UNITAT DIDÀCTICA 5: 2a PART. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA II GUERRA MUNDIAL: LA GUERRA FREDA I LA DESCOLONITZACIÓ
AVALUACIÓ INICIAL
Dossier de
la Guerra Freda: La
Guerra Freda. Redi.unam.
Activitat 1. Per tenir més informació sobre les conseqüències que es van derivar dels acords presos al final de la II Guerra Mundial i sobre el començament de la Guerra Freda, podeu consultar aquest enllaç:
El món
després d'Ialta. Arxiu RTVE.
Després de mirar el vídeo, podeu respondre a les preguntes següents:
- Quins països van tenir governs comunistes després de la Conferència de Postdam?
- Què vol dir l'expressió "Guerra Freda"? Quan es van a començar a utilitzar aquest terme?
- Què va ser el Pla Marshall? En què va consistir el bloqueig a Berlin?
- Quin va ser el primer enfrontament bèl.lic de la Guerra Freda? Quines altres guerres van dur-se a terme posteriorment?
Conferència
de Yalta en 1945 amb Churchill, Roosevelt i Stalin (wikipedia)
Cronologia de la Guerra Freda i de la descolonització
5.6 PER QUÈ A EUROPA VA QUEDAR DIVIDIDA PER UN "TELÓ D'ACER"?
El món de
l'Est i el món de l'Oest.
Ajudes del
Pla Marshall
Les dues grans aliances internacionals
Els EUA i els seus aliats
Mapa des del
punt de vista soviètic
Mapa. Europa. El bloc comunista: països
membres del COMECON (1949-1950)
Mapa. Expansió de l’OTAN a Europa (1949-2009)
Dossier dels
inicis de la Guerra Freda: El món
es divideix en blocs (1945-1955). Historiasiglo20.
Powerpoints diapositives:
- La Guerra Freda i els blocs antagònics (per Narcís Soler), 18 diapos, en català, enllaç
- La Guerra Freda, 1a part (1945-1959) (per profesorfrancisco.es), 50 diapos, en castellà, enllaç
Vídeo
explicatiu de la Guerra Freda: The Profe22: La Guerra Freda. The Profe22
Activitat 1. Podeu obtenir més informació sobre les conseqüències de la divisió de blocs i l'origen de la Guerra Freda en aquest enllaç:
Després de mirar el vídeo, podeu respondre a les preguntes següents:
- Finalitzada la II Guerra Mundial va començar una època de pau?
- Quines dues aliances militars enfrontades estableixen els EUA i l'URSS?
- En quins dos blocs queda dividit el continen europeu com a conseqüència de la Guerra Freda?
- Per què tornen a rearmar-se les dues potències mundials?Quin paper hi té l'energia atòmica?
- A quins països creus que es refereix el vídeo com a "democràcies populars"?
Activitat 2. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:
Un dels
objectius fonamentals de la politica exterior dels Estats Units és la creació
de condicions en les quals nosaltres i unes altres nacions puguem forjar una
manera de viure lliure (...). Pero, no assolirem els nostres objectius si no
estem disposats a ajudar els pobles lliures a preservar les seves institucions
lliures i la seva integritat nacional enfront dels moviments agressius que
tracten d'imposar-los règims totalitaris.
H. S. TRUMAN: Memories, 1956.
- Indiqueu el tipus de font.
- Situeu el document en l'espai, el temps i l'època històrica que correspon.
- Busca informació sobre l'autor.
- Quina és la idea fonamental del document?
- A què es refereix quan parla dels règims totalitaris?
- Què significava "una manera de viure lliure"?
Activitat 3. Llegiu el text següent i responeu les preguntes:
Salvant un pais de la fam i de la ruina, els monopolis nord-americans tenen la intenció de privar-lo de la seva independencia. L'ajuda nord-americana suposa automàticament la modificació de la linia politica del pais que rep aquesta ajuda. Aix, pugen al poder partits i personalitats que, tot obeint les directrius de Washington, estan disposats a portar a terme (...) el programa que convé als Estats Units (...).
Informe del soviètic A. Jdanov, 1947.
- Indiqueu el tipus de font.
- Situeu el document en l'espai, el temps i l'època històrica que correspon.
- De quina ajuda parla el text per acabar amb la fam i la ruïna? Qui la fa? Qui la rep?
- Quina intencionalitat hi ha darrera aquesta ajuda segons l'autor?
- Creus que aquest document correspon a la Guerra Freda?. Raona la resposta.
Activitat 4.
Observa el mapa i assenyala quins països es van beneficiar del Pla
Marshall.
a) Son els mateixos que després van formar el bloc occidental?
b) Quin país va ser el més beneficiat? Per què et sembla que ho va ser?
c) Compara aquest mapa amb el de l’activitat següent
Ajudes del Pla Marshall a Europa
Països que es van beneficiar del Pla Marshall. Les barres representen la
quantitat de diners que va rebre cada país.
Observa el mapa i completa el quadre sinòptic següent per
conèixer la situació d’Europa en la guerra freda.
ACTIVITAT DE REFORÇ
1. Comenta breument en què van consistir la doctrina Truman i la doctrina Jdànov:
- doctrina Truman:
- doctrina Jdànov:
2. Contesta les preguntes següents consultant el llibre:
-En què va consistir la Guerra Freda?
3. Uneix les dues columnes.
4.
ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ
1. Visiona aquest vídeo sobre els dos blocs de la Guerra Freda i els seus territoris d'influència:
El món a la Guerra Freda. Artehistoria.
