nobel de la Pau? Busqueu informació sobre Bertha von Suttner.
- Quins fets van accelerar el declivi de l'aristocràcia?
- Per què la guerra va deixar com a llegat un moviment sindical enfortit i organtizat?
Activitat 4. FILM: CAMINS DE GLÒRIA . Stanley Kubrick . LA VIDA A LES TRINXERES A LA I GUERRA MUNDIAL
Després de veure les escenes de la pel.lícula Camins de glòria de Stanley Kubrik responeu les següentes preguntes:
- Descriu el sistema de trinxeres en la I Guerra Mundial.
- Quines instal·lacions hi havia sota terra?
- Quin armament s'utilitzava?
- Quin era el més nou i avançat?
- Com s'intenta assaltar la línia enemiga?
- Quina era la dificultat?
Fragments de Camins de Glòria
Et pot ajudar per trobar informació aquest enllaç:
I Guerra Mundial. Historia siglo 20
Pel·lícula sencera.
Vídeo de Charles Chaplin: Así viven los soldados.
FOTOS DE LA I GUERRA MUNDIAL
ACTIVITATS DE REFORÇ
1.Classifica aquestes nacions en els dos bàndols que es van formar en la Primera Guerra Mundial.
Imperi otomà – Regne Unit – Àustria – Hongria – Estats Units – Alemanya – França – Rússia
Aliats:
Potències centrals:
3. Justifica perquè va ser "mundial" la Gran Guerra.
4. Digues si aquestes afirmacions sobre la 1a. G M són verdaderes (V) o falses (F):
5. Sintetitzar informació.
• Completa el quadre següent sobre els països que van combatre a la Primera Guerra Mundial
• Situa al costat de cada un l’any que van incorpora-se al conflicte
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
Activitat 1. Realitzeu per grups de 3 persones, un diari “digital” on narreu el desenvolupament dela Primera Guerra Mundial. Han d’aparéixer les principals batalles i moviments militars
de la guerra, així com les principals conseqüències.
Et pot ajudar el següent vídeo de la guerra de trinxeres:
També el següents vídeos del Canal 33 en català de la Batalla del Somme:
Per últim respon a les següents preguntes:
- Quina era la situació de les trinxeres en aquella zona?
- Quin era el pla del general britànic? Quins preparatius es dugueren a terme?
- Per què es van allistar la majoria dels soldats del 22è Batalló Manchester?
Activitat 2. L'entrada dels EUA a la guerra.
Fes un resum de les causes de la intervenció dels EUA a la I Guerra Mundial llegint el següent enllaç de la BBC:
Per què va intervenir els EUA a la I Guerra Mundial i va abandonar la neutralitat? BBC
Activitat 3. Analitzar imatges.
• Observa les imatges següents
a) Aquests elements bèl·lics, eren nous? b) Quin efecte van tenir?
• Després de veure les fotos de trinxeres a altres activitats respon a les següents preguntes:
a) A quin tipus de tàctica responien les trinxeres?
b) Quines conseqüències va provocar en la durada de la guerra? Per què?
• Observa aquesta fotografia.
a) Què et suggereix aquesta imatge? b) Què va suposar per a les dones la Primera Guerra Mundial
Activitat 4. Distingir les fases del conflicte.
• Ordena cronològicament les actuacions següents i digues a quina etapa de la guerra corresponen.
❏ Tractat de Brest-Litovsk.
❏ Batalla del Marne.
❏ Esclat de la revolució bolxevic.
❏ Batalla de Verdun.
❏ Entrada dels Estats Units en la guerra.
❏ Abdicació de Guillem II.
❏ Incorporació d’Anglaterra a la guerra.
❏ Armistici de Rethondes.
• Situa en el mapa els llocs següents.:
a) Verdun. b) Marne. c) Front occidental
VIDEO DE LA I GUERRA MUNDIAL EN IMATGES
VÍDEO DE LA TREVA DE NADAL:
WEB D'AMPLIACIÓ
Hemeroteca de La Vanguardia: Portades i diaris de la I Guerra Mundial a La Vanguardia.
ACTIVITAT D'AUTOAVALUACIÓ
Joc interactiu: Test de la I Guerra Mundial. Testeando.
Activitat 1. Conseqüències de la I Guerra Mundial
Per reforçar el coneixement de la posició dels països vencedors després de la Primera Guerra Mundial, podeu consultar el video següent de TV3:
Les fronteres després de la I Guerra Mundial. TV3 a la carta.
