1774 Lluís XVI, rei de França.
1776 Destitució de Turgot com a ministre d'Hisenda. És substituït per Necker (fins 1781).
1787 Assemblea dels Notables per a intentar solucionar la crisi financera. El Parlament de París exigeix la convocatòria dels Estats Generals.
1788-1789 Revolta dels privilegiats.
1788 Avalots populars a Dijon, Pau, Grenoble i Rennes (maig-juny). Necker, de nou ministre d'Hisenda.
1789 Convocatòria dels Estats Generals (24 gener). Redacció dels Cahiers de Doléances (febrer-abril). Obertura a Versalles dels Estats Generals (5 maig). El Tercer Estat es constitueix en Assemblea Nacional (17 juny). Jurament del Jeu de Paume (20 juny). Assemblea Nacional Constituent (9 juliol).
1789-1791 L'Assemblea Constituent.
1789 Presa de la Bastilla (14 juliol). Comença la Gran Por (20 juliol). Abolició del règim feudal (4 agost). Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (26 agost). Marxa a Versalles: el rei és obligat a signar els decrets d'agost i a fixar la seva residència a París (5 octubre); trasllat forçat del rei i la Cort a París (5-6 octubre). Fundació del Club dels Jacobins. Nacionalització dels béns eclesiàstics (2 novembre). Emissió dels assignats (14 desembre).
1790 Abolició de la noblesa (19 juny). Constitució Civil del Clergat: els eclesiàstics es converteixen en funcionaris de l'Estat (12 juliol).
1791 Llei Le Chapelier: prohibició de les vagues i associacions de treballadors (14 juny). Intent de fugida del rei i la seva família: es reconegut i retingut a Varennes (20-21 juny). Concentració popular a París (es demana el destronament del rei) i repressió militar (Lafayette): les tropes disparen (matança del Camp de Mart) (17 juliol). Proclamació de la Constitució, que estableix la Monarquia parlamentària (3 setembre). Es reuneix l'Assemblea Legislativa (octubre). El rei accepta la Constitució (14 desembre). Fundació dels primers clubs polítics de dones. Publicació de la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana, d'Olympe de Gouges.
1791-1792 L'Assemblea Legislativa.
1792 França declara la guerra a Àustria (20 abril). La Guàrdia Nacional protegeix París (juny). Manifest del duc de Brunswick (25 juliol). Assalt al palau de les Tulleries: formació de la Comuna de París i destitució (empresonament) del rei (10 agost). Victòria francesa a Valmy (20 setembre).
1792-1793 La Convenció Girondina.
1793 Proclamació de la República Francesa (22 setembre).Comença el nou calendari republicà (22 setembre).Lluís XVI és executat (21 gener). França declara la guerra a Anglaterra i als Països Baixos (1 febrer). Revolta de la Vendeé (març). Creació del Tribunal Revolucionari (març). Creació del Comitè de Salvació Pública (6 abril).
1793-1794 La Convenció Jacobina.
1793 Aixecament dels sans-culottes. Govern jacobí (31 maig-2 juny). Detenció dels girondins (2 juny). Proclamació de la Constitució republicana de l'any I (24 juny). Marat és assassinat (13 juliol). Servei militar obligatori (23 agost). Llei del Màximum General (29 setembre). Començament d'El Terror (10 octubre).
1794 Hébert i altres radicals són executats (24 març). Danton i altres moderats són executats (5 abril). Últims esclats populars revolucionaris, durament reprimits (maig-juny). Victòria decisiva de les tropes republicanes a Fleurus (Bèlgica) sobre Àustria (26 juny). 9 de Termidor: caiguda i execució de Robespierre, Saint-Just i 20 dels seus partidaris (27 juliol).
1794-1795 La Convenció Termidoriana.
1794 Abolició del Màximum General (24 desembre).
1795 Cessament de l'emissió d'assignats (19 febrer). Fracassa una sublevació sans-culotte (12 de Germinal) (1 abril). Supressió del Tribunal Revolucionari (31 maig). Proclamació de la Constitució de l'any III (22 agost). Fracassa un aixecament reialista (13 de Vendimiari) (5 octubre).
1795-1799 El Directori.
1795 Es forma el primer Directori (31 octubre).
1796 Conjura dels Iguals. Babeuf i els Iguals són detinguts (10 maig).
1797 Execució de Babeuf (27 maig). Fallida de l'Estat. Cop d'Estat d'alguns directors, recolzats per Napoleó Bonaparte (18 de Fructidor) (4 setembre).
1798 Napoleó Bonaparte comença l'expedició a Egipte (19 maig). Victòria de Bonaparte a les Piràmides. Derrota de la flota francesa a Abu Qir enfront dels britànics (1 agost).
1799 Napoleó Bonaparte torna a França (9 octubre). 18 de Brumari: Cop d'Estat de Napoleó Bonaparte (9 novembre). Final de la revolució. Constitució de l'any VIII. Napoleó, Primer Cònsol.
Principals esdeveniments de la revolució
Període Any Data Esdeveniments
Assemblea Nacional Constituent
(1789-1791) 1789 17 juny Constitució de l'Assemblea Nacional.
1-15 juliol Moviments camperols.
14 juliol Sublevació del poble de París: presa de la Bastilla, fortalesa-presó.
4 agost Abolició del feudalisme.
6 agost Lluís XVI, a París.
26 agost Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
2 novbre. Nacionalització dels béns de l'Església.
1790 14 juliol Federació de la Guàrdia Nacional.
24 agost Constitució civil del clergat.
1791 20 juny Lluís XVI fuig de París i és capturat a Varennes-en-Argome.
30 setbre. Constitució de 1791.
Assemblea Legislativa
(1791-1792) 1792 20 abril Guerra contra Àustria (que aviat esdevé guerra europea).
10 agost Caiguda de Lluís XVI.
Convenció Nacional
(1792-1795) 1792 22 setbre. Proclamació de la República i instauració del nou calendari.
1793 21 gener Execució de Lluís XVI.
març Revolta camperola de La Vendée.
2 juny Els muntanyesos al poder.
juny Constitució de 1793.
10 setbre. Proclamació del govern revolucionari d'excepció.
17 setbre. Detencions en massa de sospitosos.
29 setbre. "Màximum general" de preus i salaris.
1794 març-abril Execució de dirigents radicals i moderats.
27 juliol Caiguda de Robespierre.
1795 9 febrer Pau amb Prússia.
1 abril Annexió de Bèlgica.
abril-maig Revoltes dels sans-culottes a París.
16 maig Pau amb els Països Baixos.
22 juliol Pau amb Espanya.
17 agost Constitució de 1795.
5 octubre Insurrecció reialista a París.
Directori
(1795-1799) 1796 10 maig Detenció de Babeuf i els Iguals.
10 octubre Pau amb Nàpols.
