· Identificar les principals pensadors de la Il.lustració i les seves propostes
· Conèixer els fets que van desencadenar la Guerra de Successió al tron espanyol. Comprendre el procés de centralització del poder polític de la monarquia absoluta de Felip V i analitzar les conseqüències dels Decrets de Nova Planta.
· Conèixer, analitzar i explicar els principals moviments artístics del s.XVIII.
Dimensió histórica. C1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.Per exemple analitzar la línea del temps del segle XVIII o redactar les característiques de l’Antic Règim a partir d’un esquema de l’estructura política, econòmica i social de l’Antic Règim o diferenciar classes socials dels privilegiats i no privilegiats segons el visionat d’un vídeo.
C2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat. Ex: Comentar un text sobre la monarquia de Lluís XIV.
C4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics. . Ex: Valorar les conseqüències per a Catalunya la derrota de1714 després de visionar dos videos del setge a Barcelona.
CONTINGUTS
– Identificació dels pensadors il•lustrats més importants i síntesi de les principals idees del seu pensament.
– Anàlisi del context de la fallida de la monarquia absoluta al segle XVIII: el despotisme il•lustrat i el parlamentarisme anglès.
– Valoració de la importància de la revolució americana: la independència de les colònies i la Constitució dels EUA.
– Valoració de les conseqüències que va tenir per a Catalunya la Guerra de Successió.
– Les etapes de la Revolució Francesa: la monarquia constitucional (1789-1792), la república democràtica (1792-1794) i la república burgesa (1794-1799).
– Anàlisi i interpretació d'un mapa d'Europa del 1811 per estudiar l'expansió dels exèrcits francesos dirigits per Napoleó.
– Descripció dels canvis territorials imposats pel Congrés de Viena mitjançant el comentari d'un mapa de l'Europa del 1815
– Comentari dels objectius de cada una de les revolucions liberals.
– Explicació i comparació de les unificacions d’Itàlia i d’Alemanya.
– El moviment romàntic. El romanticisme pictòric i els seus pintors· Constatar que coneixen les característiques de l’Antic Règim, en els seus sentits polític, econòmic i social.
· Assegurar-se que identifiquen les causes que van donar lloc a la crisi de l’Antic Règim i les seves conseqüències.
· Comprovar que reconeixen la importància de la burgesia en la societat de la època i el seu paper com a motor del canvi.
· Verificar que exposen els principals canvis que va introduir la Il·lustració a la mentalitat de l’època i la repercussió que va tenir a tots els nivells.
· Esbrinar si expliquen els principals fets que van tenir lloc a Gran Bretanya durant les revolucions del segle XVIII i els canvis que van suposar.
· Observar que reconeixen la rellevància de la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica i la redacció de la constitució.
· Veure si identifiquen el llegat que va deixar la Il·lustració a l’Espanya i la Catalunya de l’època .
· Constatar que coneixen la situació de Catalunya durant la Guerra de Successió i el seu posterior creixement.
Confirmar que esmenten les característiques principals de l’estil Rococó i del Barroc i les saben identificar en observar diverses obres artístiques.
1.1 Analitzar l’evolució d’un fet o fenomen i situar-lo cronològicament, per comprendre’n les causes i les conseqüències. Per exemple analitzar la línea del temps del segle XVIII.
1.2 Analitzar l’evolució d’un fet o fenomen al llarg del temps, contextualitzar-lo en l’àmbit polític, social, econòmic i cultural, per entendre’n la multiplicitat de causes i conseqüències. Ex: redactar a partir d’un esquema de l’estructura política, econòmica i social de l’Antic Règim.
1.3 Interpretar els canvis i continuïtats dels fets i fenòmens històrics, contextualitzar-los, establir relacions de simultaneïtat entre diferents territoris, per comprendre’n la multicausalitat històrica. Ex: diferenciar classes socials dels privilegiats i no privilegiats segons el visionat d’un vídeo.
2.2 Formular-se preguntes i plantejar hipòtesis sobre un fet o fenomen històric, i analitzar fonts de diferent tipologia —de manera pautada— per construir una explicació històrica. Ex: Comentar un text sobre la monarquia de Lluís XIV.
4.3. Justificar les interaccions entre l’individu i la societat en el temps històric. Ex: Valorar les conseqüències per a Catalunya la derrota de1714 després de visionar dos videos del setge a Barcelona.
·
· Conèixer i descriure els esdeveniments principals de la Revolució Francesa i les causes que la van impulsar
· Analitzar el context polític i econòmic de l´Europa de la Restauració, així com les diverses mesures dutes a terme per restablir l´Antic Règim.