Una vegada heu acabat de mirar el vídeo, podreu contestar de manera individual les preguntes següents:
- En què va consistir l'acord Skyes-Picot? Quins països hi van participar? Quins territoris es van dividir?
- Mireu el mapa del Pròxim Orient el 1914. En quants estats van quedar dividit els territoris que ocupava l'Imperi otomà en finalitzar la guerra?
- De quins pobles diu el vídeo que no van aconseguir formar estats homogenis?
- Busqueu informació sobre l'estat actual de pobles com els xiïtes, els kurds o els sunnites.
- Per què creieu que es diu el vídeo que el final de la Primera Guerra Mundial va ser el preludi dels conflictes que van esclatar als segles XX i XXI?
Activitat 2. El Tractat de Versalles.
En la sèrie Les aventures del jove Indiana Jones s'escenifica el Tractat de Versalles amb Alemanya que imposava unes dures i humiliants condicions. L'escenari del Tractat de Versalles en el Saló dels Miralls del Palau de Versalles. La principal disposició del Tractat estipulava que Alemanya i els seus aliats acceptaven tota la responsabilitat moral i material de la guerra.
⬇Observeu en el video el representant d'Alemanya en les seves queixes i l'actitud de Clemenceau.
Contesteu:
a) Què és la Conferència de Paris?
b) Quins foren els distints tractats de pau?
c) Quines foren les condicions imposades pels països vencedors a Alemaya?
d) Quins personatges històrics apareixen en el video?
e) Raoneu la postura dels representants de França i d'Alemanya que apareixen al video.
Conseqüències demogràfiques: les víctimes
Conseqüències econòmiques
Conseqüències político-territorials: Europa abans i despres de la Guerra
Activitat 3. Comparació de mapes abans i després de la guerra.
- Quins eren els grans estats europeus l’any 1914?
- Quin sistema polític predominava a cadascun?
- Compara els mapes. Quins canvis territorials s’han produït desprès de la guerra? Hi ha canvis en els règims polítics?
Activitat 4. Comentari de text . Llegeix aquest comentari de text:
A les dones franceses
"Alemanya ha declarat la guerra malgrat els esforços de França, de Rússia i d’Anglaterra per mantenir la pau. A la crida de la pàtria, els vostres pares, els vostres fills i elsvostres esposos s’han alçat i han acceptat el repte. La incorporació a l’exèrcit de tots els qui poden portar armes deixen interromputs els treballs al camp: la collita està inacabada i la verema és imminent.
En nom del govern de la república, en nom de tota la nació, faig una crida al vostre coratge ius demano que mantingueu l’activitat al camp, que acabeu les collites de l’any i que prepareu les de l’any vinent.....Cal alimentar les ciutats i, sobretot, alimentar els qui defensen les nostres fronteres...Dempeus, dones franceses! "
René Viviani, president del Consell de Ministres, 1914
Respon a les següents preguntes:
a.-Quins tipus de documents són?
b.-Què esperava França de les dones? Quins arguments s’hi van fer servir?
c.-Quintipus de treball vanfer les dones?
d.-Valora el paper de les dones durant la 1ª Guerra Mundial.
e.-Continuarà sent el mateix desprès de la guerra?. Què van reivindicar les dones?
f.-Podríem relacionar la guerra amb el moviment sufragista. Busca informació sobre ell: fundació, objectius, mètodes....
ACTIVITATS DE REFORÇ
1. Fes un esquema en claus sobre les conseqüències de la IGM segons siguin demogràfiques, econòmiques, socials i polítiques.
2.
- Observa els mapes (del 1914 i del 1919) d'aquest apartat i compara’ls.
- Fes un llistat de les diferències que trobes, o sigui, explica els canvis territorials en relació a :
- Pèrdues de l'Imperi rus.
- Disgregació de l'Imperi Autrohongarès.
- Pèrdua de territoris alemanys.
- Quins nous Estats que es van formar després de la IGM?
- Quina és la causa d'aquestes variacions?
4. Per què els tractats de pau que es van signar a l’acabament de la guerra només van aconseguir la pau durant dues dècades?
5. Marca amb una X la resposta i/o respostes correctes.
a) La Primera Guerra Mundial es va desenvolupar sobretot a:
Amèrica. Europa. Àfrica. Àsia.
b) Quins d’aquests territoris va perdre Alemanya després de la Guerra?
Finlàndia. Lituània. Iugoslàvia. Estònia. Danzig.
c) Quin país va perdre Síria, Irak i Palestina, entre d’altres territoris?
Rússia. Turquia. Àustria. Regne Unit
d) Quina d’aquests estats es va formar a Europa després de la Primera Guerra Mundial?