1797 19 febrer Pau amb el papat.
5 abril Pau amb el Piemont.
18 abril Armistici amb Àustria i fi de la guerra europea.
3-4 setbre. Detenció dels conspiradors reialistes.
18 octubre Tractat de pau de Campo Formio.
1798 11 maig Cop d'estat contra els jacobins.
1 juliol Campanya d'Egipte. Reinici de la guerra a Europa.
5 setbre. Establiment definitiu del servei militar obligatori i universal.
1799 19 juny Cop d'estat: els jacobins al poder.
9 novbre. Cop d'estat de Napoleó: inici del Consolat.
AVALUACIÓ INICIAL
-
Expliqueu què vol dir Revolució.
-
Qui va dirigir les revolucions burgeses?
-
Què suposa políticament una Revolució burgesa:
a) acabar amb la monarquia
b) acabar amb la monarquia absoluta
c) establir una democràcia.
-
Els objectius socials de la Revolució burgesa són:
a) establir una societat jerarquitzada
b) acabar amb els privilegis
c) establir una societat classista
- Definiu:
- L'època de les revolucions
- Constitució
- nació
- nacionalisme.
- 1.Expliqueu què significa"separació de poders" i sobirania nacional".
Dossier de la Revolució Francesa i les revolucions liberals i nacionals. Buxaweb: Dossier Revolucions Liberals
Powerpoint de la Revolució Francesa i les revolucions liberals INS Baix a Mar: Revolucions liberals burgueses
Powerpoint de la Revolució Francesa i les revolucions liberals INS Baix a Mar: Revolucions liberals burgueses
Materials educatius e la Revolució Francesa: La revolució francesa. ntic.educacion.es
Esquemes de tota la unitat didáctica: Mapes i esquemes complementaris per estudiar “1789-1848”. Historiadores histéricos.
Mapa de les revolucions liberals i nacionals a Europa el s. XIX
6. Vídeo resum de les revolucions liberals i nacionals del s. XIX:Les grans revolucions. Artehistoria:
- Després de veure el vídeo sintetiza les grans revolucions liberals i les nacionals durant finals del s. XVIII fins la década dels anys setanta del s. XIX
Cronologia de les revolucions liberals i nacionals del s.XIX
1.6 PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA.
Powerpoint de la Revolució Francesa: L'era de les revolucions. La Revolució Francesa.
Activitat 1. L'enllaç següent correspon a una pàgina web que explica el context en què es va produir la Revolució Francesa i la seva posterior evolució:
http://www.claseshistoria.com/revolucionesburguesas/%2Btextotouchard.htm
Centrarem la nostra atenció en els epígrafs que descriuen les causes de la revolució:
-Elaboreu un esquema o mapa conceptual amb els elements clau de la societat, política i economia de l'Antic Règim.
-Organitzeu-vos en grups i escolliu un pensador pertanyent al corrent de la Il.lustració.
-Busqueu informació sobre la vida i l'obra d'aquest personatge i de la seva aportació a la Il.lustració. Després realitzeu una exposició oral davant la resta dels companys i companyes.
-Expliqueu les causes econòmiques de la Revolució Francesa utilitzant els termes "crisi de la subsistència", "dèficit públic" i bancarrota".
Activitat 2. Fes un visionat al següent vídeo per poder respondre a les següents preguntes de les causes de la Revolució Francesa:
- a) Què són els Quaderns de Queixes? Quan i per què es van elaborar? Per què constitueixen una font important per conéixer les causes de la Revolució?
- b) Quines eren les principals peticions de cada un dels tres estaments? Classifica les reinvidicacions segons que siguin polítiques, econòmiques o socials.
- c) Per què els diputats del Tercer Estat van abandonar els Estats Generals? Explica quin conflicte va motivar la seva decisió.
ACTIVITAT DE REFORÇ
Apunts per estudiar:Les causes de les Revolucions burgeses.
La burgesia voldrà fer la revolució per una sèrie de causes:
-econòmiques: la burgesia considera que la política econòmica de l’Antic Règim no permet un desenvolupament del capitalisme i això li perjudica.
-socials: la burgesia considera que la societat estamental li perjudica perquè la burgesia no té privilegis.
-polítiques: la burgesia considera que l’Estat Absolut li perjudica perquè no li permet tenir poder polític ja que el rei tenia el poder legislatiu, executiu i judicial.
-ideològiques: la burgesia considera que les idees tradicionals, la cultura i els valors que hi havia no li convenen i comença a buscar altres idees. Els intelectuals que van crear aquestes noves idees es diran il.lustrats i el moviment ideològic que defensaran es nomenarà Il.lustració. Els seus principis seran de seguida acceptats per la burgesia.
Exercici 1
- Fes un esquema en claus sobre les causes de les revolucions burgeses.
- Situa en un eix cronològic: l'Antic Règim, l'època de les revolucions.
- Consulta l’apartat L’esclat de la Revolució Francesa i assenyala les causes que van provocar l’esclat d’una revolució a França: ❏ Les males collites des del 1760. ❏ L’epidèmia de pesta. ❏ L’augment de les despeses de la cort. ❏ Els impostos elevats. ❏ La difusió de les idees dels il·lustrats. ❏ Les guerres freqüents amb altres països. ❏ La pujada dels preus. ❏ L’enfrontament entre noblesa i burgesia.
- Ordenar cronològicament. Quins esdeveniments van passar abans? Ordena de l’1 al 6. ❏ Presa de la Bastilla. ❏ Convocatòria dels Estats Generals. ❏ Aprovació de la Declaració de Drets. ❏ Jurament del Joc de Pilota. ❏ La «gran por» al camp. ❏ La reunió de l’Assemblea Nacional.
• En quin any van tenir lloc? ❏ 1789. ❏ 1791. ❏ 1805. ❏ 1792. • Quins esdeveniments et semblen més importants per a l’inici de la Revolució? Per què?
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
1. Entendre les causes de la Revolució Francesa.
• Llegeix el fragment següent escrit per un representant del tercer estat i respon les preguntes.
Què és el tercer estat? Tot.
Què ha estat fins ara? Res.
Què demana? Ser alguna cosa.
a) Per què l’autor diu que el tercer estat ho és «tot»?
b) A què creus que es refereix quan demana que sigui «alguna cosa»?
• Imagina que ets un representant del tercer estat que acut a la reunió de l’Assemblea Nacional.
a) Quines reclamacions presentes per al teu grup social i com les justifiques?
b) Què dirires per convèncer altres membres del teu
2. Analitza les causes de l'elevat preu de blat abans de la Revolució Francesa i relaciona-ho amb una de les causes de la Revolució.
ACTIVITATS D'AUTOAVALUACIÓ
1.7 EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)
Powerpoints de la Revolució francesa:
https://www.slideshare.net/osruba77/revfrancesa-3-3997869View more presentations from osruba77.