-Com va canviar el mapa polític després de la II Guerra Mundial? Quins dos blocs es van formar?Quina cursa es va iniciar?
- Quines cinc grans àrees es van conformar?
- Qui domina Amèrica Llatina, Europa occidental, Oceania, part d'Àsia i la majoria d'Àfrica?Quin sistema polític i econòmic representa?
- Qui domina Mongolia, la Xina, Mongolia, Egipte, Síria i Europa de l'Est? Quin sistema polític i econòmic representa?
Activitat 2. Visiona aquest vídeo del GES sobre l'evolució del món occidental entre 1945 i 1973 i respon a les preguntes següents:
L' evolució del bloc occidental (1945-1973). GES
- Quina és la primera potència mundial després de la II Guerra Mundial? Què els permet superar? Què li va servir?
- Quines influències va tenir en el món? Amb quin bloc s'enfronta?
- Quin creixement experimenta el bloc occidental durant 30 anys? Què passa a Europa?
- Qui es converteix en la tercera potència mundial al món?
- Quines discrepàncies hi ha dins dels EUA a la dècada dels seixanta? I a Europa?
- Quin
descontentament hi ha al Tercer Món i a Amèrica llatina?
3. Extreure informació de text.
• Llegeix els textos anteriors i respon les preguntes.
a) Què va ser el Pla Marshall?
b) Què va ser el COMECON?
c) Quin aspecte principal assenyala Marshall en el seu discurs? I Jdànov?
d) Quin dels dos et sembla més agressiu?
e) Es van veure inclosos tots els països europeus en el Pla Marshall, tal
com deia el seu creador?
f) Quines dues forces polítiques segons Jdànov, s’han format després de la
guerra?
g) Què va ser el Kominform?
4. Comparar textos històrics.
• Llegeix aquests textos i contesta les preguntes.
a) En aquests textos hi ha alguns articles del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) i del Pacte de Varsòvia.
Compara’ls i subratlla les parts dels textos que es repeteixen iguals als dos.
b) A què es comprometen en cas d’atac armat els països que firmen el Tractat de l’Atlàntic Nord?
I els que firmen el Pacte de Varsòvia?
c) A quina zona del món afecta el Tractat de l’OTAN? I a quin afecta el del Pacte de Varsòvia?
ACTIVITATS D'AUTOAVALUACIÓ
Etapa 1: Contenció (1945-1950). Carrera armamentística. Redi.unam.
5.7 ALEMANYA, CENTRE DE LA GUERRA FREDA
El subministrament a Berlín durant el bloqueig.
L'estructura del mur de Berlín.
El mur es va construir en una nit, del 12 al 13 d'agost del 1961.
El mur de
Berlin al seu pas per la Porta de Brandemburg.
Dossier de la crisi de Berlín: La crisi de Berlin. Historiasiglo20.
Activitat 1. Podeu aprendre més sobre la divisió d'Alemanya durant la Guerra Freda mitjançant aquest enllaç:
Quan heu acabat el vídeo podeu contestar les següents preguntes:
- En quantes zones van quedar dividida Alemanya després de la II Guerra Mundial? Quin bloc controlava cada zona?
- Dintre de quin territori va quedar la ciutat de Berlin?
- Quin any es va construir el mur de Berlin? Amb quin objectiu es va alçar?
- Busqueu informació sobre les raons per les quals Berlin va quedar divida en dos blocs?
A continuació pots consultar aquest enllaç, amb una explicació detallada sobre el funcionament de Berlin:
2. Analitzar un esdeveniment i les seves conseqüències
Alemanya després de la Segona Guerra Mundial
• Apunta en el mapa el nom de la potència que controlava cada secto. Observa aquest mapa i contesta.
a) En quantes parts va quedar dividida Alemanya
en acabar la Segona Guerra Mndial?
b) Quins països es van repartir el país? A quin
any els aliats van unificar les seves parts
i van crear la RFA?
c) Què va passar amb la RDA?
d) Quin va ser el cas concret de la ciutat de Berlín? e) Quina de les dues zones creus que tenia millors condicions econòmiques?
ACTIVITATS DE REFORÇ
1. Explica com es va visualitzar la Guerra Freda i la divisió del món en dos blocs a Alemanya i, especialment, a la ciutat de Berlín:
2. Visiona aquest vídeo sobre el mur de Berlin i respon les preguntes següents:
- En quines dues zones es va dividir Alemanya? Quina influència tenia cadascuna?
- Què va passar amb la ciutat de Berlín? Què es va construir?
- Què els passava a la gent que intentava escapar al sector occidental?
3. Marca amb una X la resposta correcta.
a) Després de la guerra, Berlín havia quedat dividit en:
Tres zones, administrades respectivament pels Estats Units, el Regne Unit i
l’URSS.
Quatre zones, administrades respectivament pels Estats Units, França, el
Regne Unit i l’URSS.
Cinc zones, administrades respectivament pels Estats Units, França, el Regne Unit, Espanya i l’URSS.
b) La construcció del mur de Berlín va ser un dels principals símbols de:
La reunificació alemanya.
La guerra freda.
La coexistència pacífica.
4. Interpreta el text.
• Per
comprendre la guerra freda, llegeix els dos textos i marca les afirmacions que
els resumeixin correctament.
❏ Americans i
soviètics s’acusaven de voler expandir-se o dominar altres països.
❏ Americans i soviètics s’acusaven d’amenaçar el desenvolupament lliure i pacífic del món.
❏ Americans i
soviètics s’acusaven de ser dictatorials.