França. Iugoslàvia. Itàlia. Alemanya.
e) Quin país sobra en aquesta llista?
Hongria. Iugoslàvia. Letònia. Àustria. Txecoslovàquia.
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
1. Llegeix el text següent i explica les tasques i el paper que van fer les dones durant la Primera Guerra Mundial:
França té "financeres", "ferroviàries" que netegen, controlen i registren, revisores de metro (...) i fins i tot conductores de tramvia. A les fàbriques de material bèl.lic, la mà d'obra femnina és l'últim recurs després de la contractació de civils. A la tardor del 1915 apareixen les primeres circulars ministerials que conviden els industrials a donar feina a dones allà on sigui possible; els cartells oficials, com també les oficines de reclutament, es multipliquen tant a París com a les províncies.
G.DUBY i M. PERROD (ed.). Historia de las mujeres en Occidente (traducció)
2. Analitzar les conseqüències de la guerra. Observa la imatge i fes les activitats.
En la fotografia es veuen els resultats de la guerra, amb pèrdues humanes, materials i econòmiques; especifica quin tipus de pèrdues es van donar en cada un dels casos.
a) Humanes: ferits, ________________________________________________________________
b) Materials: _____________________________________________________________________
c) Econòmiques: __________________________________________________________________
3. Escriu el nom dels tractats de pau en la Primera Guerra Mundial.
a)
b)
c)
d)
e)
• Relaciona els canvis territorials amb els països afectats.
a) Independència de Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània. 1. Alemanya.
b) Ampliada amb territoris de Rússia i Alemanya. 2. Imperi rus.
c) Annexió de Trento i Ístria. 3. Imperi austrohongarès.
d) Es va dividir en Turquia, Mesopotàmia, Palestina, Síria i Armènia. 4. Polònia.
e) Es va dividir en Àustria, Hongria, Iugoslàvia i Txecoslovàquia. 5. Itàlia.
f) Pèrdua de les colònies i devolució dels territoris ocupats. 6. Imperi otomà.
• Respon les següents preguntes sobre els canvis territorials .
a) Quins estats nous van sorgir després de la guerra?
b) Quins problemes van tenir?
c) Quins estats nous van desaparèixer després de la guerra?
4. Organitzar la informació. Llegeix els fragments que hi ha a continuació del tractat de Versalles.
Article 160. [...] Des d’aquell moment, la totalitat dels efectius de l’exèrcit que constitueix Alemanya no ha de passar de 100.000 homes. [...]
Article 160. [...] Des d’aquell moment, la totalitat dels efectius de l’exèrcit que constitueix Alemanya no ha de passar de 100.000 homes. [...]
Article 171. Està prohibit l’ús de gasos asfixiants, tòxics o similars, així com els líquids, o matèries o procediments anàlegs. [...]
Article 173. Quedarà suprimit a Alemanya tot servei militar universal obligatori.
Article 190. Queda prohibit a Alemanya construir o adquirir altres bucs de guerra que no siguin els destinats a substituir les unitats armades previstes al present Tractat. [...]
Article 231. Els governs aliats i associats declaren, i Alemanya reconeix, que Alemanya i els seus aliats són
responsables, per haver-los causat, de tots els danys i pèrdues infligits als governs aliats i associats i als seus súbdits a conseqüència de la guerra que se’ls va imposar per l’agressió d’Alemanya i els seus aliats. Article 232. Els governs aliats i associats reconeixen que els recursos d’Alemanya no són suficients. [...] Però igualment els governs aliats i associats exigeixen, i Alemanya s’hi compromet, que siguin reparats tots els danys causats a la població civil de cada una de les potències aliades. [...]
responsables, per haver-los causat, de tots els danys i pèrdues infligits als governs aliats i associats i als seus súbdits a conseqüència de la guerra que se’ls va imposar per l’agressió d’Alemanya i els seus aliats. Article 232. Els governs aliats i associats reconeixen que els recursos d’Alemanya no són suficients. [...] Però igualment els governs aliats i associats exigeixen, i Alemanya s’hi compromet, que siguin reparats tots els danys causats a la població civil de cada una de les potències aliades. [...]
Article 233. L’import d’aquests danys, que ha de reparar Alemanya, serà fixat per una Comissió interaliada, que es dirà Comissió de Reparacions. [...]