· Conèixer el contingut ideològic i polític del liberalisme i del nacionalisme.
· Diferenciar les característiques de les diferents revolucions liberals.
· Entendre els processos d´unificació política d´Alemanya i d´Itàlia.
· Analitzar les característiques artístiques de les obres estudiades en cada moviment: Romanticisme i Realisme.
CONTINGUTS
· Verificar si coneixen les causes que van donar lloc a la Revolució francesa i les seves conseqüències.
· Constatar que saben situar cronològicament i explicar les diferents etapes en què es divideix la Revolució francesa.
· Observar que reconeixen la rellevància de Napoleó i desenvolupen les fases del seu govern i les seves aportacions principals.
· Comprovar que expliquen la creació dels nous estats europeus (Grècia, Bèlgica, Alemanya i Itàlia) com a conseqüència del que va succeir a França.
Confirmar que coneixen les característiques dels moviments artístics nascuts de la caiguda de l’Antic Règim: el Romanticisme, el Realisme i el Modernisme.
Avaluació: Prova d’avaluació escrita de la unitat didáctica i entrega de la carpeta d’aprenentatge.
UNITAT DIDÀCTICA 2: LA INDUSTRIALITZACIÓ I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES: L'IMPERIALISME I LA I GUERRA MUNDIAL
OBJECTIUS D'APRENENTATGE
Dimensió histórica. C1.Analitzar els canvis
i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la
causalitat histórica. . Ex: Identificar els avenços tècnics de la Revolució
Industrial i els sectors industrials pioners, i reconèixer les causes de la
conflictivitat laboral del moviment obrer o explicar les causes de la I Guerra
Mundial en les diferents aliances i països.
C2. Aplicar els
procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i
l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat. Ex.: Descriure l'aparició i
l'actuació dels moviments obrers a Catalunya i a Espanya.
C4. Identificar i
valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva
intervenció en la construcció de subjectes històrics. Ex.: Descriure l'aparició
i l'actuació dels moviments obrers a Catalunya i a Espanya.
Dimensió artística. C10.
Valorar
les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat
personal dins d’un món global i divers. Ex: Reconèixer les obres d'art
principals i identificar els autors pertanyents al Modernisme i a l’Impressionisme.
CONTINGUTS
1.1. Analitzar l’evolució d’un fet o fenomen i situar-lo cronològicament, per comprendre’n les causes i les conseqüències. Ex: : Identificar els avenços tècnics de la Revolució Industrial i els sectors industrials pioners, i reconèixer les causes de la conflictivitat laboral del moviment obrer.
1.3 Interpretar els canvis i continuïtats dels fets i fenòmens històrics, contextualitzar-los, esta-blir relacions de simultaneïtat entre diferents territoris, per comprendre’n la multicausalitat històrica. Ex: Explicar les causes de la I Guerra Mundial en les diferents aliances i països.
2.3 Plantejar-se preguntes i hipòtesis sobre un fet o fenomen històric, i seleccionar i analitzar diferents fonts per interpretar el passat. Ex: Descriure l'aparició i l'actuació dels moviments obrers a Catalunya i a Espanya.
4.1. Situar històricament els trets que identifiquen els individus i les societats, i descriure’ls. Ex: Descriure l'aparició i l'actuació dels moviments obrers a Catalunya i a Espanya.
10.1 Comparar algunes expressions culturals pròpies amb la d’altres cultures, per fomentar el respecte a la diversitat i construir una identitat personal i col·lectiva. Ex: Reconèixer les obres d'art principals i identificar els autors pertanyents al Modernisme i a l’Impressionisme.
Dimensió histórica. C1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat histórica. Ex.: Analitzar les causes que van provocar el crac borsari del 1929 i el desencadenament de la depressió econòmica generalitzada.
C2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat. Ex: Analitzar un comentari de text de les conseqüències del crack del 29 per a la població.
C4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics. Ex. Descriure els factors que expliquen l'ascens al poder dels règims totalitaris a Alemanya i a Itàlia.
Dimensió artística i cultural. C9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn. Ex.: Distingir les primeres avantguardes artístiques del segle XX. Joan Miró.
Dimensió ciutadana. C11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític. Ex: Conèixer les característiques principals del règim feixista italià i de la dictadura naziConstatar que expliquen les mesures implantades per Stalin per assegurar el desenvolupament econòmic i el control social de l'URSS.
Observar si saben determinar la veracitat d'una sèrie d'afirmacions sobre les escoles de l'art abstracte.
Descobrir si expliquen els objectius i els èxits dels moviments sufragistes de les primeres dècades del segle XX.