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
1. Visioneu aquest vídeo sobre el mur de Berlín escampat avui en dia pel
món i responeu les preguntes següents:
El mur de Berlín avui en dia escampat pel món. Histotube.cat.
- A on han anat a parar els trossos de mur pel món? Quines reaccions ocasionen a cadascun dels llocs?
- A Fàtima, què li atribueix l'Església catòlica?
- A Seül, quina reacció ocasiona a la població? On hi ha a prop un mur?
- A Austràlia quia reacció es desprén?
- Finalment, a Londres en quin lloc està ubicat? A quin mur fa referència actual l'entrevistat?
- Investiga on avui en dia hi han murs en el món.
2. Conseqüències de la separació d’Alemanya.
Tot i que la creació del mur de Berlín es va fer en l’etapa de distensió de la guerra freda, és una conseqüència de la divisió d’aquesta ciutat que es va produir en acabar la Segona Guerra Mundial.
• Llegeix aquest text i completa els quadres.
L’ocupació quatripartita de la capital del Reich va deixar Berlín
occidental com a plataforma avançada del món occidental en mig de la RDA. [...]
El «miracle econòmic» de la RFA va fer que qualsevol comparació entre els dos
sectors de la ciutat fos favorable al món occidental. No és d’estranyar que la
fugida de població, especialment treballadors qualificats, de la RDA a Berlín
oest fos cada cop més gran. [...] El fracàs de les negociacions sobre el futur
polític de la ciutat i l’acceleració del ritme de fugides a la zona occidental
va precipitar que el 13 d’agost de 1961 s’iniciés la construcció d’un mur que
separava les dues zones de la ciutat i aïllava completament el Berlín
occidental. [...] El mur es va convertir aviat en una paret de ciment de 5 metres
d’alt i 120 km de llarg, coronat per filferros i cables electrificats, i
vigilat per torretes de vigilància, metralladores i mines. [...] Durant la seva
història (1961-1989), aproximadament 5.000 persones van aconseguir creuar
arriscant les seves vides. Un nombre similar d’alemanys orientals van ser
capturats mentre ho intentaven i 191 van morir en l’intent d’accedir a Berlín
occidental.»
Extret de:http://www.historiasiglo 20.org/GLOS/muroberlin.htm., Adaptat
VÍDEOS D'AMPLIACIÓ
Una
historia del mur. En portada.
La
caiguda del mur de Berlín. Orígens.
MÚSICA I HISTÒRIA
Pink Floyd, Another brick in the wall
5.8 ELS CONFLICTES BÈL.LICS DE LA GUERRA FREDA
La guerra de Corea (1950-1953)
La guerra del Vietnam (1945-1975).
Cronologia d'Indoxina al Vietnam: D'Indoxina al Vietnam. BBC
Dossier de la Guerra del Vietnam: Vietnam: històries d'un apocalipsi. BBC
Glosari de la Guerra del Vietnam: La Guerra del Vietnam. Historiasiglo20.
Historia d'una foto: Kim Phuc. 1972. Vietnam. Bombardeig amb Napalm.La foto que va canviar la percepció de la guerra Vietnam. Kim Puch corre amb la seua familia. Cosos cremats. El fotògraf estava allí. Ens deixà el fotograma. Testimoni de l'horror d'aquella guerra. Com totes les guerres. : La nena de la foto. BBC
Activitat 1. Per ampliar coneixements sobre la Guerra de Corea i els conflictes que encara es mantenen, pots consultar aquest enllaç:
La
Guerra de Corea. El primer conflicte de la Guerra Freda que encara continua.
TV3.
Després de mirar el vídeo, podeu contestar les preguntes següents:
- Com va començar la guerra de Corea? Qui la va començar? Les tropes de quins països van intervenir en el conflicte?
- Quin organisme internacional avalava la intervenció americana?
- Quin general comandava les tropes americanes? Per què el general MacArthur va ser destituit pel president Truman?
- Com va finalitzar el conflicte?Va tenir conseqüències efectives pel que
fa a la divisió territorial?
- Busqueu informació sobre la relació actual de les dues Corees i feu -ne una exposició a l'aula.
ACTVITATS DE REFORÇ
1. Contesta les preguntes següents consultant el llibre:
- Quins van ser els principals conflictes de la Guerra Freda?
2. Organitzar un esdeveniment.
La guerra de Corea, completa l’esquema següent:
ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ
1. Analitzar un mapa.
Observa el mapa de la guerra de Corea i respon les següents preguntes.
– Quin paral·lel va marcar la divisió entre Corea del
Nord i Corea del Sud?
– Quina zona va quedar sota la tutela del bloc comunista? I quina sota la influència americana?
– Quina va ser la reacció de l’ONU davant de la
invasió de Corea del Sud per part de Corea del Nord? I com va actuar després la
Xina?
– Com es va resoldre finalment el conflicte?
2. Consulta aquest web sobre la Guerra del Vietnam i respon les preguntes següents:
Els conflictes de la Guerra Freda: la guerra de Vietnam. Sàpiens.
- En què van consistir els Acords de Ginebra de
1954?
- Qui era el Vietcong?
- Per què els Estats Units no van poder derrotar els Vietcong malgrat la seva superioritat militar?
- En què va consistir la política de “vietnamització” duta a terme per Nixon?
Vídeo del punt de vista del Vietnam del Nord comunista:
Guerra
de Vietnam 1 de 4-Vietnam War
3. Investigar. Busca informació a la premsa sobre la situació de les dues Corees en l’actualitat.
Creus que importen gaire al món occidental? Hi ha moviment d’apropament?