Tractat de Versalles, 29 de juny de 1919. Adaptat
CINEMA I HISTÒRIA
Sufragistes. Aquesta pel·lícula explica la història de les sufragistes angleses a tocar de la Primera Guerra Mundial. La majoria d’aquelles dones, que provenien de les classes treballadores, veien com les seves protestes pacífiques que reivindicaven una cosa tan fonamental com el dret de vot per a tota la ciutadania, només trobaven la desqualificació i la burla en l’establishment polític. Radicalitzades i cada cop més audaces, estaven disposades a perdre-ho tot a la recerca incansable de la igualtat: la seva feina, casa seva, els seus fills i les seves vides.
ACTIVITATS DE SINTESI
Defineix:
- Guerra de posicions
- Economia de guerra
- Armistici
- Societat de Nacions
- Reparacions de guerra
- Moviment espartaquista
ACTIVITATS D'AUTOAVALUACIÓ
Comprova el que has après de la I Guerra Mundial:
Test. Historiasiglo20
Hot pot. Canvis en el mapa d'Europa. Clio Rediris.
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
Activitat 1. Analitza el text a partir de les preguntes següents:
“A les parts contractants, considerant que per fomentar la cooperació entre les nacions i per
garantir la pau i la seguretat, els importa: acceptar certs compromisos de no recórrer a la
guerra; mantenir la llum del dia les relacions internacionals, fundades sobre la justícia i l’honor;
observar rigorosament les prescripcions del Dret internacional; (...) fer que regni la justícia i
respectar totes les obligacions dels tractats en les relacions mútues dels pobles; i adopten
aquest pacte que institueix la Societat de Nacions. ”
Pacte de la Societat de Nacions, 1919
- Què hi veig?
- Què interpreto?
- Quina conclusió en trec?
Activitat 2. Endevina el personatge.
Pistes:
1. Filla d'un
humil barreter, va arribar a fer-se amb el més selecte de la societat
internacional.
2. Va canviar
el seu nom i així ha passat a la història.
3. Va morir
encara jove i es va convertir en una autèntica llegenda.
4. De qui es
tracta? Amb quin nom és coneguda? Què significa el seu nom? Quins trets
biogràfics destacaries?
Activitat 3.
Llegeix el
text següent i explica les tasques i el paper que van fer les dones durant la Primera Guerra
Mundial.
França té
“financeres”, “ferroviàries”, que netegen, controlen i registren, revisores de
metro (...) i fins i tot conductores de tramvia. A les fàbriques de material
bèl·lic, la mà d’obra femenina és l’últim recurs després de la contractació de
civils. A la tardor del 1915 apareixen les primeres circulars ministerials que conviden
els industrials a donar feina a dones allà on sigui possible; els cartells
oficials, com també les oficines de reclutament, es multipliquen tant a París
com a les províncies.
G. Duby i
M. Perrod (ed.). Historia de
las mujeres en Occidente (traducció).
ACTIVITAT D'AVALUACIÓ
1. Llegiu els apunts de
classe, les presentacions que hi ha a l’espai virtual de l’assignatura i elaboreu
un esquema sobre la 1a guerra mundial que inclogui
·
Dates
·
Causes
·
Aliances prèvies al conflicte
·
Què vol dir “La pau armada”
·
L’espurna que va fer detonar el
conflicte
·
Mapa de les aliances en el moment
de l’inici del conflicte
·
Llistat dels països que es van
incorporant a cada bàndol al llarg del conflicte i dates.
·
Què vol dir que “la Primera Guerra Mundial” va ser una guerra de
desgast”?
·
Principals esdeveniments que
marquen les fases del conflicte.
·
Fi de la guerra
·
Conseqüències. Tractats de Pau
Plantejament
de preguntes i aportació d’hipòtesi. Feu-vos preguntes que podrien sortir a
l’examen, proposeu hipòtesi i documentar-vos per tal de respondre-les.
S’HA DE PRESENTAR AQUESTA TASCA EL DIA DE L’EXAMEN,
DINS AL DOSSIER.VIDEO JOC DE LA I GUERRA MUNDIAL: VALIANT HEART- THE GREAT WAR
Valiant Heart- The Great War és un video-joc que mostra l'altra cara de la guerra, basat en històries reals a partir de les cartes dels soldats.
Valiant Heart : enllaç al joc.
WEB D'AMPLIACIÓ
Els acords Sykes-Picot entre França i Gran Bretanya per repartir-se l'Orient Mitjà que tenen conseqüències avui en dia: Cent anys dels acord Sykes-Picot: quan els llapissos eren armes de destrucció massiva. La Vanguardia.
100 anys de la I Guerra Mundial: 100 anys de la Primera Guerra Mundial. Fundació Lumiere.