Línea del temps de la Revolució Francesa:
https://www.timetoast.com/timelines/revolucion-francesa-360d7c6e-03b9-4c29-ac67-985a6e08ff20
Divisió de poders a la Revolució Francesa
Partits de la Revolució Francesa
Diferents esquemes de la Revolució Francesa
Fases de la Revolució Francesa
Activitat 1. Nomena les diferents etapes de la Revolució Francesa i les seves
característiques. Pots utilitzar tant el powerpoint, la Cronologia de dalt i els següents vídeos:
Activitat 2. Aquest enllaç correspon a una pàgina web que explica les successives etapes de la Revolució Francesa:
https://www.slideshare.net/vicentaros/revoluci-francesa-1789-1799?related=1&utm_source=tiching&utm_medium=referral
Identifiqueu a quina fase de la Revolució Francesa corresponen:
- L'Assalt a la Bastilla va inciar una sèrie de revoltes arreu del país.
- Es va instaurar una Comuna revolucionària que va destituir i arrestar el rei.
- El poder executiu va quedar en mans de cinc membres i el Legislatiu descansava en dues cambres.
-Es van executar líders significatius de la Revolució Francesa, com Danton o Hébert.
- La noblesa, el clergat i l'estament popular es van reuir el 5 de maig de 1789 per solucionar el problema financer.
- Els girondins van decidir declarar la guerra a Àustria.
Activitat 3: El paper de les dones a la Revolució Francesa: el cas de Olympe de Gouges
Llegeix el següents documents de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà:
https://ciahistoria.wordpress.com/2014/01/09/declaracion-de-derechos-del-hombre-y-del-ciudadano-1789/
Revista Sapiens. Declaració del Drets de l'Home i el Ciutadà.
Compara'l amb aquests textos que pertanyen a La declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadania escrit per Olympe de Gouges:
https://ciahistoria.wordpress.com/2008/02/15/textos2/
Revista Sapiens. Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadania. Olympe de Gouges
1. Elabora una breu biografia de Olimpia de Gouges.
2. Explica la contradicció en la que van incórrer els revolucionaris francesos a l' hora de abordar el tema de los dret de la dona.
3. Compara la Declaració de Dret de l'Home i del Ciutadà (1789) i la Declaració de Drets de la Dona i la Ciutadania (1791). Com penses que va redactar Olimpia de Gouges el seu document?
Activitat 4: Debat entre opcions ideològiques de la Revolució Francesa.
Tasques a realizar:
1. Realitzeu per grups de 3-5 persones, un debat entre un jacobí, un girondí, una
il·lustrada i un personatge de la vostra elecció on discuteixen sobre les següents
temàtiques. Aquest debat ha d’estar enregistrat per àudio i ha de tenir una durada
entre 5-10 minuts.
a. Paper del monarca
b. Tracte a l’Església catòlica
c. Situació de la dona
d. Relacions internacionals
e. Tipus de sufragis
f. Altres temes addicionals. Fins a +2p cada temàtica.
Us poden ajudar les biografies d'aquests personatges de la Revolució Francesa:
Protagonistes de la Revolució Francesa. Revista Sapiens.
MÚSICA I HISTÒRIA
Els esdeveniments de la Revolució Francesa a ritme de Lady Gaga
'
La Marsellesa: himne francès i de la Revolució
ACTIVITATS DE REFORÇ
Activitat 1. Relaciona les 2 columnes:
Revolució científica El Tercer Estat ha de tenir el control polític
I.lustració Ministre d'Hisenda
Dolentes condicions meteorològiques Sol.liciten que es voti individualment
Noblesa Crisi de subsistència
Burgesia Grup social que monopolitza els càrrecs de l'Estat
Guerres contra Anglaterra Grup social amb gran empenta econòmica
Estats Generals Crisi fiscal
Tercer Estat Segle XVIII
Sièyes Es reuneixen per separat els 3 estaments
Calonne
Activitat 2.
Analitza el text. “Declaració Drets de l’Home i el Ciutadà”. Entre les dues opcions tria’n
una i explica el seu significat. 25 paraules
Article 1. Tots els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials només
poden estar fonamentades en la utilitat comuna.
Article 10. Ningú no ha de ser molestat per les seves opinions, fins i tot religioses, sempre que
la seva manifestació no alteri l’ordre públic establert per la llei (...)
Activitat 3. Relaciona el principi de cada text amb la continuació que li correspon.
Activitat 4. Completa la taula i situa els esdeveniments següents en l’etapa corresponent de la Revolució Francesa:
a) Confiscació dels béns del clergat.
b) Supressió dels privilegis.
c) Constitució de 1795.
d) Guerra amb Àustria i Prússia.
e) Constitució de 1793.
f) Execució del rei.
g) Política del Terror.
h) Declaració de Drets
Activitat 5. Relaciona cada fet de la Revolució Francesa amb la seva imatge:
Activitat 6. Escriu el nom de l'etapa de la Revolució Francesa que correspon:
1. Monarquia constitucional 2. República social 3. República conservadora
Directori:
Convenció Nacional:
Constitució de 1791:
Assemblea Legislativa:
Constitució de 1795:
Revoltes contrarevolucionàries:
Activitat 7. Conèixer els partits politics de la Revolució Francesa.
• Uneix les característiques següents amb el partit polític que hi correspongui.
1. Girondins
2. Jacobins o montagnards
2. Jacobins o montagnards
a) Partit contrari a la monarquia i propens a una democràcia
descentralitzada. Van agafar el nom de la seva ubicació a les zones
altes dels bancs de l’Assemblea. Propers a la burgesia, van rebre el
suport dels sans-culottes .
b) Nom donat a un grup polític moderat i federalista que estava format per diferents diputats procedents de Gironda. Pertanyien majoritàriament a la burgesia provincial dels grans ports costaners
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ I DE SÍNTESI
1. Respon a les següents preguntes
- Quins grups socials estaven a favor de la Revolució? Esmenta els motius de cadascun.
- Quins grups socials estaven en contra de la Revolució? Per què?
- Quina diferència hi havia entre els Estats Generals i l'Assemblea Nacional?
- Explica la divisió de poders que va establir la Constitució de 1791.
- Què vol dir "sufragi censatari"?
Llegeix el següent document:
Els representants del poble francès, constituïts en Assemblea Nacional han resolt exposar en una declaració solemne els drets naturals i sagrats de l'home [...]
Article 1. Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets.
Article 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació.
Article 6. La llei és l'expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a contribuir personalment, o mitjançant els seus representants, a la seva formacio. La llei ha de ser idèntica per a tothom, tant per protegir com per castigar.
Article 11. La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dels drets de l'home més preuats. Tot ciutadà pot, doncs, parlar, escriure, imprimir lliurement (...)