4. Investigar. Mira a casa la pel·lícula Nascut el 4 de juliol (1989) i completa aquesta fitxa.
VÍDEOS D'AMPLIACIÓ
Guerra de Corea
Guerra del Vietnam
Guerra
de Vietnam. Antecedents i
principi.
CINEMA I HISTORIA
La jaqueta metàl.lica. Stanley Kubrick.1987.
La pel.lícula és una aportació de Kubrick a la temàtica de la guerra del Vietnam. Pel·lícula dramàtica amb un fort contingut antibèl·lic i pacifista. Amb La Jaqueta Metàl·lica, Kubrick filmà un manifest en contra de les guerres i de tot el que signifiquen, donant-nos la seua visió personal del conflicte del Vietnam. En les dures escenes de la pel·lícula ens mostra el procés de deshumanització dels reclutes per tal de convertir-los en "màquines de matar" i les conseqüencies en les sues ments.
Kubrick va rodar la pel-lícula durant el mandat presidencial de Ronald Reagan, en plena Guerra de les Galàxies, de manera que també és una crítica a la política militarista dels Estats Units d'aquells moments.
La pel.licula està dividida en dues parts: en la primera es prepara un grup de soldats per anar a la guerra del Vietnam i en la segona es veu les vivències d'aquest grup de soldats a la guerra.
Els cinc millors minuts de la pel.lícula - La Jaqueta Metàl.lica
Escena del bany. La jaqueta metàl.lica.
Nascut el quatre de juliol (Born on the Fourth of July, Oliver Stone, 1989). Guerra del Vietnam.
La guerra del Vietnam analitzada des del punt de vista més sagnant per als
americans. Comparada amb l’heroïcitat de la Segona Guerra Mundial, on el bé
derrota el mal, la guerra del Vietnam és totalment diferent: aquí els soldats
no saben per què lluiten ni per qui, i tampoc no entenen els qui se’ls oposen.
Trailer.
Apocalypse Now (Francis F. Coppola, 1979). Guerra del Vietnam.
Trailer:
Escena d'atac a poblat vietnamita amb música de les Valkiries de Wagner:
Platoon.
dirigida per Oliver Stone (1986) Un jove soldat nord-americà és enviat a la
frontera entre el Vietnam i Cambodja per incorporar-se a un escamot. Poc
després d’arribar descobreix la crueltat d’aquella guerra, i no tan sols pels
durs enfrontaments amb l’enemic, sinó també per les relacions entre els
companys.
MÚSICA I HISTÒRIA.
Vietnam, les cançons del desencant. Sobre la Guerra de Vietnam, un dossier amb
la música contestatària de l’època, explicacions, pel·lícules i fotografies,
enllaç
ACTIVITATS D'AUTOAVALUACIÓ
La Guerra
de Corea i la Guerra del Vietnam. Redi.unam.
5.9 KENNEDY/ KHRUIXTXOV : CAP A UNA COEXISTÈNCIA PACÍFICA?
Entrevista entre els presidents Kennedy i Khruixtxov a Viena, juny del 1961.
Portada del diari italià Domenica del Corriere al·lusiva al "telèfon vermell", 1962.
El conflicte cubà.
Blog de la crisi dels míssils: La crisi del míssils de Cuba. Paseando por la Historia.
Dossier de la coexistència pacífica 1955-1962: La coexistència pacífica. Historiasiglo20.
Powerpoint de la segona part de la Guerra Freda:
- La Guerra Freda, 2a part (1960-1973) (per profesorfrancisco.es), 41 diapos, en castellà, enllaç
Activitat 1. Podeu obtenir més informació sobre la crisi del míssils a Cuba consultant aquest enllaç:
La crisi
dels míssils de Cuba. Canal de Historia.
Després pots contestar les preguntes proposades:
- Com van reaccionar els EUA respecte a l'arribada al poder de Fidel Castro?
- Com va començar el conflicte dels míssils de Cuba?
- Quin paper va tenir Kennedy en el conflicte? Quines decisions va prendre respecte a aquest?
- Com va acabar el conflicte? Per que es va considerar un conflicte mundial?
A continuació observeu la caricatura següent:
- Quins són els dos líders representats a la imatge?
- Per què estan representats asseguts sobre míssils? Què creus que representa la lletra H dels míssils?
- Com es l'atmosfera que recrea la caricatura? Per què creus que Khruixtxov té dibuixades les gotes de sudor?
2. Observeu la font i responeu les preguntes.
“Només hi ha dues sortides: o la guerra, i cal dir que la guerra, disposant de míssils i de la bomba H, tindria unes conseqüències gravíssimes per a tots els pobles; o la coexistència pacífica.
Viure en pau i com a bons veïns o anar cap a una guerra pròxima: aquesta és l’opció davant la qual ens trobem la Unió Soviètica, els Estats Units i el món sencer. No n’hi ha cap altra, si no és que un de nosaltres decideix anar-se’n en un altre planeta. Els soviètics no ens trobem del tot malament a la Terra i diria que vosaltres no teniu gens d’intenció de reservar bitllets per a la Lluna.
No faig pas una crida a compartir la nostra concepció del món i no crec que vosaltres vulgueu convertir-nos al capitalisme. Només proposo que compartim el mateix món.
Bogdan, H. “La història dels països de l’est”, 1991. Text adaptat
a) Digues el tipus de font i de què tracta.
b) Digues el context històric de la font.
c) Explica DUES idees que conté la font.