VÍDEOS DE SINTESI DE LA I GUERRA MUNDIAL
El mapa de Sebas
I Guerra en color: Castástrofe. Introductori.
LA I GUERRA MUNDIAL DELS ORÍGENS A LES CONSEQÜENCIES: The Guardian. El País.
Teniu un anàlisi de la guerra en veu de 10 historiadors tret de The Guardian i El País en castellà:
ACTIVITATS D'AUTOAVALUACIÓ
2.13 LA REVOLUCIÓ RUSSA: CAUSES I DESENVOLUPAMENT
Esquema de la Revolució Russa: Esquema de la Revolució Russa. INS Baix a Mar.
Powerpoints Slideshare de la Revolució Russa:
La Revolució Russa. Alfredo Rivero
La Revolució Russa_profesorfrancisco
Mapa de la Guerra Civil Russa: Mapa de la Guerra Civil Russa. Historiata
Activitat 1. Per reforçar el coneixement de la revolta de 1905 a la Rússia tsarista, els alumnes podran consultar l'enllaç següent:
La revolució de 1905
Una vegada que heu llegit el text, tant consultant els documents i enllaços proposats com també navegant per la pàgina referida a les conseqüències de la revolta, podran contestar de manera individual les preguntes següents:
- Per què va esclatar una revolta el 1905 a Rússia? Comenta'n les causes més profundes i els fets concrets amb els quals va esclatar el procés revolucionari.
- Què volien aconseguir amb la revolta els instigadors d'aquesta? Quins grups socials van donar suport al moviment?
- Com va reaccionar el tsar a les propostes? Resumeix els punts principals del Manifest d'Octubre.
- Quines van ser les conseqüències politiues de la Revolució de 1905?
- Quines conseqüències econòmiques i socials va tenir la Revolta del 1905?
CRONOLOGIA DE LA REVOLUCIÓ RUSSA
1855 Alexandre II, tsar de Rússia.1861 Abolició del feudalisme a Rússia: reformes d'Alexandre II (abolició de la servitud).
1881 Alexandre III, tsar de Rússia.
1883 Plekhànov forma la primera organització marxista russa (Emancipació del Treball).
1894 Nicolau II, tsar de Rússia.
1898 Lenin funda el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR).
1901 Organització del Partit Socialista Revolucionari o Partit Socialrevolucionari Rus (PSR).
1903 Escissió entre bolxevics i menxevics en el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR).
1904 Atemptat terrorista contra el ministre de l'Interior Plehve. Redacció de la plataforma dels "onze punts".
1904-1905 Guerra russojaponesa.
1905 Primera revolució russa. Derrota de Port Arthur davant el Japó (gener). Fets del "Diumenge Sagnant" (22 gener). Amotinament del cuirassat Pot'omkin (juny). Primeres vagues polítiques de la Revolució (octubre). Apareixen els primers soviets. Duma legislativa.
1917 Revolució burgesa (febrer) (Revolució de Febrer). Abdicació de Nicolau II. Govern provisional (Kerenski). Tesis d'Abril de Lenin preconitzant la Revolució socialista. Assalt al Palau d'Hiverjn Revolució socialista a Rússia (octubre) (Revolució d'Octubre) (novembre en el calendari occidental). Assalt al Palau d'Hivern (octubre). Els bolxevics aconsegueixen el poder a Rússia (octubre). Eleccions a l'Assemblea Constituent (novembre). Inici del sistema econòmic comunista. Armistici de Brest-Litovsk Els russos abandonen la guerra (15 de desembre). Independència de Finlàndia.
1918 Obertura i dissolució de l'Assemblea Constituent (gener). Signatura de la Pau de Brest-Litovsk (març). Independència d'Estònia, de Letònia i de Lituània. Assassinat del tsar de Rússia, Nicolau II, i de la seva família. El Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR) pren el nom de Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).
1918-1920 Guerra civil a Rússia. Intervenció estrangera. Exèrcits Blanc i Roig. Comunisme de guerra.
1919 Fundació de la Tercera Internacional o Internacional Comunista (Komintern) a Moscou.
1921 Comissió Estatal per a la Planificació. Inici de la Nova Política Econòmica (NEP) soviètica.
1922 Fi de la guerra civil a Rússia i creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Stalin, secretari general del partit comunista soviètic.