Article 17. Essent la propietat un dret inviolable i sagrat, ningu no pot ser-ne privat, llevat dels casos en què la necessitat pública, legalment comprovada, ho exigeixi d'una manera evident, i sota la condició d’una indemnització justa i prèvia.
DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ (1789)
Respon a les següents qüestions:
a) Que és la Declaració dels Drets de l'home i del ciutadà?
b) Explica amb les teves paraules l'article 3, i digues quina diferencia essencial hi veus respecte a la sobirania de l'Antic Regim.
c) Explica amb les teves paraules l'article 6, creus que suposa la implantació d'una democràcia?.
d) Explica amb les teves paraules l'article 17 i digues a qui pertanyien les grans propietats durant l'Antic Règim.
3. Fes un resum de les conseqüències de la Revolució Francesa amb l'ajuda d' aquest enllaç:
Conseqüències de la Revolució Francesa-Macayg
També et pot ajudar el següent vídeo:
4. Consulta la pàgina web sobre el paper de la dona en la Revolució Francesa i respon les preguntes plantejades:
- Què significa que la pràctica revolucionària va convertir les dones en ciutadanes passives?
- Quèr era la Societat de Republicanes Revolucionàries?
- Quin paper van tenir les dones en la marxa a Versalles?
5. Comparar documents. Busca la Declaració de Drets de l’ONU i compara-la amb la francesa del 1789. Redacta un text breu en què responguis les qüestions següents.
• Quins drets es mantenen en les dues declaracions?
• Hi ha algun dret nou en la declaració de l’ONU? Quin?
• Quins drets et semblen més importants? Per què?
• Creus que actualment es respecten aquests drets?
6. Localitzar en un mapa
•Assenyala en el mapa els països que van declarar la guerra a França.
• Quina forma de govern tenien aquests països? Per què creus que li van declarar la guerra?
VÍDEOJOCS I HISTÒRIA: Assassins Creed: La revolución francesa
Assassins creed: La Revolución Francesa
CURIOSITATS: El calendari de la Revolució Francesa
ACTIVITATS D'AUTOAVALUACIÓ
Powerpoints Slideshare L'Europa de Napoleó:L'Europa napoleònica Blog de Sapiens.
Dossier L'època napoleònica: L'època napoleònica (1799-1815). Buxaweb.
Mapa de l'Imperi Napoleònic: Mapa de l'Imperi Napoleònic. Historiata
L´IMPERI NAPOLEÒNIC
Actvitat 1. L'imperi Napoleònic.
Amb quins països i potències europees Napoleó va lluitar en el seu expansionisme?
Quines tipus de relacions tenia l'Imperi Napoleònic amb els països conquerits?
Cita les diferents fases d'expansió.
Et pot ajudar aquest video de Youtube:
I també la biografia de Napoleó:
https://www.biografiasyvidas.com/monografia/napoleon/videos.htm
Flow Map: L'Imperi de Napoleó
Activitat 2. Comentaris de text. Tasques a realizar:
1. Analitzeu les següents fonts a partir de les següents pautes:
a) Expliqueu el tipus de font i digueu de què tracta
b) Delimiteu el context històric de la font
c) Desenvolupeu el contingut de la font
Font textual
ELS IDEALS REVOLUCIONARIS A EUROPA
El que desitgen amb impaciència els pobles alemanys és que els individus
que no siguin nobles i tinguin talent gaudeixin de la vostra consideració,
tinguin dret a exercir les feines més elevades i que tota mena de servitud
sigui abolida.
Els beneficis del codi de Napoleó i l'establiment de jurats als tribunals han
de ser característiques de la vostra monarquia. És necessari que els pobles
tinguin llibertat, igualtat i un benestar desconegut entre els pobles
d'Alemanya (...). Els pobles de França, Itàlia, Espanya... també desitgen
igualtat i abracen les idees liberals. Sigueu un rei constitucional.
Carta de Napoleó al seu germà Jeroni, rei de Westfàlia, 1807.
Font no textual
JACQUES LOUIS DAVID. La coronació de Napoleó, museu del Louvre, 1807
Us poden ajudar aquest powerpoint de com fer un bon comentari de text:
Activitat pràctica: "El contracte social" de Rousseau
O aquest enllaç:
Com fer un comentari històric
Activitat 3. Compara la situació de la dona a la Revolució Francesa amb la del Codi Civil Napoleònic.
Llegeix el fragment de el Codi Civil promogut per Napoleó en relació a la situació legal de la dona:
"L'adulteri masculí és més greu que el femení.
La dona casada deu obediència al seu marit.
El marit ha de administrar els béns de la seva dona i els de la seva família.
La dona necessita el permís del seu marit per treballar o dur a terme qualsevol acte jurídic "
Codi Civil Napoleónic.1804. Text de Domini Públic.
- Comenta el que penses en relació a aquestes disposicions de el Codi Napoleònic. Creus que era just per a les dones?
- Investiga en quin moment es va implantar el sufragi femení a França.
- Investiga si avui dia hi ha algun país en què a les
dones no se'ls permeti votar. 
Activitat 4. Amb la informació donada heu d'elaborar un mapa conceptual amb els fets clau de cadascuna de les etapes plantejades en els vídeos.
Organitzeu-vos en grups i amplieu la informació sobre cadascuna d'aquestes etapes que haureu d'exposar a classe. Podeu ampliar informació també en el següent link :
es.tiching.com/link/748157
ACTIVITATS DE REFORÇ
1. Visita aquesta web i indica si les afirmacions referents a Napoleó Bonaparte són verdaderes (V) o falses (F):
Napoleó va viatjar a França per cursar estudis diplomàtics
Va demostrar el seu geni com a estrateg vencent els austríacs a Itàlia
En convertir-se en Emperador va estendre el sistema absolutista per tot Europa.
El 1812 va aconseguir enderrocar el tsar rus i annexionar Rússia a l'Imperi Francès.
La derrota de Waterloo va posar fi a l'imperi napoleònic i va relegar Napoleó al desterrament
2. Conèixer la figura de Napoleó.
• Redacta una biografia amb la informació següent.
a) Qui era Napoleó abans de proclamar-se cònsol.
b) Quina professió tenia abans d’iniciar la seva carrera política.
c) Com va arribar al poder.
d) Quines reformes va fer.
e) Com van acabar el seu imperi i ell mateix.
3. Conèixer l’obra de Napoleó.
Classifica les actuacions següents segons que corresponguin a la política interior o exterior duta a terme per Napoleó.
a) Reformes socials.
e) Construcció de monuments.
b) Tornada d’exiliats.
c) Codi civil.
d) Bloqueig continental.
e) Construcció de monuments.
f) Derrota de Prússia i l’Imperi austríac.
g) Concordat amb la Santa Seu.
h) Fi de les institucions de l’Antic Règim.
h) Fi de les institucions de l’Antic Règim.