3. Analitza el text
a partir de les preguntes següents:.
“El vostre veí pot agradar-vos o no. Vosaltres no esteu obligats ni a
establir-hi amistat ni a fer-li
visites de cortesia. Què s’ha de fer si ni un ni l’altre no volen canviar el
lloc on estan
acostumats a viure?
Només hi ha dues sortides: o la guerra, que en temps dels míssils i de la bomba
H tindria unes
conseqüències gravíssimes, o la coexistència pacífic. [...] La qüestió és que
cal trobar un camí
d’entesa, perquè tenim un únic planeta [...]”
Discurs conjunt de Khruitxov i J.F.Kennedy, 1961
-Què hi veig?
-Què interpreto?
-Quina conclusió en trec?
ACTIVITATS DE REFORÇ
1. Contesta les preguntes següents consultant el llibre:
- Què era el "telèfon vermell"? Quina relació té amb l’anomenada "coexistència pacífica"? .
2. Analitzar mapes. Observa el mapa següent sobre la crisi dels míssils i respon:
• A quines ciutats arribarien els míssils de rang
mitjà si el seu abast era de 1.610 km? I els de rang intermedi si el seu abast
era de 3.220 km?
• Quines mesures va prendre els Estats Units per
impedir l’arribada de material militar soviètic?
• Quina va ser la decisió final de Khruixtxov en aquesta crisi?
ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ
1. Visiona aquest documental sobre la crisi dels míssils de Cuba i respon a les preguntes següents:
La Crisi dels Míssils a Cuba - Documental Complet. Documania.
- Després de veure el documental fer un resum dels fets des de punt de vista cubà, soviètic i nord-americà.
2. Analitzar un text.
• Contesta:
a) Explica
amb les teves paraules quin és el missatge principal de Khruixtxov.
b) Et sembla que creu en el capitalisme?
c) Quines dues opcions hi ha segons Khruixtxov en aquest enfrontament?
d) Quina broma fa sobre una possible tercera opció?
e) A quina etapa de la guerra freda correspon aquest discurs?
f) Què significa el concepte de «coexistència pacífica»?
3. Analitzar un text.
• Contesta.
a) Explica amb les teves paraules quin és el missatge principal de Khruixtxov.
b) Et sembla que creu en el capitalisme?
c) Quines dues opcions hi ha segons Khruixtxov en aquest enfrontament?
d) Quina broma fa sobre una possible tercera opció?
e) A quina etapa de la guerra freda correspon aquest discurs?
f) Què significa el concepte de «coexistència pacífica»?
CINEMA I HISTÒRIA
JFK, cas
obert., director Oliver Stone, 1991. Sobre les investigacions i judici de
l'assassinat del president nord-americà John F. Kennedy. Obra mestra.
Tretze dies (Roger Donaldson, 2000). Els 13 dies que van conmoure el món per la crisi dels míssils de Cuba. Adaptació del llibre homònim de Robert Kennedy. Relata la crisi dels míssils i el temps que va durar.
ACTIVITATS D'AUTOAVALUACIÓ
Època de distensió. Redi.unam.
5.10 EL PROCÉS DE DESCOLONITZACIÓ
Dibuix de l'anglès Ronald Searle que denuncia el colonialisme a l'Àfrica, 1959.
Gandhi va liderar un moviment a favor de la independència de l'Índia.
La descolonització.
Powerpoint de la descolonització: La descolonització. Francisco Ayén.
Formació i desintegració dels imperis colonials:
Excepcional vídeo de Pedro M. Cruz per
visualitzar la formació i desintegració dels imperis colonials durant els
segles XIX i XX: Visualitzant el declivi dels Imperis
colonials.
Activitat 1. Visioneu aquest vídeo sobre la descolonització i respon les preguntes següents:
La descolonització dels imperis.
Després de la Segona Guerra Mundial, en el context de les tensions de la Guerra Freda, nombrosos pobles d'Asia i d'Àfrica s'independitzaren de les metròpolis europees utilitzant diverses formes, des de la lluita violenta fins la resistència pacífica. Així. entre 1945 i 1986 un total de 54 països van obtindre la independència.
- Què és? En què va consistir? Per què es van generar moviments
independentistes a les colònies d'Àfrica i Àsia? Quines són les fites més
importants d'quest procés?
Activitat 2. Podeu obtenir més informació sobre el procés de descolonització consultant el vídeo de l'enllaç següent:
Després de mirar aquest vídeo informatiu, contesteu les preguntes següents:
- Quan es va portar a terme la Conferència de Bandung? Quins dos continents hi estaven representats? Quants països en van formar part?
- Quins van ser els principis que es van establir a la Declaració de Bandung?
Busqueu informació sobre la Conferència de Bandung. Després podeu consultar l'enllaç següent:
Mapa dels països participants a la Conferència de Bandung.
- Descriviu la informació que proporciona aquest mapa
- Feu una exposició sobre els factors que va impulsar la descolonització. Creieu que aquest nous estats van aconseguir una independència real?
Activitat 3. Observeu aquest mapa de la descolonització de l'Àfrica i responeu les preguntes següents:
a)
Descriviu-lo.
b) En quins llocs la independència va suposar una guerra contra la metròpoli?
De quin país es tractava?.
c) Busqueu informació sobre la independència del Congo i feu un resum.
ACTIVITATS DE REFORÇ
1. Assenyala si aquestes afirmacions sobre la descolonització són certes (C) o falses (F):
La descolonització va afectar milions de persones amb una gran varietat cultural, religiosa i econòmica.