Analitzar els vídeos del film El Gran Dictador i Temps Moderns i el gràfic Relació votants del Partit Nazi amb xifres de l'atur.
Anàlisi de la taula la depressió als EUA (1929=100).
Verificar que elaboren un esquema sobre les causes que van desencadenar la Gran Depressió.
Veure si reconeixen els esdeveniments previs a la revolució d'Octubre del 1917 i les primeres mesures adoptades pels bolxevics després de la presa de poder.
Comprovar si expliquen els principis en els quals es basava la dictadura feixista de Benito Mussolini.
Observar si reconeixen els elements principals de la ideologia nacionalsocialista i les mesures que va dur a terme el III Reich per defensar el seu model de societat.
Dimensió històrica. C1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica. Ex: Analitzar la situació socioeconòmica i política d'Espanya en el primer terç del segle XX.
C2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat. Ex: Identificar les causes de la revolta popular de la Setmana Tràgica.
C4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics. Ex: Analitzar la proclamació de la Segona República Espanyola i la República Catalana, així com les reformes iniciades amb una atenció especial a l’Estatut d’Autonomia.
Dimensió ciutadana.C11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític. Ex: Valorar les conseqüències de la guerra per a la població civil i comprendre la situació política i econòmica d'Espanya en finalitzar el conflicte.
C13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones. Ex Assumir la importància dels drets humans com a mitjà per eradicar situacions d'injustícia com els bombardejos.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
1.2 Analitzar l’evolució d’un fet o fenomen al llarg del temps, contextualitzar-lo en l’àmbit polític, social, econòmic i cultural, per entendre’n la multiplicitat de causes i conseqüències. Ex: Analitzar la situació socioeconòmica i política d'Espanya en el primer terç del segle XX.
2.1 Formular-se una pregunta sobre un fet o fenomen històric i analitzar algunes fonts de manera pautada pe r donar-hi resposta. Ex: Identificar les causes de la revolta popular de la Setmana Tràgica.
4.2. Analitzar els rols dels individus i els grups so-cials en els canvis històrics. Ex: Analitzar la proclamació de la Segona República Espanyola i la República Catalana, així com les reformes iniciades amb una atenció especial a l’Estatut d’Autonomia.
11.1. Identificar les característiques de les princi-pals formes d’organització social i econò-mica per formar-se una opinió i construir un pensament crític. . Ex: Valorar les conseqüències de la guerra per a la població civil i comprendre la situació política i econòmica d'Espanya en finalitzar el conflicte.
13.1. Denunciar situacions de discriminació i agressió per ajudar a identificar-ne les cau-ses i les conseqüències i iniciar processos de solució. Ex Assumir la importància dels drets humans com a mitjà per eradicar situacions d'injustícia com els bombardejos.
UNITAT DIDÀCTICA 5 : LA II GUERRA MUNDIAL I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES: LA GUERRA FREDA I LA DESCOLONITZACIÓ.
Dimensió histórica.C1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat histórica. Ex: Identificar les ofensives més importants de la II Guerra Mundial.
C2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat. Ex: Conèixer l'evolució dels Estats Units i l'URSS durant la Guerra Freda, i analitzar les causes que expliquen la polarització del món en dos blocs antagònics.
C3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals. Ex: Comprendre les conseqüències de la descolonització: l'aparició del concepte de Tercer Món i els problemes econòmics i socials dels països que l’engloben.
Dimensió ciutadana. C11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític. ). Ex: Conèixer els factors que, després de la Segona Guerra Mundial, van permetre els Estats Units convertir-se en el líder del món capitalista.
C13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones. Ex: Conèixer l’extermini de jueusi la persecució d’altres col·lectius.
1.1 .Analitzar l’evolució d’un fet o fenomen i situar-lo cronològicament, per comprendre’n les causes i les conseqüències. Ex: Identificar les ofensives més importants de la II Guerra Mundial
2.2.Formular-se preguntes i plantejar hipòtesis sobre un fet o fenomen històric, i analitzar fonts de diferent tipologia —de manera pautada— per construir una explicació histórica. Ex: Conèixer l'evolució dels Estats Units i l'URSS durant la Guerra Freda, i analitzar les causes que expliquen la polarització del món en dos blocs antagònics.
3.2.Interpretar el context actual a partir de l’anàlisi històrica, per fer propostes de futur raonades. . Ex: Comprendre les conseqüències de la descolonització: l'aparició del concepte de Tercer Món i els problemes econòmics i socials dels països que l’engloben.