• Quins aspectes et semblen més positius? Per què?
4. Fixa't en aquest mapa dels dominis de Napoleó a Europa i respon a les preguntes següents:
• Quins països van estar dominats per Napoleó?
❏ Itàlia. ❏ Anglaterra. ❏ Espanya. ❏ Confederació del Rin. ❏ Dinamarca. ❏ Gran Ducat de Varsòvia.
• Quins van ser els seus aliats?
❏ Àustria. ❏ Espanya. ❏ Prússia. ❏ Suècia. ❏ Anglaterra. ❏ Rússia.
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
1. Visioneu aquest enllaç:
Després de l'esclat de la Revolució Francesa a 1789, Europa es converteix en un caos.
Els monarques de països veïns temien compartir la sort de Lluís XVI i van atacar a la
nova República, mentre que a casa, l'extremisme i la desconfiança entre les faccions
va portar a el vessament de sang. Enmig de tot aquest conflicte, va sorgir Napoleó.
Alex Gendler posa a judici a Napoleó.
- Fes un resum del vídeo.
- Quina és la postura d'Alex Gendler sobre Napoleó. Va salvar
la revolució o la va perdre?
2. Localitza en el mapa les batalles següents en què va intervenir Napoleó.
Trafalgar - Waterloo - Austerlitz - Leipzig - Eylau
Respon per escrit.
a) En quines d’aquestes batalles va vèncer Napoleó?
b) En quines va ser derrotat?
c) Quina va ser la derrota definitiva?
MÚSICA I HISTÒRIA
Aprenent Història de Napoleó amb música:
ACTIVITAT DE SÍNTESI I REFORÇ
1. Realitza un eix cronològic on apareguin els esdeveniments més importants des de 1789 fins a 1815.
2. Respon a les següents preguntes:
- Quins motius expliquen la radicalització de la Revolució i la proclamació de la República?
- Quina diferència hi ha entre el sufragi censatari i el sufragi universal? Les dones podien votar?
- En què va consistir el Terror?
- Què era el Directori? Quins grups socials hi donaven suport?
- Quins motius expliquen l'ascens al poder de Napoleó?
1.9 ENTRE ABSOLUTISME I EL LIBERALISME (1815-1848)
Diapositives: Revolucions liberals i nacionalistes:
Revolucions: Liberalisme i nacionalisme. Alfredo Rivero.
Primeres revolucions liberals i Restauració- anga
Mapa de l'Europa de la Restauració: Europa a la Restauració.
Mapa de les revolucions de 1848: Europa a les revolucions de 1848
CRONOLOGIA DE LA RESTAURACIÓ I LES REVOLUCIONS
1775-1783 Guerra de la Independència dels Estats Units.
1776 Declaració d'independència dels Estats Units.
1787 Redacció de la Constitució dels Estats Units.
1789-1799 Revolució francesa.
1803 Compra de la Louisiana a França per part dels Estats Units.
1811 Independència de Veneçuela.
1815 Congrés de Viena.
1816 Independència de l'Argentina.
1818 Congrés d'Aquisgrà. França és admesa dins l'Europa legitimista (Santa Aliança). Independència de Xile.
1819 Independència de la Gran Colòmbia. Compra de la Florida a Espanya per part dels Estats Units.
1820 Sublevacions liberals a Itàlia (Nàpols, insurrecció de Nola, Sicília i Estats Pontificis), Espanya (pronunciament de Riego) i Portugal. Congrés de Troppau (Opava). Metternich formula el principi d'intervenció de les potències legitimistes (Quàdruple Aliança). Distanciament de la Gran Bretanya (splendid isolation).
1821 Sublevació liberal al Piemont. Congrés de Laybach (Ljubljana). Se sufoquen les insurreccions liberals a Itàlia (repressió d'Àustria). Sublevació liberal a Grècia ("Guerra d'Alliberament"). Independència de Mèxic.
1822 Congrés de Verona. Conferència de Londres. Independència de Grècia. Independència del Brasil.
1823 Acabament del règim liberal espanyol (intervenció dels "Cent Mil Fills de Sant Lluís", exèrcit francès). Independència de les Províncies Unides de Centramèrica (Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Honduras i Costa Rica).
1824 Independència del Perú.
1830 Reconeixement de la independència de Grècia. Revolució liberal a França (juliol): caiguda del Règim de Carta Atorgada i fugida de Carles X; establiment de la Monarquia Constitucional (Lluís Felip d'Orleans) amb el suport de l'alta burgesia. Aixecaments liberal-nacionalistes a Bèlgica (Brussel.les) i Polònia (insurrecció de Varsòvia).
1831 Moviments revolucionaris a Itàlia (Mòdena, Parma i Romanya) i Alemanya (Saxònia, Hannover, Hessen-Kasel i Brunsvic). Reconeixement de la independència de Grècia i de Bèlgica. Sufocament de la insurrecció liberal a Itàlia (repressió d'Àustria). Se sufoca la insurrecció de Polònia (repressió de Rússia). Conferència de Londres.
1833-1840 Primera guerra carlina a Espanya.
1845 Incorporació de Texas als Estats Units.
1848 Revolució Francesa: Caiguda de la "Monarquia de Juliol" (abdicació de Lluís Felip d'Orleans); proclamació de la II República (abril-maig). Sublevació obrera del juny aixafada per l'exèrcit republicà ("els dies sagnants"); repressió militar (Cavaignac). Constitució del novembre (republicana). Lluís Napoleó és elegit president de la II República (desembre).
Revolucions liberal-nacionalistes a Itàlia: Nàpols i Sicília (gener), Piemont i Roma (febrer) i Milà i Venècia (març).
Revolucions liberal-nacionalistes a l'Imperi Austríac: aixecaments de Viena (març, maig i octubre), Hongria (abril), Praga i Galítzia.
Revolucions liberal-nacionalistes a Alemanya (març) amb centre a Prússia (aixecament de Berlín). Sufocament de les insurreccions populars a Prússia (Wrangel). Assemblea Nacional Constituent a Frankfurt (maig).
Se sufoca la insurrecció de Viena (Windischgratz) i dictadura de Schwarzenberg (octubre-novembre).
1849 Sufocació de l'aixecament de Milà i Venècia (repressió d'Àustria), Nàpols i Sicília (repressió dels Borbons) i Roma (repressió de França). Fracàs del Parlament de Frankfurt (març) i constitució del Parlament de Stuttgart, radical-democràtic (maig). Dissolució del parlament i repressió dels moviments populars.
Powerpoint: Liberalisme i nacionalisme: L'època del revolucions. Liberalisme i nacionalisme.
Activitat 1. Observa atentament el mapa i explica els canvis imposats pel Congrés de Viena.
- Quins van ser els grans Estats beneficiats?
- Qui van ser els pobles més perjudicats?