Els imperis
europeus es van fragmentar en desenes de països nous a Europa i Amèrica, i es
va crear un mapa del món molt similar a l’actual.
Les primeres
colònies que es van independitzar van ser Hong Kong i Macau, que van obtenir la
independència del Regne Unit i Portugal, respectivament.
Les últimes
colònies que es van independitzar van ser Filipines i Transjordània, que van
obtenir la independència dels Estats Units i del Regne Unit, respectivament.
Gran part
dels estats recentment descolonitzats (juntament amb la majoria dels països llatinoamericans)
van passar a formar el que es va anomenar Tercer Món.
La descolonització és en l’origen d’alguns conflictes actuals, com per exemple el de l’Orient Mitjà.
Quan va acabar la Segona Guerra Mundial subsistia la majoria dels Imperis que s’havien format al llarg del segle XIX.
L’inici de
la descolonització se sol situar l’any 1946, any en què Vietnam i Cambodja van
obtenir la independència dels Estats Units i el Regne Unit, respectivament.
L’Índia va
assolir la independència el 1977 i va constituir el primer pas decisiu de la
descolonització a l’Àsia.
Gran part del territori asiàtic s’havia independitzat ja abans de 1950.
Les últimes colònies que es van independitzar van ser Hong Kong, que es va independitzar del Regne Unit el 1997, i Macau, que va ser colònia de Portugal fins al 1999.
La península
d’Indoxina, Indonèsia i el nord i el nord-est de l’Àfrica van obtenir la
independència d’una forma generalment pacífica.
Els nous estats de l’Àfrica subsahariana va assolir la independència a través, generalment, de l’enfrontament armat.
A Oceania la descolonització va ser pacífica
2. Relaciona cada territori amb
el país del qual es va independitzar.
3. Col·loca cada personatge del requadre en el territori que li correspon.
ACTIVITAT D'AMPLIACIÓ
1. Visioneu aquest vídeo sobre les causes de la descolonització i responeu les preguntes següents:
Causes
de la descolonització. Canal Historia.
- Quina era la situació de les potències colonitzadores després de la Segona Guerra Mundial? Què havien de reconstruir?
- Què van prerdre els estats europeus?
- Què van er els japonesos a l'Àsia?
- Quina missió va tenir l'ONU en la seva creació?
- Què va ser la Carta de l'Atlàntic de 1941? Quan va agafar valor universal el dret de tots els pobles a escollir la seva forma de govern?
- Qui va participar en les dues guerres mundials?
- Què va fer l'URSS amb els moviments descolonitzadors? Quins partits europeus els van donar suport?
- Quin va ser el paper dels EUA?
- Quins
països van ser clau en els moviments descolonitzadors dins l'ONU?
2. Llegiu el text següent i comenteu-lo:
Hem conegut
el treball esgotador exigit a canvi de salaris qu no ens permetien ni assaciar
la fam, ni vestir-nos o allotjar-nos de manera decent, ni educar els fills
(...). Hem conegut les ironies, els insults, els cops que havie d'aguantar
mati, tarda i nit, p I fet de ser negres. (...) Hem conegut les nostre terres
expoliades en nom de ocupaments pretesament legals (... )Hem conegut que hi ha
a les ciutats cases magnífiques per als blancs i cabanes de palla ruïnoses per
als negres.
Discurs de Patrice Lumumba, primer ministre del Congo, 1960.
3. Analitzar un text de l’època.
Hi ha gent que té odi als seus cors envers els britànics. [...] Però això és una cosa perillosa. [...] Jo sé prou bé que els britànics ens hauran de donar la nostra llibertat quan haguem fet prou sacrificis i haguem provat la nostra força. Hem d’eliminar l’odi envers els britànics dels nostres cors. Si més no, en el meu cor no hi ha aquest odi. De fet, jo ara sóc un amic més gran dels britànics. La raó per això és que en aquests moments ells tenen dificultats. [...] La no-violència és una arma incomparable, que pot ajudar a tothom. Jo sé que no hem fet gaire pel camí de la no-violència i, tanmateix, si aquests canvis s’esdevenen, assumiré que és el resultat del nostre treball durant els últims vint-i-dos anys i que Déu ens ha ajudat a assolir-lo. Quan vaig aixecar el lema «Deixeu l’Índia», el poble, que llavors estava abatut, va sentir que jo li havia posat al davant una cosa nova. Si voleu la llibertat veritable, us haureu d’unir, i aquesta unió crearà una veritable democràcia igual a la que no fa gaire va ser intentada o presenciada. [...]
M. GANDHI, discurs al Congrés Nacional Indi, 7 d’agost de 1942. Adaptat
• Analitzar un text de l’època. Llegeix el text i contesta.
• Quin és el missatge principal de Gandhi?
• Quin any va tenir lloc el discurs? Què passava llavors al món?
• De qui era colònia l’Índia?
• Et sembla que les relacions entre la colònia i la metròpoli eren bones?
• Quina frase del text t’ho fa pensar?
•Consulta per Internet o als vídeos de l'apartat i digues alguns mitjans pacífics que proposava Gandhi per posar fi a l’ocupació
britànica.
4. Completa les següents frases sobre els principis de la no-violència de Gandhi:
– Absolutitzar la pròpia ................................................................... és el camí segur cap al conflicte mai resolt.
– Les accions poden no ser .........................................................................., però les persones sempre ho són.
– L’ús de la violència serveix perquè guanyi el més ...................................................................., no el més just.