1923 Nova Constitució de l'URSS.
1924 Mort de Lenin. Poder d'Stalin.
1927 Expulsió del partit comunista i exili del líder bolxevic Lev Trotski.
1928 Aplicació del primer pla quinquennal a l'URSS.
1929 Inici de la dictadura personal de Stalin a l'URSS.
Activitat 2 . POWERPOINT DE LA REVOLUCIÓ RUSSA I L´EVOLUCIÓ DE LA URSS
Causes de la Revolució Russa:
Respon les següents preguntes llegint els difernts powerpoints que hi han després de les qüestions:
- Quines van ser les causes de la Revolució Russa?
- Cita els principals esdeveniments de la Revolució Russa i les seves fases.
- Quin va ser el seu principal líder?
- Qui va enfrontar la guerra civil russa?
- Com va generar a una dictadura personal de Stalin?
Powerpoints sobre la Revolució Russa:
Activitat 3. ESCENA DE LES ESCALES D´ODESSA D´EL ACORAZADO POTEMPKIN (1925) D´EINSENSTEIN.
Potemkin, un vaixell de guerra, aconsegueix atracar en el port d´ Odessa ( Ucraïna ), durant la setmana del 26 de Juny de 1905, després d' una llarga travesia plena d' aventures.us mariners del cuirassat Potemkin ja estan farts de maltractaments, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn amb larves de mosca, decideixen revoltar. Plena d'imatges expressives, gairebé com un àlbum fotogràfic, El cuirassat Potemkin representa la magnificació per la figura de les masses i les causes col.lectives.Estrenada a la primera dècada de la Revolució russa (1925) constitueix un rescat de la importància del Potemkin en el procés de la revolució fallida del 1905, antecedent de la revolta d'octubre de 1917.
Quins fets narra la pel·lícula?
Quina escena és una de les més famoses filmades mai pel cinema?
Investiga sobre el director de la pel·lícula Einsenstein. Té alguna pel·lícula més important per l'història del cinema?
Pel.lícula sencera
Activitat 4. Comentari d'imatge de la Revolució Russa
Observa detingudament la imatge i
analitza-la seguint les següents pautes:
1.
Identifica el tipus d'imatge (fotografia, caricatura, pintura, cartells...).
2. Fes una
descripció de la imatge: tema, diferents plànols, identifica els
personatges, l'actitud...
3. Indica
quina és la intencionalitat de l'autor.
4. Comenta
l'esdeveniment històric que representa i ubica la imatge en el context històric
(el tema, cronologia, destaca els fets més importants relacionats).
Et pot ajudar el següent enllaç d'El Rebost de Clio per fer el comentari:
La cartelleria soviètica:un recurs didàctic per a estudiar la Revolució Russa i el naixement de la URSS
ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ
Activitat 1. Realitzeu per grups de 3 persones, l’anàlisi cinematogràfic d’aquest documental que us
presentem a continuación : 200-250 paraules
Activitat 2. Feu un breu assaig sobre els principals capítols de Rebelió a la Granja de George
Orwell a partir d’aquest resum per capítols fent especial rellevància als principals
esdeveniments de la Revolució Soviètica 200-250 paraules
Activitat 3. Analitzar una notícia de premsa. Llegeix aquest text i contesta les preguntes.
La
família de Nicolau II, últim tsar de Rússia, executada a Iekaterinburg
al juliol del 1918 pels bolxevics i canonitzada per l’Església ortodoxa,
descansarà al complet ben aviat a la catedral de Pere i Pau de Sant
Petersburg. Pendents encara dels resultats dels tests d’ADN, uns
arqueòlegs van anunciar haver trobat gairebé amb tota seguretat els
cossos dels dos membres de la família reial que encara faltaven per
aparèixer: el del tsarévitx Alexis, l’únic fill mascle del tsar Nicolau
II, i el de la seva germana, la gran duquessa Maria. Les altres tres
duquesses (Tatiana, Olga i Anastàsia), el tsar Nicolau, la seva esposa
Alexandra Fiodorovna i altres membres del seu seguici van ser enterrats
l’estiu del 1998. [...] El tràgic final de l’última família reial que va
governar Rússia es va produir a l’estiu del 1918. Al març del 1917, dos
mesos després de l’enderrocament de la monarquia, el Govern provisional
va posar Nicolau II i la seva família sota arrest domiciliari al palau
Alexander, a Tsarskoie Selo.