- Quines eren les grans potències europees el 1815? Descriu els seus territoris a partir del mapa
- Quins principis van imposar a tot Europa les potències absolutistes?
- El Regne Unit no tenia un sistema absolutista. Per què va donar suport a la Restauració?
- Enumera els trets principals del liberalisme polític.
- En què consisteix el nacionalisme?
Et poden ajudar també a contestar les preguntes aquest vídeo animat del mapa del Congrés de Viena:
https://www.historia-en-mapas.com/europa-y-las-naciones-1815-1914/el-congreso-de-viena-1814-1815
Activitat 2. L'enllaç següent correspon a una pàgina web explicativa de les successives onades de revolucions liberals esdevingudes a Europa:
http://es.tiching.com/link/748158
Llegiu els successos següents i identifiqueu en quina dècada revolucionària es poden situar:
- Aixecament dels belgues contra els holandesos.
-Després d'una revolta parisenca sagnant, Lluís Napoleó Bonaparte acaba sent elegit president de la República (1848).
- Revolta polonesa liderada per la burgesia i part de la noblesa contra el domini de Prússia, Àustria i Rússia.
- Pronunciament militar del general liberal espanyol Riego en contra de l'absolutisme, avortat per l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
- Insurrecció de Grècia contra el domini de l'Imperi Turc.
Contextualitzeu cadascun d'aquests successos revolucionaris.
La llibertat guiant el poble. Delacroix.
Activitat 3. Sintetitzar. Completa aquest quadre.
ACTIVITAT DE REFORÇ
1. Respon a les següents preguntes:
- Què va ser la Restauració?. En quins principis es basava?.
- Quines onades revolucionàries van posar fi aquest sistema?
2. Tria la resposta correcta:
-On es van reunir els Estats vencedors de Napoleó?
a) Al Congrés de París.
b) Al Congrés de Viena.
c) Al Congrés de Berlín.
-Quines grans potències van remodelar el mapa europeu després de la derrota de Napoleó?
a) Rússia, Regne Unit, Prússia i Àustria.
b) França, Espanya, Itàlia i Irlanda.
c) Rússia, Prússia, França i Itàlia.
-Què és la Santa Aliança?
a) Un tractat d'ajuda mútua entre nacionalistes.
b) Un tractat d'ajuda mútua entre Estats liberals.
c) Un tractat d'ajuda mútua entre monarques absoluts.
-Quins principis es van establir Viena?
a) La legitimitat de l'absolutisme, la negació de la sobirania nacional, l'equilibri entre potències i el dret d'intervenció.
b) El dret de sufragi i la separació de poders.
c) El dret de sufragi censatari, la negació de l a sobirania nacional i la separació de poders.
-Quin era l'objectiu del Congrés de Viena?
a) Expandir el liberalisme i garantir la restauració de l'absolutisme.
b) Posar fi a les idees liberals i garantir la restauració de l'absolutisme.
c) Expandir el liberalisme i acabar definitivament amb l'absolutisme.
3. Observa el mapa i nomena les potències que es beneficiaren de la remodelació del mapa europeu al Congrés de Viena. A continuació, respon a les preguntes:
- Quins van ser els objectius del Congrés de Viena?
- Quins moviments van oposar-se a la Restauració? Per què?
4. Conèixer la ideologia de la Restauració.
• Quins objectius tenia el Congrés de Viena?
❏ Participació de tots els països d’Europa en les decisions importants.
❏ Tornada a la situació política anterior a la Revolució Francesa.
❏ Reposar els monarques deposats.
❏ Reorganitzar el mapa d’Europa.
❏ Establir governs liberals.
• Quines potències es van reunir a Viena?
❏ Prússia. ❏ Rússia. ❏ Espanya. ❏ Àustria. ❏ França. ❏ Gran Bretanya.
ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ
1.- Pots ampliar el contingut de la Restauració amb el següent vídeo:
Ampliació de la Restauració. Clionautas.
- Busca informació, a banda de la que s'ha explicat a classe, sobre les característiques principals de l'absolutisme i del liberalisme.
- Realitza un esquema, similar al que s'ha projectat a classe, on comparis les idees i les característiques de cada corrent de pensament.
2. Compara el mapa del Congrés de Viena i completa el quadre següent:
Compara'l amb el de l'Imperi de Napoleó de l'anterior apartat.
a) Quin país es va veure més beneficiat amb aquests canvis?
b) Quin país va resultar perjudicat? Per què?
3. Treballar en grup. El Congrés de Viena va defensar el dret d’intervenció en un país per mantenir l’equilibri continental i el poder dels monarques.
Prepareu un debat sobre aquesta qüestió triant algun exemple del món actual.
Podeu reunir les dades següents.
• Quin país ha decidit la intervenció?
• On?
• Quin objectiu es busca amb la intervenció?
• Creus que és acceptable? Per què?
• Quina és l’actitud de la resta dels països?
4. Localitzar espacialment. Situa en el mapa el nom dels països en què hi va haver esclats revolucionaris en la primera meitat del segle XIX i assenyala en quin any hi va haver revolucions.
1.10 LES UNIFICACIONS D'ITÀLIA I ALEMANYA
Powerpoint de les unificacions italianes i alemanyesLes revolucions liberals burgeses. Antonio Nuñez.
Mapes de les unificacions d'Itàlia i d'Alemanya: Les unificacions d'Alemanya i d'Itàlia.
LA UNIFICACIÓ DE ITÀLIA
CRONOLOGIA DE LA UNIFICACIÓ ITALIANA
1852 Camilo Benso di Cavour és nomenat President del Consell de Ministres del regne del Piemont, pel rei Víctor Manuel II.
1857 Fundació de la "Societat Nacional" per assolir la unitat i la independència d'Itàlia (Garibaldi, Pallavicino, Cavour).
1858 Entrevista de Plombières (Napoleó III-Cavour): suport militar francès al Piemont envers Àustria, a canvi de Niça i Savoia.
1859 Guerra Austro-piemontesa. Derrotes austríaques a Montebello, Magenta i Solferino (juny). Armistici de Villafranca (juliol) entre França i Àustria. Pau de Zuric (novembre). El Piemont s'annexiona la Llombardia. Pebiscits anticonfederacionistes a Parma, Mòdena, Toscana i Bolonya. El resultat afavoreix la integració al Piemont.
1860 Tractat de Torí. Cessió de Niça i Savoia a França. Elecció del parlament italià (març). Expedició de Garibaldi i els "Mil camises vermelles" a Sicília i Nàpols (maig-setembre). Derrotes borbòniques a Calatafimi (Sicília), Volturno i Caserta (Nàpols). Intervenció militar piemontesa als Estats Pontificis. Acord entre Víctor Manuel II i Garibaldi. Incorporació al Piemont, mitjançant plebiscits, del Regne de les Dues Sicílies, l'Úmbria i les Marques
1861 El parlament italià proclama Roma capital d'Itàlia (febrer). Proclamació de Víctor Manuel II com a rei d'Itàlia (març). Mort de Cavour (juny).