– La no-violència no és ........................................................., sinó una actitud positiva d’oposició a la injustícia.
– El no-violent oposa la ......................................................................................................... a la raó de la força.
Draw my life: GandhiCINEMA I HISTÒRIA:
Trailer sobre La Batalla
d’Alger (1965) de Gillo Pontecorvo.
Document
cinematogràfic sobre el sagnant conflicte armat que va portar Algèria a la
independència.
5.11 EL CONFLICTE DEL PRÒXIM ORIENT
La partició de Palestina per l'ONU.
Cronologia del conflicte palestí.
Article sobre el conflicte entre Israel i Palestina: 10 claus per entendre el conflicte entre Israel i Palestina.
Cronologia
del conflicte entre Israel i Palestina: Palestina. Cronologia del conflicte. El salto
diario.
Activitat 1. Per conèixer més detalls sobre el conflicte palestino-israelià, consulteu aquesta pàgina web:
La
història del conflicte palestino-israelià en 2 minuts.
Després de mirar el vídeo podeu contestar les següents preguntes:
- Segons el vídeo, per què s'origina el conflicte entre els palestins i els israelians?
- Com i per què es va crear l'estat d'Israel? Per què no li va agradar a la Lliga Àrab aquesta divisió?
- En què va consistir la Guerra dels Sis Dies? Quines conseqüències es van derivar d'aquesta guerra i de la resta dels conflictes?
- Què es va pactar als acords d'Oslo?
- El conflicte entre els palestins i els israelins és encara viu. Fes una cerca als mitjans per veure en quina fase està actualment.
2. Observeu la font i responeu les preguntes.
a) Expliqueu el tipus de font i de què tracta.
b) Expliqueu el context històric de la font.
c) Expliqueu DUES idees que conté la font.
• Com es va dividir el territori el 1948? Què va passar amb Jerusalem?
• Com ha anat evolucionant el territori israelià amb les diferents guerres?
a) El 1949:
b) El 1967:
c) El 1994
ACTIVITATS DE REFORÇ
1. Relaciona cada un d’aquests fets relatius al conflicte araboisraelià
amb la data en què es va produir.
a) Guerra dels Sis Dies.
1) 1973.
b) Naixement de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP).
2) 1967.
c) Crisi del canal de Suez.
3) 1948.
d) Primera guerra araboisraeliana. 4) 1947.
e) Guerra del Yom Kippur.
5) 1964.
f) Partició de Palestina per l’ONU. 6) 1956.
2. Ordenar cronològicament.
Escriu la data dels següents esdeveniments i ordena’ls en una línia del temps.
a) Declaració Balfour:
b) Primera guerra araboisraeliana:
c) Herlz publica L’estat jueu:
d) Proclamació de l’Estat d’Israel:
e) Retirada anglesa del territori de Palestina:
3. Sintetitzar informació. El naixement de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) . Assenyala si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F).
❏ La vida als camps de refugiats va afavorir el despertar de la consciècia nacional palestina.
❏ El 1978 va néixer l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP), amb Itzhsak Rabin com a líder principal.
❏ A partir dels anys vuitanta es van produir aixecaments i revoltes populars violentes que es coneixen amb el nom d’intifada.
❏ Per l’acord de Gaza-Jericó (1996), es va crear la Autoritat Nacional Palestina (ANP) i Israel es va retirar dels territoris ocupats.
❏ La situació violenta a la zona continua en l’actualitat.
ACTIVITAT D’AMPLIACIÓ
1. Llegeix el text i respon les preguntes següents:
Estimat Lord Rothschild: Tinc el plaer de dirigir-li, en nom del Govern de Sa Majestat, la següent declaració de simpatia vers les aspiracions dels jueus sionistes. «El Govern de Sa Majestat contempla de manera faborable l’establiment a Palestina d’una llar nacional pel poble jueu i s’esforçarà per facilitar la realització d’aquest objectiu, quedant entès que no es farà res que pugui perjudicar els drets civils i religiosos de les comunitats no jueves que existeixen a Palestina ni els drets i l’estatut polític que tinguin els jueus a qualsevol altre país». Li quedaré agraït si posés aquesta declaració en coneixement de la Federació Sionista.
ARTHUR JAMES BALFOUR, Declaració de Balfour, 2 de novembre de 1917. Adaptat
• Busca qui era Balfour.
• Quin país es mostrava a favor del moviment sionista? Quin paper jugava en la política internacional?
• Quin creus que era l’objectiu que es buscava amb aquesta declaració?
• Quina era la comunitat no jueva de la zona?
2. Investigar.
Amplia els principals esdeveniments del conflicte araboisraelià del 1994 fins ara. Després contesta aquestes preguntes:
• Com ha evolucionat el conflicte de Pròxim Orient? Està més a prop o més lluny d’una solució?
• Quins nous acords s’han realitzat a Palestina i Israel? Creus que el conflicte pot tenir solució?
• Què vol dir sionisme?
ANIMACIÓ I HISTÒRIA
Mai havia estat explicat tan bé el conflcte àrab-israelià:
5.12. DESCOLONITZACIÓ I NEOCOLONIALISME
Els participants en la Conferència de Bandung.
El nivell de desenvolupament humà al món el 2014.
Activitat 1. Podeu debatre sobre la compravenda de terres als països pobres visionant el breu documental en aquest enllaç:
- Quina és l'actual febre de l'or?
- Per què els països rics i en creixement compren terres als territoris més pobres del planeta?
- Què ha pasat a Moçambic? I a Ucraïna?