A l’agost del 1917, el Govern va traslladar els Romanov a la casa de Tobolsk. A l’octubre del 1917, els bolxevics van prendre el poder i les condicions del seu arrest domiciliari van empitjorar. L’aparició de la rebel·lió del moviment blanc, que es va enfrontar als comunistes, va decidir el destí dels Romanov. La família, que havia estat traslladada a Iekaterinburg i empresonada, vivia els seus últims dies. El 17 de juliol de 1918, a les 2.30 hores, van ser afusellats. El 1989 es va publicar un acurat informe sobre el que va passar aquella nit. L’execució va tenir lloc quan les unitats de la legió txecoslovaca de l’Exèrcit blanc, que intentaven retirar-se fora de Rússia, s’acostaven a Iekaterinburg. Tement que poguessin intentar rescatar la família reial, els comunistes van decidir executar-los. El primer a morir va ser l’emperador Nicolau II, amb múltiples impactes de bala al pit i al cap. Les últimes a morir van ser les quatre grans duquesses.
El Periódico , 25 d’agost de 2007. Adaptat
A l’agost del 1917, el Govern va traslladar els Romanov a la casa de Tobolsk. A l’octubre del 1917, els bolxevics van prendre el poder i les condicions del seu arrest domiciliari van empitjorar. L’aparició de la rebel·lió del moviment blanc, que es va enfrontar als comunistes, va decidir el destí dels Romanov. La família, que havia estat traslladada a Iekaterinburg i empresonada, vivia els seus últims dies. El 17 de juliol de 1918, a les 2.30 hores, van ser afusellats. El 1989 es va publicar un acurat informe sobre el que va passar aquella nit. L’execució va tenir lloc quan les unitats de la legió txecoslovaca de l’Exèrcit blanc, que intentaven retirar-se fora de Rússia, s’acostaven a Iekaterinburg. Tement que poguessin intentar rescatar la família reial, els comunistes van decidir executar-los. El primer a morir va ser l’emperador Nicolau II, amb múltiples impactes de bala al pit i al cap. Les últimes a morir van ser les quatre grans duquesses.
El Periódico , 25 d’agost de 2007. Adaptat
• Organitza les dates que s’ofereixen a la notícia. Quan van ser assassinats? Quan es van trobar els cossos?
• Per què creus que va ser assassinada la família reial? Creus justificada aquesta decisió? • Què era el moviment blanc?Activitat 4. Comprendre un text. Llegeix el fragment de les tesis d’abril i després completa l’esquema
Activitat 5.
Distingir les etapes de la formació de l’URSS.
• Relaciona els personatges amb les formes de govern i amb els esdeveniments
• Relaciona cada etapa de la Revolució russa amb el personatge més característic. a) Revolució de febrer: b) Revolució d’octubre:
Activitat 6.
Entendre definicions. Llegeix els textos següents i contesta (les paraules en negreta et poden donar pistes).
La dictadura del proletariat , és a dir, l’organització de l’avantguarda dels oprimits com la classe dominant , amb el propòsit de suprimir els opressors, no pot resultar simplement en una expansió de la democràcia, la qual, per primera vegada, esdevé democràcia per als pobres, democràcia per al poble, i no pas democràcia per als sacs de diners, la dictadura del proletariat imposa una sèrie de restriccions en la llibertat dels opressors, els explotadors, els capitalistes. Els hem de suprimir per alliberar la humanitat de l’esclavatge assalariat; la seva resistència ha de ser aixafada per la força; és evident que no hi ha llibertat ni democràcia allí on hi ha supressió i on hi ha violència.
LENIN, Dictadura del proletariat
El proletariat se servirà del seu poder polític per arrabassar pas a pas a la burgesia tot el seu capital, centralitzar tots els instruments de producció en mans de l’estat , és a dir, del proletariat organitzat com a classe dominant , i incrementar amb la major rapidesa possible el cúmul de forces productives. En un principi, tot plegat sols és possible, naturalment, per mitjà d’ intervencions despòtiques en el dret de propietat i en les relacions burgeses de producció, és a dir, mitjançant mesures que poden semblar econòmicament insuficients i insostenibles en si mateixes, però que, en el transcurs de tot aquest moviment, van, en el seu abast, més enllà de si mateixes i resulten imprescindibles per a la transformació radical de tot el sistema de producció.
MARX, ENGELS
• Com diu Lenin que cal arribar a la dictadura del proletariat?
• Per la seva banda, com diu Marx que s’ha de realitzar?
• Quines diferències trobes entre el llenguatge de l’un i l’altre manifest?
• Què considera Lenin que és la democràcia i com cal posar fi als «sacs de diners»?
• Quins passos ha de seguir, segons Marx i Engels, la revolució del proletariat?