1864 Trasllat del govern italià de Torí a Florència. Convenció del setembre entre Itàlia i França. Les tropes franceses es retiren de Roma. El Papa Pius IX proclama la seva encíclica Syllabus errorum. Condemna de totes les idees nacionalistes i liberal-democràtiques.
1866 Guerra Austro-prussiana. Suport militar d'Itàlia a Prússia. Derrotes italianes a Lisa i Custozza, i austríaca a Sadowa enfront els prussians. Àustria cedeix Venècia al regne d'Itàlia.
1867 Marxa de Garibaldi sobre Roma. Retorn de les tropes franceses que el derroten a Mentana.
1869 El Papa Pius IX convoca el Primer Concili Vaticà.
1870 Proclamació del dogma de la "infal.libilitat" pontifícia (excathedra). Guerra Franco-prussiana. Retirada de la guarnició francesa de Roma. Ocupació e Roma per les tropes italianes del general Cadorna (setembre). El barri romà del Vaticà resta definitivament com l'únic àmbit de la sobirania papal.
1871 Roma es converteix, mitjançant plebiscit, en capital del regne d'Itàlia (agost).
Activitat 1. Mapa de la unificació italiana.
Quina regió va liderar la unificació italiana?
Explica com es va desenvolupar la unificació italiana i les seves fases. Quin dos protagonistes va tenir?
Quin Estat no va reconèixer l'Estat italià fins ben entrat el s.XX?
També et pot ajudar aquest vídeo de la unificació italiana amb l'himne italià:
LA UNIFICACIÓ D´ALEMANYA
CRONOLOGIA
1861 Guillem I és proclamat rei de Prússia.
1862 Guillem I nomena Otto von Bismarck canceller.
1864 Guerra dels Ducats (Slesvig, Holstein i Lauenburg). Mort de Frederic VII de Dinamarca i intervenció militar austro-prussiana. Prússia ocupa Slesvig i Holstein. Pau de Viena. Dinamarca cedeix els ducats, en condomini, a Àustria i Prússia. Tensió entre ambdues potències.
1865 Pacte de Gastein. Àustria administra Holstein, i Prússia, Slesvig. Bismarck obté el suport de França i d'Itàlia. Prússia envaeix Holstein i Àustria mobilitza la Confederació (Bund) vers els prussians.
1866 Guerra Austro-prussiana. Victòria prussiana a Sadowa (Helmut von Moltke). Armistici de Nikolsburg i pau de Praga. Àustria reconeix l'annexió prussiana dels ducats danesos i tots els territoris situats al nord del riu Main, Hannover, Hesse-Kasel i Frankfurt. Prússia dissol la Confederació Germànica (Deutscher Bund).
1867 Proclamació de la Constitució de la Confederació Alemanya del Nord (Nord Deutscher Bund). Organització federal dels estats alemanys del Nord sota direcció prussiana: president, Guillem I; canceller, Bismarck; Consell Federal (Bundesrat) i Parlament (Reichstag).
1869 Crisi amb França (successió al tron espanyol).
1870 Guerra Franco-prussiana (juliol). Aliança antifrancesa de la Confederació Alemanya del Nord i dels Estats del sud. Victòries prussianes (von Moltke) a Sedan (setembre) i Metz (octubre). Caiguda de Napoleó III i del II Imperi francès.
1871 Capitulació francesa (gener). Proclamació del II Reich Alemany (gener): Guillem I, emperador (kàiser) d'Alemanya. Pau de Frankfurt. França perd Alsàcia i Lorena, que s'incorporen al Reich, paga una indemnització de 5.000 milions de marcs i ha de mabntenir un exèrcit d'ocupació durant tres anys.
Activitat 2. Mapa de la unificació alemanya.
Explica les diferents fases de la unificació alemanya i com es va fer.
Què era el Zollverein?
Quin va ser el màxim protagonista de la unificació alemanya?
Activitat 3. La unificació alemanya.
- L'enllaç següent correspon a una presentació explicativa sobre el procés d'unificació alemanya, centrat en la figura d'Otto van Bismarck:
https://prezi.com/hux1p9krunjd/unificacio-alemanya/
Visineu la presentació i contesteu les qüestions següents:
- Qui era Bismarck? I quin era el seu objectiu? En què consistia?
- Què va motivar el conflicte amb Dinamarca? Com va transcórrer la guerra?
- De quina manera va condicionar la resolució del conflicte de Dinamarca en la guerra d'Àustria?
- Com va aconseguir Bismarck que França declarés la guerra a Prússia?
- Què va signficar la guerra contra França respecte a la posterior unificació alemanya?
- Quines conseqüències es desencadenen a partir de la unificació d'Alemanya?
Us pot ajudar per les dues unificacions aquest vídeos explicatiu de Youtube:
ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ
Tasques a realizar:
1. Realitzeu per grups de 3 persones, un himne de caràcter nacional i liberal que serveixi
per unificar els territoris d’Alemanya o Itàlia. Tingueu en consideració els análisis dels
himnes realitzats a clase. Aquest himne ha de tenir 5 conceptes inspirats en l’himne
francés.
2. Analitzeu el himne nacionalista actual d' Alemanya o Itàlia amb les directrius explicades
a classe.
3. Definir el concepte de nació. Llegeix el text de G. Mazzini
[…] Encara que el món no indiqui en què consisteix la missió, el fet que existeix entre el poble l’instint que una missió nacional ha de dur-se a terme i que s’ha de desenvolupar una idea col·lectiva, seria suficient per provar la necessitat d’una pàtria única amb una forma d’organització que l’encarni i la representi. Aquesta forma d’organització és la unitat. El federalisme implica una multiplicitat d’objectius per fer i, tard o d’hora, es resol en un sistema d’aristòcrates o de castes. La unitat és l’única seguretat de la igualtat i el desenvolupament adequat de la vida del poble.
•Subratlla amb vermell les paraules que et semblin importants.
• Quina definició de «nació» defensa l’autor? Assenyala la que hi correspongui.
❏ La nació com un grup de persones que viuen en un mateix lloc.
❏ La nació com un conjunt de persones de diferents pobles.
❏ La nació com un conjunt de persones amb una missió comuna i uns senyals d’identitat.
• El concepte de nació, a quina època històrica pertany?
❏ Edat mitjana. ❏ Edat moderna. ❏ Edat contemporània.
• Busca informació sobre la figura de Mazzini.
a) Qui era?
b) En quin procés històric va intervenir?
c) Estàs d’acord amb el concepte de nació que defensa?
ACTIVITAT DE REFORÇ
Activitat 1. Indica a quin procés d’unificació:fan referencia aquestes afirmacions, a Alemanya o a Itàlia?