11.1.Identificar les característiques de les principals formes d’organització social i econòmica per formar-se una opinió i construir un pensament crític. Ex: Conèixer els factors que, després de la Segona Guerra Mundial, van permetre els Estats Units convertir-se en el líder del món capitalista.
13.1. Denunciar situacions de discriminació i agressió per ajudar a identificar-ne les cau-ses i les conseqüències i iniciar processos de solució. . Ex: Conèixer l’extermini de jueusi la persecució d’altres col·lectius.
UNITAT DIDÀCTICA 6: LA DICTADURA FRANQUISTA A CATALUNYA I A ESPANYA (1939-1975)
Dimensió histórica.C1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica. Ex: Caracteritzar l’evolució econòmica del franquisme i les seves fases.
C4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics. Ex: Comprendre la condició de les dones durant el franquisme o Enumerar les característiques de la dictadura franquista, prenent consciència d’alguns dels perjudicis que comportà per a Catalunya.
Dimensió ciutadana.C11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític. Ex.: què va ser el franquisme i caracteritzar els suports que va rebre.
1.1. Analitzar l’evolució d’un fet o fenomen i situar-lo cronològicament, per comprendre’n les causes i les conseqüències. Ex: Caracteritzar l’evolució econòmica del franquisme i les seves fases.
4.2. Analitzar els rols dels individus i els grups socials en els canvis històrics. Ex: Comprendre la condició de les dones durant el franquisme o Ex: Comprendre la condició de les dones durant el franquisme.
11.1. Identificar les característiques de les principals formes d’organització social i econòmica per formar-se una opinió i construir un pensament crític. Ex: Analitzar què va ser el franquisme i caracteritzar els suports que va rebre.
UNITAT DIDÀCTICA 7: TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA
Dimensió històrica. C1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat histórica. Ex: Conèixer els resultats de les eleccions democràtiques del juny del 1977 i l'evolució dels governs d'UCD, fins a l'intent colpista del 23-F.
C2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat. Ex: Explicar l’evolució política catalana des del restabliment de l’autonomia a l’actualitat.
C4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics. Ex: Analitzar els grans canvis de la societat espanyola i catalana de les darreres dècades.
Dimensió artística. C9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn. . Ex: Conèixer els corrents artístics del s. XX a Espanya i a Catalunya.
1.1. Analitzar l’evolució d’un fet o fenomen i situar-lo cronològicament, per comprendre’n les causes i les conseqüències.. Ex: Conèixer els resultats de les eleccions democràtiques del juny del 1977 i l'evolució dels governs d'UCD, fins a l'intent colpista del 23-F.
2.1. Formular-se una pregunta sobre un fet o fenomen històric i analitzar algunes fonts —de manera pautada— per donar-hi resposta. Ex: Explicar l’evolució política catalana des del restabliment de l’autonomia a l’actualitat.
4.1. Situar històricament els trets que identifiquen els individus i les societats, i descriure’ls. . Ex: Analitzar els grans canvis de la societat espanyola i catalana de les darreres dècades.
9.1. Contextualitzar i difondre elements del patri-moni cultural passat i present i de l’entorn proper, per afavorir-ne la conservació i salvaguarda. Ex: Conèixer els corrents artístics del s. XX a Espanya i a Catalunya.
Dimensió histórica.C1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica. Ex: Identificar els principals conflictes bèl·lics del final del segle XX a Europa, l'Àsia i l'Àfrica, així com el paper del terrorisme en el panorama internacional.
C2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat. . Ex: Comprendre les causes que expliquen les desigualtats entre centre i perifèria.
C3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals. Ex: Reconèixer les característiques del nou ordre internacional i les causes que han fet dels Estats Units l'única superpotència mundial.
Dimensió cultural i artística. C9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn. Ex.: Valorar l’art a món actual: l’art digital i un art eclèctic i divers.
Dimensió ciutadana. C13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones. Ex: Prendre consciència dels problemes de les dones al tercer món.
1.1. Analitzar l’evolució d’un fet o fenomen i situar-lo cronològicament, per comprendre’n les causes i les conseqüències. Ex: Identificar els principals conflictes bèl·lics del final del segle XX a Europa, l'Àsia i l'Àfrica, així com el paper del terrorisme en el panorama internacional.
2.1. Formular-se una pregunta sobre un fet o fenomen històric i analitzar algunes fonts —de manera pautada— per donar-hi resposta. Ex: Comprendre les causes que expliquen les desigualtats entre centre i perifèria.
3.3. Interpretar la historicitat del present i analitzar les decisions que es prenen ara, per actuar sobre el futur. Ex: Reconèixer les característiques del nou ordre internacional i les causes que han fet dels Estats Units l'única superpotència mundial.