• Creus que es va dur a terme una dictadura del proletariat tal com s’indicava en la teoria
ACTIVITAT DE REFORÇ
Activitat 1 . Redacteu un tema sobre la Revolució Russa l'índex del qual
podria ser el següent:
1. Situació de Rússia a començaments del s. XX
2. L'entrada en la IGM i les seves conseqüències.
3. La Revolució burgesa de Febrer.
4. La Revolució socialista d'Octubre.
Activitat 2. Observa la imatge següent:
- A qui representa?
- Quin poder polític tenia el personatge central?
- Quin sistema polític personifica?
- Fins quan va durar a Rússia aquest sistema polític?
- Per què?
Ordena els fets següents relacionats amb la Revolució Russa:
- Primera revolta d’obrers i soldats.
- Formació
d’un govern provisional.
- Decrets
sobre el repartiment de terres.
- Signatura del tractat de Brest-Litovsk
- Abdicació
del tsar Nicolau II.
- Assalt
al Palau d’Hivern.
- Primer
govern comunista
- Formació
dels soviets
Activitat 4. Analitza el mapa de la Guerra Civil russa i respon:
a) A quines zones havia triomfat la revolució bolxevic a principis del 1918? Anomena els principals núclis urbans dominats pels bolxevics.
b) Quines regions van quedar fora del control bolxevic? Assenyala els nuclis més importants en mans dels contrarevolucionaris.
Activitat 5.
Assenyala si les afirmacions següents sobre la revolució russa son certes (C) o falses (F)1
La duresa de la repressió de les manifestacions contra l’entrada de Rússia el 1914 en la Primera Guerra Mundial, va augmentar el malestar social i va afavorir la unió de l’oposició al tsar.
La duresa de la repressió de les manifestacions contra l’entrada de Rússia el 1914 en la Primera Guerra Mundial, va augmentar el malestar social i va afavorir la unió de l’oposició al tsar.
La Revolució de Febrer de 1917 va portar els bolxevics al poder.
La Revolució de Febrer de 1917 va portar els menxevics al poder.
La Revolució d’Octubre de 1917 va portar els bolxevics al poder.
Tothom va acceptar el triomf de la Revolució d’Octubre de 1917.
La Revolució d’Octubre de 1917 va originar el primer Estat socialista de la història.
Activitat 6.
Relacionar esdeveniments.
• Uneix els fets següents amb el moment en què es van produir.
Activitat 7.
L’URSS i l’internacionalisme. Indica si les frases següents són veritables(V) o falses (F) i converteix aquestes últimes en veritables.
❏ Lenin pensava que no calia estendre la revolució fora de l’URSS.
❏ El 1919 es va crear la Tercera Internacional i s’hi van convidar representants de diferents països.
❏ La Komintern tenia com a intenció posar fi al comunisme a la resta del món.
❏ Cap dels partits comunistes no va seguir el model del PCUS.
❏ Els partits comunistes es van organitzar com a partits molt centralitzats i poc democràtics.
ACTIVITATS DE SINTESI
Repassa el que has estudiat sobre la Revolució Russa (fes-ne un resum o un esquema) i respon:
- Com era la economia russa abans de 1917?.
- S'havia iniciat la revolució industrial?
- Quin era el grup social majoritari i qui constituia la classe dominant?
- Quin tipus de sistema polític hi havia al 1914?.
- Explica qui eren i volien els liberals i els bolxevics.
- Per què va intervenir Russia a la IGM?.
- Indica quines conseqüències socials i polítiques va suposar la revolució de febrer.
- Quina era la situació de les mases populars l'estiu de 1917?. Què volien?.
- Indica quines mesures socials i polítiques immediates va prendre el govern bolxevic.
- Quins eren els màxims components d'quest govern?
- Quins grups socio-polítics s'oposaven als bolxevics?. Quina conseqüència va comportar?
- Quins tipus d’Estat és l’URSS
- Defineix: tsarisme, menxevic, bolxevic, Duma, Soviet, Exèrcit Blanc.
Academia Play
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
Pots aprofundir i saber de la Revolució Russa amb aquest vídeo llarg del Canal de Historia. Fes un esquema complet de la Revolució: causes, fases i desenvolupament:
Vídeo de les valoracions de la Revolució Russa 100 anys després. 30 minuts, TV3:
AVALUACIÓ FINAL
Treballar en grup.
Dividiu la classe en dos grups:
1. L’un ha de buscar informació sobre les teories de Marx, i si aquestes van ser aplicades amb èxit a l’URSS.
2. Un altre ha d’investigar sobre altres països en què hagin existit o encara existeixin règims comunistes.
• Després exposeu a classe els resultats de les vostres recerques.