- Creieu que aquestes compravendes de terres són oportunitats econòmiques o
bé són mostres del neocolonialisme actual? Argumenteu la resposta.
Activitat 2. Comenta la imatge a partir de les preguntes següents:
-Què hi veig?
-Què interpreto?
-Quina conclusió en trec?
ACTIVITATS DE REFORÇ
1. Assenyala quines de les afirmacions següents sobre la descolonització i el neo-colonialisme són veritables (V) i quines són falses (F):
Totes les antigues colònies es van independitzar de les metròpolis de
manera senzilla i pacífica.
La Conferència de Bandung va afavorir l’aparició
del Moviment de Països No-Alineats.
La II Guerra Mundial va afavorir l’inici d’un procés de descolonització a gairebé tot el món.
El neocolonialisme es caracteritza pel domini
econòmic dels països rics sobre els pobres.
Inicialment, el terme Tercer Món designava els països pobres alineats amb el bloc comunista.
2. Completa el text amb les paraules del requadre:
3. Entendre un concepte.
• Llegeix aquesta definició i contesta.
El terme Tercer Món va ser encunyat per l’economista francès Alfred Sauvy el 1952, en fer un paral·lelisme amb el terme francès Tercer Estat, per designar els països que no pertanyien a cap dels dos blocs que estaven enfrontats en la guerra freda, el bloc occidental i el bloc comunista. Actualment, de manera anacrònica (el «Segon Món» del «bloc socialista» s’ha dissolt conceptualment) el terme es fa servir com a referència als països perifèrics subdesenvolupats o «en vies de desenvolupament», en contrasta als països desenvolupats.
A htpp://www.wikipedia.es
a) Qui va encunyar el terme Tercer Món?
b) A què feia al·lusió en aquesta definició?
c) Quines altres maneres hi ha de designar aquests països?
ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ
1. Comenteu aquest gràfic:
- Resumiu la informació que ens dóna.
- A quina conclusió general hi arribeu de l'observació del gràfic?
- Quines causes influeixen en els fets que heu observat?
2. Digues en quins llocs o països hi ha actualment conflictes bèl·lics.
3. Obtenir informació.
Completa el quadre següens sobre les conseqüències de la descolonització:
4. Analitzar un text.
• Llegeix aquest text i contesta les preguntes.
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) demana un major compromís de la comunitat internacional per evitar la fam a Eritrea, Etiòpia i Mauritània. És urgent enviar ajuda alimentària i subministraments alimentaris d’emergència. Tot i que, en conjunt, les perspectives de les collites a l’Àfrica austral són «favorables en general» –llevat de Zimbabwe, algunes zones de Swazilàndia i del sud de Moçambic–, l’informe adverteix que les previsions alimentàries i dels conreus en altres llocs de l’Àfrica subsahariana continuen sent adverses, amb 25 països que han de suportar emergències alimentàries. Aquesta xifra no ha variat des que la FAO va publicar el seu últim informe sobre la regió al desembre del 2002. [...] La intensificació o la continuïtat de conflictes en una sèrie de països, com Burundi, la República Centreafricana, la República Democràtica del Congo, la República del Congo i Libèria, han agreujat la inseguretat alimentària en interrompre’s les activitats agrícoles. A la República Centreafricana la destrucció de béns i estris, els saqueigs i l’èxode de la població repercutiran en una reducció de la producció alimentària d’aquest any. A la República del Congo, com a mínim 84.000 persones han fugit de la rodalia de la capital, Brazzaville, a causa de la recrudescència dels enfrontaments en aquella zona. [...]
A http://fao.org, 7 de maig de 2003. Adaptat
a) Com és la situació d’alguns països de l’Àfrica subsahariana?
b) Quines són les previsions de la FAO?
c) Segons la notícia, en quin país han empitjorat els enfrontaments?
d) Quins països són els més afectats per la fam?
e) Quines altres notícies apareixen a la premsa sobre l’Àfrica subsahariana?
f) Escriu un titular per a la notícia.
5. Observar mapes.
• Contesta les preguntes sobre el mapa.
a) Indica en quin hemisferi i en quin continent concret es localitzen més conflictes actius.
b) Quina relació hi ha entre la ubicació dels conflictes i el concepte de Tercer Món?
c) Creus que té res a veure amb el procés de descolonització?
d) En quins països localitzes missions de l’ONU? Quina tasca creus que tenen?
e) Quins conflictes van tenir lloc després de la descolonització? N’hi ha que continuïn actius?
f) Per què es van donar conflictes en el Tercer Món?
6. Completar informació. Classifica els problemes a què es van enfrontar els països descolonitzats.
• S’han resolt aquests problemes en les últimes dècades?
• Quines possibles solucions se t’acuden?
CINEMA I HISTÒRIA
Gandhi. dirigida per Richard Attenborough (1982). Visió de la vida de Gandhi centrada en els moments més importants de la seva lluita política, primer a la República de Sud-àfrica, on lluita contra l’apartheid, i després a l’Índia, on aconsegueix eliminar el domini dels britànics amb mètodes pacífics.
Escena de l'altra galta.
Escena de l'expulsió del tren:
Documental complet de la vida de Gandhi:
ACTITIVAT D'AMPLIACIÓ.
La
Conferència afroasiàtica de Bandung de 1955.
Els
països rics es queden la terra dels pobres. Diari Ara.
VÍDEOS SINTESI DE LA GUERRA FREDA
Arte
Historia
Academia Play
Draw my life: Guerra Freda i descolonització.