9.3. Justificar quins elements del patrimoni cultural han arribat als nostres dies, argumentar-ne la conservació i valorar quin patrimoni cultural present deixem com a llegat a les generacions futures. . Ex.: Valorar l’art a món actual: l’art digital i un art eclèctic i divers.
13.1. Denunciar situacions de discriminació i agressió per ajudar a identificar-ne les causes i les conseqüències i iniciar processos de solució. Ex: Prendre consciència dels problemes de les dones al tercer món.
CRITERIS D'AVALUACIÓ DE TOTES LES UNITATS DIDÀCTIQUES
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
1. Situar en l’espai i en el temps els principals esdeveniments, fets i processos de la Història
Contemporània al món, a Europa i a Catalunya per adquirir una perspectiva global de
l’evolució de la humanitat al llarg d’aquesta època.
2. Adquirir una memòria històrica i usar-la per argumentar i expressar opinions fonamentades
sobre fenòmens actuals o passats.
3. Entendre els trets de les societats actuals, la creixent pluralitat i el seu caràcter evolutiu.
4. Entendre i descriure els processos socials i culturals que es produeixen al llarg de l’Edat
Contemporània i els principals elements de canvi.
5. Conèixer els diferents sistemes d’organització política i els elements de canvi al llarg dels
segles XVIII al XX.
6. Assenyalar els trets principals de l’art del segle XVIII, XIX i XX i adquirir habilitats de
pensament estètic, així com actituds per gaudir de l’art i respectar el patrimoni artístic i
cultural.
7. Realitzar i interpretar mapes temàtics i històrics, així com altres procediments propis de les
Ciències Socials: eixos cronològics, gràfics, piràmides de població....
8. Treballar amb fonts, tant primàries com secundàries. I aprendre a fer un bon comentari, ja
sigui d’una font o d’una obra d’art del període treballat.
9. Emprar habitualment els recursos tecnològics disponibles i processar de forma adequada la
informació.
10. Assolir una autonomia progressiva en les estratègies d’aprenentatge i estudi.
11. Seleccionar i organitzar la informació i integrar-la a través de resums, esquemes, mapes
conceptuals....
12. Realitzar treballs en grup amb una actitud cooperativa, constructiva, crítica i tolerant.
13. Ser conscients dels lligams entre present i passat. I que el present és fruit del passat, i que
tot fet històric està relacionat amb més d’una causa.
14. Conèixer els nous centres de poder, el sistema econòmic actual i prendre consciència dels
conflictes actuals del món.
L’avaluació ha de ser contínua i tindrà en compte el progrés de l’alumnat, l’adquisició de les competències bàsiques i les mesures de reforç.
Cada trimestre es realitzaran com a mínim dos proves escrites. Aquestes poden ser de diversos tipus: test, complementació d’un mapa conceptual incomplert, preguntes obertes i/o tancades.
A segon cicle de l’ESO l’alumnat ha de realitzar una carpeta d’aprenentatge de les activitats que serà supervisat i avaluat pel professor/a de la matèria en qualsevol moment del trimestre.
4t ESO
Ø La major part de la qüalificació: Continguts (proves escrites).
Ø Una part de la qüalificació: Activitats realitzades a l’aula, carpeta d’aprenentatge d’activitats, treballs, quadern de treball de la sortida….
Ø Una menor part de la qüalificació: Actitud.
QUALIFICACIONS
Segons l’Ordre d’Avaluació ENS/108 de 2018 de 4 de juliol per expressar els resultats dels aprenentatges dels alumnes i el grau d’assoliment de les competències s’utilitzen qualificacions qualitatives, que són:
Ø no assoliment (NA),
Ø assoliment satisfactori (AS)
Ø assoliment notable (AN)
Ø assoliment excel•lent (AE)
Recuperacions de les avaluacions no superades:
Recuperació final:
L’alumnat que no superi una avaluació o més avaluacions, al final de curs realitzarà una prova escrita i lliurarà els dossiers del trimestre o trimestres no superats.
Recuperació extraordinària:
L’alumnat que no hagi superat la matèria al llarg del curs haurà de lliurar un dossier d’activitats i realitzar una prova escrita. La nota obtinguda a prova escrita serà el resultat de: la meitat nota dossier i l’altra meitat nota. La nota màxima serà un AS.
Carpeta d’aprenentatge.
Per a aprovar la matèria és imprescindible elaborar la carpeta d’aprenentatge que ha d'incloure portada (on s'ha d'incloure nom de l'àrea, nom i cognom de l'alumne/a, nom i cognom del professor/a, noms dels temes i avaluació), índex i paginació.