Activitat 2. Relaciona. Les unificacions italiana i alemanya Indica a quina unificació, la italiana o l'alemanya, corresponen aquestes frases:
- El territori estava fraccionat en trenta-sis Estats, i hi havia una gran rivalitat entre les dues potències que pretenien liderar la unificació: Prússia i Àustria.
- El territori estava dividit en diversos Estats. El Papa era sobirà en un d'ells, i Àustria havia incorporat al seu imperi la Llombardia i el Vèneto.
- Al Piemont, una monarquia liberal governada per la dinastia de Savoia va iniciar el procés de la unificació en declarar la guerra a Àustria. -
- El 1861 el rei de Prússia, Guillem I, va nomenar canceller Otto von Bismarck, que va iniciar una política militarista i agressiva amb els Estats veïns per a assolir la unitat.
- Un aixecament popular, dirigit per Garibaldi, va derrocar els monarques dels Estats del centre i Sud.
- Després de derrotar en guerres successives Dinamarca, Àustria i França, Prússia va poder unir tots els Estats i el 1871 va proclamar Guillem I emperador del II Imperi.
- El 1861, el primer parlament unificat va proclamar rei Víctor Manuel II, monarca del Piemont.
3. Relaciona els personatges següents amb el país corresponent.
a) Bismarck. 1) La unificació d’Itàlia.
b) Víctor Manuel II.
c) Guillermo I.
d) Garibaldi.
e) Cavour. 2) La unificació d’Alemanya.
ACTIVITAT D'AVALUACIÓ APARTATS 1.9 I 1.10 LES REVOLUCIONS LIBERALS DEL S. XIX
Sou uns personatges europeus del segle XIX que heu fet un viatge en el temps per donar a conèixer a la gent del futur el que vau viure en la vostra època i fer una reflexió perquèa prenguem del passat . Per casualitats de la vida,heu anat a parar a 4td’ESO del nostre Institut , i gràcies a que hi ha una professor molt espavilat , alumnes i visites tenim un traductor simultani que fa que ens entenguem . Així mateix, com que sou molt espavilats,heu après de seguida a utilitzar les noves tecnologies del s.XXI . Podeu decidir si us vestiu segons la moda actual, encara que us sembli estrafalària o si voleu seguir amb la moda que us fa sentir còmodes! Per fer la vostra conferència, haureu de seguir els següents passos:
Primera part
Abans de gravar el vídeo:
1.Feu grups de 3-4 persones
2.Per sorteig, us tocarà un dels següents temes:
a.Les revolucions de 1820
b.Les revolucions de 1830
c.Les revolucions de 1848
d.La unificació d’Itàlia
e.La unificació d’Alemanya3.
3.Cerqueu informació sobre el tema escollit (reviseu la documentació que teniu al Blog)
Segona part:
Elaboreu un guió on s’hi inclogui la següent informació:
●Cronologia dels fets
●Territoris implicats
●Mapa que mostri on es situen els fets
●Causes o motius més importants (per què es produeixen els fets?)
●Fets importants i destacats
●Conseqüències(victòries,derrotes,pèrdua de territoris,pactes,tractats,guanys,canvis de mapes...)
*Aquest guió l’haureu d’entregar el dia que vingueu a fer la vostra conferència.Ha d’incloure les fonts d’informació.
Tercera part
Prepareu la conferència, però que no s’allargui més de 5 minuts, explicant la informació que considereu.Podeu utilitzar el material de suport que considereu adequat i seguint les tècniques que vulgueu.
Quarta part
Els oients prendreu nota del que expliquin els conferenciants i realitzareu un resum de cada conferència que s’ha fet a classe. Així mateix, punturareu amb grau d’assoliment què us ha semblat cada una.
*Treballareu els continguts a classe,tindreu entre 2-3 sessions de preparació i 1d'exposició.
1.11 EL NOU ART DE LA BURGESIA
Cronologia de l'art del segle XIX
EL ROMANTICISME: L'EXALTACIÓ DELS SENTIMENTS
Activitat 1. L'enllaç següent correspon a un recurs explicatiu de les característiques sobre el moviment del Romanticisme:
http://palmonara.blogspot.com/2011/04/el-romanticisme.html
- Es pot considerar el Romanticisme com la primera avantguarda a la Història de l'Art? Per què?
- Quines característiques defineixen aquest moviment?
- Quin objectiu principal té aquest moviment? Què vol expressar?
- Quin són els artistes més destacats d'aquest moviment?
A continuació, realitzeu un mapa conceptual indicant els fets i característiques d'aquest moviment.
EL ROMANTICISME. "LA LIBERTAT GUIANT EL POBLE" DE DELACROIX.
Activitat 2. "La llibertat guiant el poble". Contesteu a les següents preguntes del quadre:
Quin esdeveniment històric plasma el quadre?
Quin símbols són representants?
Investiga en quin Museu és el quadre actualment.
Teniu aquests tres vídeos per trobar la informació.
Font:Una pinzellada d'art. Canal 33.
Errors comuns en analitzar el quadre
Powerpoint Slideshare de La llibertat guiant al poble (1830): La llibertat guiant el poble. Eugene Delacroix. 1830. Antonio Nuñez.
ACTIVITAT DE REFORÇ
1.Conèixer el neoclassicisme.
• Per què creus que es construïen arcs de triomf i columnes commemoratives en aquest període?
• Per què es va anomenar «estil Imperi» l’art del neoclassicisme?
2.Reconèixer les característiques del romanticisme.
• Assenyala les característiques d’aquest estil.
❏ Inspiració en l’edat mitjana. ❏ Esperit de rebel·lia. ❏ Exaltació dels mites romans. ❏ Composicions equilibrades. ❏ Inspiració en l’Antiguitat clàssica. ❏ Importància de la imaginació i la fantasia. ❏ Llibertat per crear.
ACTIVITATS D'AUTOAVALUACIÓ I DE SINTESI DE LA UNITAT DIDÀCTICA 1
Aquí trobaràs alguns exercicis tipus test, relacionar, completar :
Autoavaluació Unitat Didàctica 1
Defineix els següents conceptes:
-Revolució
- Liberalisme
- Declaració de Drets
- Constitució
- Jacobins
- Girondins
- Nació
- Directori
- Sans-culottes
- Estats Generals
ACTIVITATS FINAL
Treball en grup.
Buscar els símbols externs de la Revolució Francesa
. • En la revolució també es van crear lemes com «Llibertat, igualtat, fraternitat». Inventa’n un tu que reflecteixi la ideologia d’alguna de les etapes d’aquesta revolució.
Treballar en grup.
Compareu les figures de Napoleó i Robespierre, i escriviu un text en què comenteu els aspectes següents dels dos personatges.
• Procedència social.
• Paper que van desenvolupar dins la Revolució.
• Ideologia.
• Influència històrica.
